‘Woke’ vol dir estar despert
En un món globalitzat com el d’avui, la importació i l’exportació de béns materials implica, també, la incorporació d’idees, conceptes i nocions que no sempre han nascut en el propi imaginari cultural. Fins a un cert punt és natural que les coses immaterials circulin més i tot que les que es toquen, i de vegades aquesta incorporació pot tenir efectes positius en la societat en què té lloc: pens en moviments com el feminisme, l’alliberament de la comunitat LGBTIQ+, l’activisme antiracista i tantes altres lluites que persegueixen la igualtat (és a dir, viure millor) amb una consciència global. Amb elles, però, talment aquell ou de dragó que es va escolar dins un vaixell mercant i que després es va convertir en la bèstia ferotge que avui coneixem com el drac de na Coca, de vegades s’infiltra ara un insult, ara un retret, ara una idea de retrocés que pot suposar que moltes idees bones s’esfondrin com un castell de cartes davant el vent.
És el cas del terme anglès woke, nascut als Estats Units als anys 30 del segle XX i popularitzat fins als nostres dies amb més d’una accepció. Al principi, woke volia dir ‘despert’, i més concretament formar part del desvetlament antiracista. A mitjan segle passat, ser woke volia dir estar en contra que les persones negres haguessin de seure a seients separats dels blancs als autobusos, o que no poguessin fer servir els mateixos banys. El terme va fer fortuna i, més endavant, a aquest primer deixondiment s’hi varen afegir lluites com la igualtat de gènere, la de la llibertat sexual, la lluita contra el capacitisme i tantes altres trinxeres que, dia rere dia, amb gestos, amb paraules, amb lleis, construeixen un món més just per a tothom. Però la història del món és també la de les seves contrareformes, i amb aquest canvi i la potència que suposava, a principis de segle XXI, va arribar la reacció. Així, cap a la dècada del 2010 i fins ara, cercles influents de l’extrema dreta mundial propers al trumpisme se les han enginyat per capgirar el sentit de la paraula woke i suggerir que aquesta implica una modernitat mal entesa, una lluita teòrica i retòrica que no treu cap enlloc, i difondre-ho arreu a través de Bolsonaros, Melonis, Orbans i Abascals.
Ens voldrien fer creure que lluitar per erradicar l’assassinat sistemàtic de la meitat de la població i dir-ne ‘violència masclista’ és ser woke; que respectar la identitat sexual i de gènere de cadascú és ser woke, també; que defensar els drets lingüístics, que rellegir el nostre passat cultural en clau descolonial i de gènere, amb tota la complexitat i amb rigor, és ‘woke’, i per molt que ho vulguin bombardejar a cop de notícies falses i campanyes de TikTok, ser woke només vol dir una cosa: defensar, des de tots els fronts possibles, els drets humans de tothom. Si woke vol dir literalment estar despert, em venen al cap poques maneres més dignes, desvetlades i conscients per afrontar aquests temps de foscor.