Xenofòbia, turismofòbia
La presidenta Marga Prohens intentava justificar la negativa a rebre deu menors migrants no acompanyats apel·lant a la “dignitat” que cal donar a aquestes persones i que, segons la presidenta, no és possible de donar-los per falta de recursos. Que Prohens parli de dignitat és un sarcasme que ens podem agafar com una broma estiuenca, d’aquelles que diuen que es fan per refrescar l’audiència. L’únic que fa la cap del Govern balear, com sempre, és limitar-se a complir les instruccions que li arriben de la seu central del PP a Madrid: posicionament sempre contrari (en el tema que sigui) al govern d’Espanya mentre el presideixi Pedro Sánchez, i malabarismes per complaure els socis de Vox al mateix temps que es fingeix que s’hi mantenen les distàncies.
L’arribada d’un centenar de migrants en pasteres (com ha succeït aquesta setmana) és qualificada de “massiva” per les nostres ments benpensants, mentre que una plaga de devuit milions de turistes els sembla una benedicció. No es poden comparar els dos fenòmens? Cert: els migrants, encara que arribin de manera irregular, milloren la nostra societat, cosa que no es pot dir de la turistada low cost ni del turisme de iots de superluxe que encarrega prostitutes, menjar i drogues perquè els ho duguin a la barca. Ningú està prou preparat per rebre menors migrants que han arribat il·legalment, però hi ha dues coses que estan a l’abast de qualsevol governant: evitar deixar-se endur pel càlcul partidista i pels prejudicis personals, i tenir una certa decència, una paraula que, per cert, és molt de dretes i ben valuosa, i que curiosament està bastant en desús entre els dirigents del PP i Vox.
Una cosa divertida del simulacre de ruptura que ha organitzat Vox amb el PP a compte del repartiment de migrants menors no acompanyats la podíem llegir a l’ARA Balears: poques hores abans que el líder suprem Abascal confirmàs que es tractava d’un bluf, a la filial del partit a Palma no sabien si la maniobra (que s’havia anunciat d’aplicació a tot Espanya) incloïa les Balears o no. L’únic argument de les tensions entre Vox i el PP és la disputa de l’hegemonia en el pantanós espai polític de la dreta ultranacionalista, però s’hi ha d’afegir un component xenòfob que no és fingit ni impostat sinó genuí. Odien els migrants, com odien les feministes, els ecologistes, els pobres (a qui se li acut ser pobre), la gent LGTBIQ o els catalanoparlants. I si algú és totes aquestes coses alhora, l’odien moltes vegades.
Més exercicis de perspicàcia: quina és la diferència entre la xenofòbia i la turismofòbia? Exacte, que la primera existeix. La suposada turismofòbia és un invent que pretén desqualificar les legítimes protestes contra un model econòmic sufocant: ningú odia el turisme perquè tots som turistes, però ningú vol ofegar-se pel benefici exclusiu d’oportunistes i especuladors. Impedir el pas a una forma de vandalisme com són les caravanes de buguis, 4x4, quads i tots aquests vehicles de fantasia que infesten carreteres i camins de les Balears, i fer-ho amb les úniques armes d’unes bales de palla i uns melons (per berenar), com van fer un grup de veïns de Son Macià, no tan sols és raonable, sinó també noble. Que al final els que en surtin multats per la Policia siguin els manifestants mallorquins, i no les empreses de buguis (com els mallorquins que van ser identificats a la protesta del Caló del Moro) ens situa exactament a la realitat bananera en què ens trobam, però que tenim tot el dret –el deure, també– de voler deixar enrere. La setmana que ve, diumenge 21, hi haurà (el senyor Gabriel Escarrer haurà de resignar-s’hi) una gran manifestació. ‘Canviem el rumb, posem límits al turisme’ n’és el lema. Posem-los.
