I si Vox ja ha passat a l’oposició?
El Govern de Prohens es troba en un dels moments més complicats del que duim de legislatura. I no només és que no hagi estat capaç d’aprovar uns nous pressuposts per al 2025. El realment complicat per a la supervivència de l’Executiu és que cada vegada és més evident que el PP es troba aïllat entre uns partits d’esquerres que fan d’oposició i un espai Vox que potser ja també.
Pocs dies abans que acabi l’any, l’extrema dreta ha decidit incrementar encara més la pressió sobre el Govern refusant fer un acte de bona fe davant d’un error que va dur els diputats del PP a votar a favor d’unes esmenes proposades per Vox a la Llei de simplificació. En aquestes, entre altres coses, el català deixava de ser llengua vehicular a l’ensenyament i de ser requisit a l’administració pública. Unes demandes que eren maximalistes precisament perquè, en principi, no tenien cap tipus de recorregut ni suport. Sembla que la seva imprevista aprovació ha estat vista com una oportunitat per part de Vox i han fet del seu manteniment una línia vermella. Què hauria passat si el PP no hagués comès aquest error? Mai ho sabrem. En tot cas, Vox ha preferit complicar encara més la seva relació amb el Govern, abans que explicar als seus votants que de vegades és convenient ajudar a un soci per tal de continuar implementant la resta de polítiques ja pactades.
Les demandes que el partit d’Abascal fa als seus socis en termes de llengua ara van molt més enllà de fer un pla pilot de segregació lingüística. Volen forçar el PP a directament excloure la llengua catalana de les institucions i ensenyament, però sembla que aquesta vegada han tocat os. El Partit Popular balear és un partit complex amb un electorat molt divers en termes lingüístics i, possiblement, hauran de passar qualcuns anys més perquè això deixi de ser així. L’aliança amb l’esquerra per evitar-ho demostra que estan disposats a assumir el cost polític de fer concessions a l’oposició abans d’aplicar les demandes de Vox.
Així i tot, també pot ser que aquesta decisió no només sigui ideològica. En aquests darrers dies es podria haver produït un salt qualitatiu en la dinàmica parlamentària de la legislatura. El PP pot haver pres més consciència que es troba excessivament fermat a un soci que és impredictible i deslleial. Els motius normalment enumerats són la seva intransigència ideològica, tenir una falta de cultura de negociació o estar condicionats per les ordres que els arriben des de Madrid. En aquesta lectura, Prohens ha assumit que el que li queda de mandat estarà marcat per la seva capacitat d’arribar a acords puntuals amb tots els partits de l’oposició, entre els quals Vox n’és un més.
L’afebliment del pacte d’investidura suposarà, per força, un canvi en el to i les prioritats del Govern. Per mantenir totes les seves possibilitats obertes, els populars hauran d’evitar pactar amb l’extrema dreta en els temes més sensibles per a l’esquerra i, en la mesura del possible, també a la inversa. Això obligatòriament implicaria revisar les polítiques que el PP sostenia abans del seu pacte amb Vox. De fet, tal com ha recordat la seva portaveu, Manuela Cañadas, el PP va defensar durant la campanya electoral la llibertat d’elecció de llengua a l’educació. L’aïllament dels populars i la polarització entorn de la llengua pot dur el Govern a abandonar la intenció de fer cap canvi legislatiu en aquest àmbit per tal de no debilitar la seva posició davant cap dels dos blocs.
De fet, aquest nou escenari molt probablement durà a una paralització de l’acció legislativa del Govern o, almanco, a un alentiment. La pròrroga dels pressuposts en podrien ser una primera mostra. Tot això podria anar acompanyat d’un impacte negatiu en termes de valoració ciutadana de l’acció de PP per part dels seus simpatitzants, ja que aquesta sovint està condicionada en la percepció d’eficàcia en l’aprovació de moltes i noves mesures.
El Govern es troba, doncs, en un Parlament on la distinció entre socis i no socis es desdibuixa cada vegada més. A on tots són simultàniament oposició i potencials aliats. Esperem que la cultura política d’aquest país suporti l’envit i que els electors dels diferents partits vegin en la col·laboració legislativa intel·ligència política i interès mutu i no “traïció” o “oportunisme”. En cas contrari, haurem perdut una bona ocasió per veure com funciona un sistema parlamentari en la seva màxima expressió.
