Votarem per ells?

L’informe de Càritas sobre la pobresa i l’exclusió social desmunta, un altre cop, els discurs planglossià sobre les Balears: no, no tot va bé en aquest, el millor dels mons possibles. Amb un terç de la població en l’exclusió social ens aproximam a aquells paradisos turístics que tant agraden als nostres hotelers, tot i que encara no arribam a la perfecció de, per exemple, República Dominicana. L’estrany és que tot això no tengui conseqüències polítiques o, millor dit, que no les tengui molt més accentuades. L’explicació, la podem trobar al mateix estudi: “Aproximadament 3 de cada 10 persones a Balears es troba allunyada de l’espai de participació política i social... La creença que el vot en les eleccions municipals no serveix per a res és un fre per a la participació política d’algunes persones, concretament a les Balears les persones excloses que no participen per aquesta raó (38,6%) són 6 vegades més que les persones integrades (6,6%)”. No creuen en la política. No creuen que la política pugui canviar les seves vides i, en conseqüència, tenen una gran propensió a abstenir-se. No costa gaire imaginar-se per què ha arribat a aquesta conclusió. Segurament, no en coneixen cap, de polític en actiu. Els discursos sobre el dèficit fiscal, el lloguer turístic, la insularitat, la necessitat d’aprendre anglès, la major o menor presència del castellà en el sistema educatiu, els deuen semblar pronunciats per éssers d’una altra galàxia. Més que qualsevol participant en el 15-M, ells sí que poden exclamar amb raó “No ens representen”. Per ventura, algun d’ells ha tengut la sort de trobar-se amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o té tracte assidu amb els treballadors socials que fan feina a peu de carrer, cada dia menys, per les retallades. Però, amb polítics que estiguin quotidianament al seu costat... Segurament trobaríem alguna excepció, que jo ara desconec. Així, és lògic que pensin que el canvi serà un canvi d’ocupants de les cadires i tant els faci qui governa o deixa de governar. Ni ells tenen capacitat d’autoorganització ni l’esquerra és capaç d’incorporar-los. I, és ben curiós, perquè elecció rere elecció es confirma que l’eix esquerra/dreta és absolutament predominant en la confrontació política de les Illes Balears.

En els dies previs a la consulta sobiranista de diumenge passat va tenir molt d’èxit la campanya ‘Votaré per tu’, on diverses personalitats apareixien fent el gest per homes i per dones que ja no hi eren. Per ventura, amb vista a maig de 2015, si de veritat creim que hi ha d’haver un canvi real i no merament cosmètic, ens hauríem de plantejar d’interioritzar i exterioritzar una campanya similar, però pensant en els exclosos que no aniran a votar. Segurament, seria una errada. No fa encara ni una setmana que llegíem en aquest diari que, segons una enquesta de la Fundació Gadeso, la immensa majoria dels ciutadans de les Balears era partidària d’expulsar els immigrants sense papers. Si el resultat del sondeig s’ajusta a la realitat, aleshores la campanya que propòs està destinada al fracàs i continuarem així pels segles dels segles dels segles. Però, bé, com repeteix Edgar Morin, perdudes les seguretats en les lleis de la història, només ens queden les bones intencions com a motors de les possibles transformacions a millor.

Mentrestant, no dic que ens resignem, però convé que acceptem que els governs i les oposicions se semblen als votants que els elegeixen i que, si no canvien aquests darrers, difícilment canviaran els primers. Així, probablement, d’aquí a uns anys tornarem a llegir un informe de Càritas que ens farà passar molta vergonya, com ja ens l’han feta passar els que ha publicat en anteriors ocasions.