Zeyneb Oral: el món necessita gent així

Zeyneb Oral, escriptora i periodista, va néixer i viu a Istanbul, i estima la seva ciutat. Diu que és una ciutat de poetes, la dels mils perfums, la capital de tres imperis, la ciutat alhora nostàlgica i futurista, la ciutat surrealista en què les crides a la pregària es barregen amb la música més moderna. “La meva ciutat natal, on he viscut durant segles”. També és la capital demogràfica i cultural d’un país que retrocedeix dramàticament cap a la fosca. Fa poc més d’una setmana, el president Erdogan va convocar de nit els diputats de la seva majoria per proposar una llei segons la qual aquell que violi una nina de menys de 18 anys quedarà impune si després es casa amb ella. Les darreres notícies diuen que la proposta queda aparcada.

Zeyneb Oral parlava de coses com aquesta, dissabte passat a Maó, en ocasió de la cerimònia del VII Premi Veu Lliure del PEN Català, que li va ser concedit. Ara mateix, Zeyneb és columnista del diari 'Cumhuriyet', que vol dir 'República' i que ha estat, des de 1924, el mitjà progressista de referència a Turquia. El que era fins fa poc director del diari, Can Dündar, viu fora del país, i si hi torna s’haurà d’enfrontar a un judici, acusat de posar en perill la seguretat del país. Just quinze dies abans de la vinguda de Zeyneb a Menorca, deu periodistes i caricaturistes del diari varen ser arrestats. Són una part dels 144 escriptors i periodistes que hi ha ara mateix a les presons de Turquia, acusats majoritàriament de terrorisme.

Quan se li pregunta si se sent amenaçada, Zeyneb Oral diu que sí, que sap que està amenaçada, però que no té por. Explica que se sent colèrica, trista, enganyada i ferida en la seva dignitat humana, però ja està més enllà de la por. Confessa que hi ha gent, de la família o dels amics, que li diu que deixi d’escriure. No ho farà, però: diu que són ells, els altres, els que han de deixar de fer el que fan. La gent que necessita el món és exactament així.