Vox i l’ecosexualitat
Pocs dies abans de començar el pont i poques setmanes abans de les festes de Nadal, qui té ganes de fer res? Siguem honestos: fa una peresada moure un dit, i més amb aquest temps plujós i melancòlic. Sonen les campanes de noves restriccions, es cancel·len sopars de Nadal i trobades amb amics... No és estrany que n’hi hagi que es replantegin la seva existència. Que els ho demanin, si no, als diputats de Vox del nostre parlament que, pobrets ells, van tan cop-piu que ni tan sols han esmenat els doblers destinats a política lingüística. Per primera vegada, un grup parlamentari no proposa cap canvi als pressupostos, fet que ens fa plantejar si potser és perquè els sembla bé tot el que fa el Govern.
Diuen que les pandèmies tenen aquestes coses. Ens obliguen a pensar en el sentit de la vida i el nostre futur com a humans i tot esdevé possible. Per això, qui sap si en una volada, l’equip de Jorge Campos s’ha animat a sortir de la seva zona de confort i ha vist la llum. Amb la nova onada de covid no seria estrany que alguna familiar sigui a l’UCI i hagin pres consciència de la importància de prendre mesures profilàctiques que garanteixin la salut dels ciutadans. Potser era la parella d’algú destacat del partit i ara s’han sensibilitzat sobre com ens afecten els rols de gènere. Per hipòtesis que no quedi. Vegem-ne algunes.
No fa gaire del 20-N i segur que algun militant viatjà a Madrid per mostrar els seus respectes al 'Generalíssim' passant per la Sierra on s’ubica el Valle de los Caídos. Potser passejant després d’anar a missa trobà alguna bacanal ecosexual (no deixeu de cercar el terme a internet) i s’hi afegí tot i la gelor. Tots plegats feren l’amor a la mare terra i aquesta els manifestà la necessitat de prendre mesures per evitar el més que imminent canvi climàtic. Més encara, potser entre frega i frega de baixos per les roques lliscoses i arbres pelats descobriren noves formes de sexualitat que els feren replantejar els seus prejudicis cap al col·lectiu homosexual i ara troben que és bo que puguin viure amb plena normalitat com a ciutadans.
Tot és possible en els temps que corren i més ara que acaben les matances, s’obre la veda de la caça d’animals de ploma i el fred afavoreix la represa dels dinars d’arròs brut. Qui diu que en un d’aquests festivals gastronòmics de partit on assistia l’insigne Arévalo no s’hagi sentit qualque amic del conseller caçador xerrar en bon mallorquí. Si fos així, és ben probable que a més d’un li hagin sagnat les orelles i no és descartable que el mateix Pedro Bestard hagi reclamat més estima i respecte per la seva pròpia llengua, que, amb el nom que vulgui, Vox ha menystingut dia sí dia també.
Ara que una altra hipòtesi que ens podríem plantejar és que en el fons siguin ben conscients que no fa falta que facin gran cosa per créixer. Que amb quatre bels en favor de la unitat d’Espanya, dues acusacions de pancatalanismo i tres de 'bilduetarres' ja han fet un ou de dos vermells. No els fa falta acalar el gep sabent que, si són decisius, el Partit Popular de Marga Prohens els donarà carta blanca per poder governar. Ho tenen més fàcil que mai mentre El Pi, el darrer bastió per evitar un nou govern del terror, continua una guerra interna que no duu enlloc. Ara per ara ho veig la hipòtesi més factible, però esper equivocar-me i que Vox sigui, a partir d’ara, l’abanderat de l’ecosexualitat.
Joan Miralles és sociòleg
