Les xarxes socials de Trump i Musk
Estic segura que alguna vegada deus haver tingut la temptació de marxar d’alguna xarxa social: perquè et prenia molt de temps, per no caure en la desinformació o perquè has patit discursos d’odi. Però rarament deus haver pensat en crear la teva pròpia plataforma. Donald Trump, en canvi, ja té la seva (Truth Social) i Elon Musk anunciava fa uns dies que s’ho està rumiant. Dos senyors poderosos que poden estalviar-se les normes d’un altre i crear un tauler a la seva mida.
En una de les seves piulades, Musk esmentava que Twitter està actuant “de facto com la plaça pública del poble”, quan en realitat som nosaltres qui “de facto” hem confós una plataforma privada amb un espai públic. És a dir, el fet que ens exposem públicament, interactuem en obert i puguem accedir sense barreres al que els altres pengen no ho converteix en domini públic. La promesa que és un espai de socialització per a tots ens ha fet creure que també és de tots. La bena de molts ulls va caure quan Twitter, YouTube i Facebook van expulsar Trump després dels aldarulls al Capitoli.
És precisament per això que Trump llançava Truth Social a finals de febrer, en una operació mediàtica i financera, arremetent contra les grans tecnològiques i les seves normes arbitràries respecte de la moderació de continguts. S’erigeix en defensor de "la veritat” creant una plataforma molt semblant a Twitter, amb les seves pròpies polítiques de gestió i moderació i on –fixeu-vos que important que és el llenguatge– les piulades es diuen veritats (truths). Tothom entén que un establiment es reservi el dret d’admissió, i això és extensiu a les xarxes socials en tant que entorn digital privat, però la diferència és en la magnitud i en els impactes que tenen, ja que són espais (des)articuladors de la cohesió social. Val a dir que els adeptes a Truth Social estan sent limitats i després de l’expectació del llançament no està guanyant tracció. No n’hi ha prou amb la plataforma, falta la comunitat.
Malgrat que això de fer-se el propi altaveu només estigui a l’abast de senyors vanitosos, tinc bones notícies. La primera és que construir una xarxa social en si no és car, es pot crear un prototip mínim amb 20.000 €. Esclar que no està a l’abast de qualsevol, però si ens unim totes les persones que en algun moment hem desitjat que unes altres xarxes fossin possibles, només posant-hi 1 o 2 euros a l’estil del micromecenatge hi arribaríem. A més, a banda de ser usuàries podríem actuar també com a propietàries. Així canviaríem els vetos opacs per un pacte de convivència transparent i conegut.
La segona bona notícia és que les alternatives ja existeixen. Hi ha plataformes de codi obert, sense grans tecnològiques al darrere i cap fal·lera per recopilar les nostres dades ni absorbir la nostra atenció. Et convido a fer un passeig pel Fediverse (acrònim d’univers federat), on per a cada xarxa social trobareu una alternativa descentralitzada i de programari lliure. Per exemple, Mastodon seria la versió lliure de Twitter. Si t’animes a provar-ho t’hi familiaritzaràs de seguida però trobaràs a faltar les teves comunitats i les cares conegudes. ¿T’imagines que ens hi mudéssim en massa i ens alliberéssim dels altaveus dels senyors?