Les xarxes i el poble sobirà
Enfilat encara en el núvol de la victòria de Donald Trump, que ha finançat directament amb uns 130 milions de dòlars, Elon Musk continua rebent un bany triomfal de multituds pel seu jardí de X i proclama: “Ara vosaltres sou els mitjans”. En un país en què la Constitució comença pel sintagma “Nosaltres, el poble” és molt temptador convidar la gent a proclamar-se “Nosaltres, els mitjans”.
Però una cosa és ser poble i l’altra és ser mitjà. Una cosa és que tots els vots valguin igual i una altra és que totes les opinions siguin igual de respectables. Igual que tots nosaltres no som els metges, ni els mestres, ni els bombers, tampoc no som els periodistes.
Certament, les xarxes, que disposen d’espai i temps il·limitats, permeten el lliure accés de tothom i han expandit exponencialment la conversa, fins a reescriure la frase d’Arthur Miller i permetre dir que les xarxes són el món parlant-se a ell mateix. Però d’aquí a considerar-les un mirall pla de la realitat hi ha molta diferència. Entre altres raons, perquè segur que no sentirem mai Musk afirmar que “vosaltres sou l’algoritme”, que és el guardaagulles que deriva la conversa i la fa créixer en un sentit o la pot fer minvar i desaparèixer en un altre.
Seria d'una gran ingenuïtat considerar que X és un instrument que Musk ha posat filantròpicament a disposició del poble, i que mai no treballarà per cap opció política o a favor de cap interès econòmic, i que mai hi operarà la censura, i on la veu del seu propietari no estarà constantment sobredimensionada. I potser les xarxes ens han convertit en ciutadans més polaritzats, però també ens han ensenyat a no ser ingenus.
