Un Waterloo per a Donald Trump
La llista d’artistes que ha protestat (molts sense èxit) per l’ús de les seves cançons a la campanya presidencial de Donald Trump és llarga. Celine Dion, Adele, Foo Fighters, els Rolling Stones, REM o els hereus d’Isaac Hayes i Sinead O’Connor han posat el crit al cel quan han vist la seva música unida a la imatge i missatges del republicà. Als Estats Units, els equips dels candidats obtenen una llicència que els permet l’accés a 20 milions de pistes musicals. Els artistes tenen el dret a prohibir que s’usin amb finalitats polítiques, però els organitzadors no solen consultar aquesta base de dades. Sembla el més lògic si has de fer de discjòquei per a un personatge com Trump. Sobretot si vols complir amb la teva feina.
Trump és conscient que els cantants del seu país són tots uns rojos demòcrates. I que l’odien. Com tres quartes parts de Hollywood, si exceptuam Chuck Norris, Sylvester Stallone i Jon Voight. Però a Trump li és igual, i en lloc de punxar country –que seria la música consubstancial al seu graner de votants– ha pujat l’aposta i es va presentar davant les masses del seu míting a Minnesota amb música d’ABBA. Minnesota, per cert, és l’estat amb més població sueca dels Estats Units. La subtilesa mai no ha estat una qualitat de Donald. Precisament per això, directament va triar The winner takes it all; es va quedar amb l’obvietat que el guanyador se l’emporta tot i va passar per alt que aquesta és, en realitat, una cançó de divorci, que Björn va fer cantar a la seva exAgneta en la millor interpretació vocal del quartet suec.
Els artistes tenen la sort que Trump prefereix anar variant i no ha triat cap tema com a himne, potser conscient del renou que suposaria reincidir i insistir amb una cançó d’un demòcrata. Jo, per exemple, som incapaç de sentir el nom de Diego Torres –i no parlam ja d’escoltar Color Esperanza– sense que el meu cap s’ompli de gavines i de senyors eufòrics amb els braços enlaire i els cabells engominats. La Macarena de Los del Río també va sonar en la campanya del PP de 1996, abans que un aficionat a Miam la remesclàs. Bill Clinton va ballar aquest remix accidental i èxit planetari. Per contra, a Trump cal desitjar-li un fracàs com el de Napoleó en Waterloo, la cançó d’ABBA que hauria d’escoltar quan perdi les eleccions.