Vuit xifres basques

La proximitat –la imminència– de les eleccions autonòmiques basques és una bona ocasió per repassar l’economia privada i pública d’Euskadi. Utilitzaré dades públiques i ben conegudes i altres de preparades per Economistes pel Benestar i publicades als annexos del manifest d’entitats empresarials i de col·legis professionals sota el títol Cal gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya, presentats la tardor del 2022 i del 2023. Allà es para l’atenció a l’elevada disposició de recursos públics que permet mobilitzar el concert econòmic basc i la quota (cupo) que el Govern Basc liquida anualment al govern de l’Estat. Utilitzaré referències tan vinculades com ha estat possible a un any crucial –2017– que va ser el culminant del Procés a Catalunya (l’octubre) i el de l’aprovació per amplíssima majoria al Congrés dels Diputats de la darrera actualització de la quota basca (el 23 de novembre).

1. Des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia d’Euskadi, el desembre del 1979, fins a l’actualitat (de 31-XII-1979 a 31-XII-2023), la població d’Euskadi ha crescut un 5%. Com a referència, la de Catalunya ha crescut un 36,5% en el mateix període. Des del desembre del 2017 fins al del 2023, les proporcions han estat del 2,6% per a Euskadi i del 7,1% per a Catalunya. Sota l’administració autonòmica, el País Basc no ha experimentat les onades immigratòries de Catalunya, que han tensat notablement la provisió de serveis públics, en anar sempre molt avançades als increments de recursos per atendre-les.  

2. Del 2017 al 2022 el PIB per càpita basc ha augmentat un 11,5% a preus corrents. El català ha augmentat un 9,5%. 

3. Des de fa molts anys Euskadi disposa d’un PIB per càpita que és el segon de l’Estat, després del de la comunitat autònoma de Madrid. Actualment són les dues úniques comunitats autònomes que estan, per aquest concepte, per damunt de la mitjana de la UE. 

4. Amb aquesta segona posició, el País Basc escala a la primera posició espanyola en la darrera edició (2020) de l’índex de progrés social (IPS) de la Unió Europea, mesurat per unitats subestatals que corresponen a les comunitats autònoomes espanyoles. Només com a comparació, Catalunya, quarta en PIB per càpita, baixa a la dotzena posició en IPS entre les comunitats de l’Estat.

5. La base d’aquest èxit rau en el disseny i aplicació del concert econòmic basc i en el càlcul de la quota que paga a l’Estat, sempre aprovada per àmplia majoria al Congrés dels Diputats, mercès al suport dels dos grans partits estatals –PP i PSOE–, els partits bascos i els partits catalans. El model de finançament de les institucions basques (govern i diputacions) posa a les seves mans, amb dades del 2018 –les que utilitza el document mencionat–, 6.387 € per càpita, un 85% més que la Generalitat de Catalunya i les diputacions provincials catalanes, que disposen de 3.461 €.

6. Aquest finançament abundant permet que la despesa en recerca, desenvolupament i innovació hagi estat, sempre per al 2018, un 330% més gran que la de les institucions catalanes. La despesa en els serveis generals, un 296% superior. En els serveis socials, un 170%. En les infraestructures, un 117%, en l’educació un 54%, en la salut un 33%. La resta no especificada puja a un 96% més que a Catalunya. La política d’habitatge era incomparablement més gran que la catalana. Un veritable estat del benestar amb prou capacitat per enfrontar-se a grans reptes de futur, com ho mostra la despesa en R+D+I.

7. Quan el ministeri d’Hisenda va publicar el 2008 les dades del dèficit fiscal basc corresponents al 2005 pel mètode del benefici, oscil·laven, segons diferents supòsits, entorn del 0,5% del PIB, mentre que les catalanes, sempre de dèficit, estaven per sobre del 6,5% del PIB. Pel mètode del flux de caixa, eren un 1% i un 8,7%, respectivament. 

8. Quan el ministeri d’Hisenda va repetir el càlcul per als anys 2011 a 2014, amb un mètode que era una versió suavitzada de la del benefici, el darrer any –el 2014– el saldo fiscal de Catalunya presentava un dèficit del 5,0% (pel mètode del benefici suavitzat), mentre que el del País Basc havia esdevingut un superàvit del 5,3%. Ignorem a quant deu pujar actualment. 

Està ben clar tot el que s’hi juga Euskadi en les actuals eleccions, però tots els partits que compten obtenir representació al Parlament basc donen ferm suport a la font del seu elevat benestar: un bon concert econòmic i una bona quota.

Esperaríem de tots els nostres representants polítics una aferrissada defensa de la millora dels recursos que es posen a disposició dels ciutadans de Catalunya.