El xou de l’emèrit

Informa El País que Joan Carles de Borbó no tornarà a Espanya aquest estiu, perquè la gira triomfal de fa uns dies per Sanxenxo no va agradar. Que si era una prova de comportament, després de vora dos anys d’exili, no va sortir bé, a parer del govern espanyol i de Felip VI, que quan es va trobar a soles amb el seu pare, l’últim dia de viatge, li hauria dit: “El xou que es va muntar no es pot tornar a repetir”.

És molt difícil que no es torni a repetir, perquè després que el sistema polític, l’econòmic, l’industrial-militar i el mediàtic s’hagin passat dècades canonitzant Joan Carles diàriament, ara no faran baixar el mite del pedestal ni a trompades d’elefant. Joan Carles encarna el pas de la dictadura a la democràcia sense cap exigència de responsabilitats per a ningú. Va ser el dit de Franco i l’habilitat i empatia del personatge en un moment de molta por els que li van atorgar la inviolabilitat social de facto. La Constitució va venir després. De manera que sempre hi haurà algú manifestant-se als carrers cada cop que n’hi hagi ocasió.

I perquè la monarquia és la institució que dissimula millor com està muntat el sistema, amb la bandera agitada banalment, els àlbums familiars i la il·lusió de nació encarnada. La monarquia necessita i provoca el xou, tal com els anglesos han tingut ocasió de demostrar. La diferència és que a Londres, de moment, han aconseguit controlar-lo i a Madrid ja fa temps que està descontrolat.