Yllanes, Negueruela i més

EscriptorVicepresident del Govern de les Illes Balears i conseller de Transició Energètica, el senyor Pedro Yllanes deia fa poc que creia superat el debat mallorquins/forasters. Era arran d’un terbolíssim afer de complements per a càrrecs que beneficiaven persones externes cridades a treballar a la nostra comunitat (potser no és el cas, però aquesta mena d’operacions de personal solien respondre a necessitats de manteniment de partit més que a manca de personal indígena qualificat.) Tot plegat, és d’un brutinyós que només una atmosfera política establement corrupta pot nodrir, però que al comú de la gent li fa oi.

Però no va de mallorquins i forasters. El jutge i polític Yllanes no sembla estar en condicions de parlar en català de manera passable. El mateix li ocorre al conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela –no m’he molestat a precisar què passa amb els directors generals et al (ni amb fitxatges), tot i que és ben sabut que la llengua preferent de cada càrrec s’imposa en el seu redol. Aquests consellers no han fet l’esforç d’aprendre suficientment una llengua oficial d’aquesta comunitat, i no l’han fet perquè els empara la Constitució. Els empara tant alguna cosa que no sé com dir-ne, però que servidor situaria al mateix hàbitat del civisme, dels fonaments culturals, del respecte... per no parlar de l’ètica i de la moral? Si vols servir un país, no seria una monstruositat que l’estimassis i que hi pretenguessis arrelar almenys en allò que sigui definitori de la seva identitat. El català es parlava aquí abans que el castellà –potser només és una curiositat per a alguns, però no ho és tant si tenim present que no s’hi ha deixat de parlar mai a pesar de repressions de tota mena que els senyors Yllanes, Negueruela et al estic segur que condemnen.

Unes persones no disposades a contribuir a reparar els danys que ha sofert aquesta llengua, persones que no saben fer l’esforç d’arrelament que significa el coneixement i la pràctica d’una llengua pròpia del país, mereixen ser consellers del govern de la seva comunitat?

Als mallorquins catalanoparlants ni ens passa pel cap que puguem manejar-nos a la nostra comunitat sense un coneixement acceptable del castellà, que estudiam i estimam tant. Si no, diguem-ho, prest o tard tindríem un problema amb la Constitució.