La Xina i els EUA: cap a l'abisme
Els aranzels són una temptació molt americana que sempre ha acabat malament. Almenys, quan s’apliquen de forma massiva. Com assenyala el Financial Times, el 1828 els anomenats aranzels de l’abominació, per protegir la indústria manufacturera del Nord, van estar a punt de portar a la secessió de Carolina del Sud. Als anys 30 del segle passat, els aranzels d’una administració americana que clarament no els necessitava per protegir unes empreses competitives –com les d’avui en dia–, van agreujar la Gran Depressió.
Els aranzels esbojarrats del president Trump, tant els anunciats la setmana passada per tot el món, com els imposats aquests dies contra la Xina, són propis d’un analfabet en economia. Fan mal a la nació que es busca protegir, a la que es veu afectada de forma directa i, indirectament, també a la resta del món. Com ha dit l’exsecretària del Tresor nord-americana, la política aranzelària de Trump “és la pitjor ferida autoinfligida que he vist mai que una administració imposi a una economia que funciona bé”. I els aranzels són també propis d’un despietat en política, ja que afecten més les nacions més pobres, que són les que tenen un dèficit comercial més pronunciat amb els EUA.
Imposar tarifes a les importacions té un seguit d’efectes negatius que, a més a més, escapen del control dels governs, fins i tot (com ha estat el cas), si es retiren poc després. En primer lloc, disparen la inflació. Com és possible doncs que les grans cadenes de supermercats, per posar un exemple d'empreses afectades pels aranzels, no posin el crit al cel? Algunes potser ho fan, però no tenen un gran interès a dir-ho. I altres, les més poderoses, poden pensar que això pot ser una oportunitat d’or per guanyar quotes de mercat. Les que puguin tancar grans compres de grans distribuïdors xinesos podran obtenir avantatges sobre les empreses més petites. Els peixos grossos podran menjar-se els més petits. Però, a la llarga, tots patiran, perquè els consumidors americans no tindran capacitat per afrontar les pujades de preu.
En segon lloc, els aranzels trenquen les cadenes de producció. La gran majoria de productes industrials, sobretot els més tecnològics, tenen components procedents de diversos països, alguns dels quals s’hauran de substituir. Però de quins? Si cada setmana canvien els aranzels, cada setmana canvia el país òptim per importar un component.
Finalment, els aranzels desencadenen represàlies als països afectats, tot i que aquests no hi creguin com a instruments de política sensata al segle XXI. Com diu el premi Nobel d'Economia Paul Krugman, un dels grans experts en comerç internacional, els americans no poden esperar que, si toquen l’orgull d’altres països, aquests no reaccionin de forma irada.
És el que està passant amb la Xina. El gegant asiàtic no només ha respost, sinó que està donant senyals que no abaixarà el cap. Els dos grans jugadors econòmics del món s’enfilen cap a l'abisme sense frens.
