"Anam cap a l'extinció": què pensa Gabriel Le Senne sobre la immigració i la política?

Palma"Anam cap a l'extinció". Pocs mesos després de ser nomenat president del Parlament, Gabriel Le Senne va defensar aquesta afirmació en una extensa tertúlia al bar Cristal. Tot i intentar "no entrar" en temes "polèmics", la segona autoritat de les Illes Balears va argumentar això en una intervenció sobre immigració. "La natalitat cau en picat a tots els països desenvolupats", va assegurar, insistint que Europa no pot "acollir tota la població africana, que a més està explotant" en termes demogràfics. Per tant, una política per compensar els desavantatges de l'arribada de persones en situació irregular és, al seu entendre, les polítiques de "natalitat", perquè els balears tinguin més fills: "Si nosaltres mateixos ens dirigim a l'extinció, no podrem ajudar ningú".

L'acte, que forma part d'una sèrie de tertúlies organitzades en aquest establiment, consisteix en una conversa relaxada amb el president, a qui diverses persones van fent preguntes. Respecte de la immigració irregular, Le Senne va donar aquesta resposta. Tot i insistir que "com a catòlic, s'ha d'intentar ajudar tothom" i "una vegada que algú és enmig de la mar no se'l pot abandonar", cal trobar una "solució en origen", que no va concretar, encara que sí que va criticar "l'ajuda oficial al desenvolupament": "Molts d'aquests règims són corruptes i aquesta ajuda es perd o s'empra en guerres o pel dictador de torn".

"Vaig intentar rebutjar el càrrec de president"

Durant la xerrada, Le Senne, que es defineix com a "liberal" i molt catòlic, també va donar claus sobre la seva tasca al capdavant de la presidència del Parlament. Assegura que ell no "es va pegar pel lloc" i que el varen "sorprendre" en oferir-li el càrrec: "Fins i tot vaig intentar rebutjar-lo, em varen agafar d'imprevist i no m'ho esperava gens". Tot i això, es va negar a fer un pas al costat quan el grup del grup parlamentari de Vox es va rebel·lar contra ell i va demanar-li que s'apartàs de la presidència. També quan l'oposició en bloc li va demanar la dimissió el passat 20 de juny, per haver esqueixat una fotografia d'Aurora Picornell en ple debat parlamentari.

"M'han criticat per no saber-me el reglament, i no és que no el sàpiga, és que s'ha d'aplicar al cas concret", va exposar en aquesta tertúlia. En el mateix sentit, lamenta els "conceptes jurídics indeterminats" que hi ha al reglament. "No es permeten comentaris que atemptin contra el decòrum de la Cambra, però quins hi atempten? Depèn de les circumstàncies i el criteri de cadascú", sentencia. En paral·lel, assegura que, en estrenar el càrrec, quan va cridar a consultes els portaveus dels grups, amb qui va tenir més sintonia va ser amb un portaveu de l'esquerra. "Amb qui millor m'ho vaig passar va ser amb el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, és una persona molt afable i vàrem estar d'acord en moltes coses", va exposar: "Es té una visió dels votants de Vox una mica clixé, s'exageren les coses, se cerca l'enfrontament".

"Per servir Déu i Espanya"

En la tertúlia, Le Senne defensa haver entrat en política "per servir Déu, Espanya" i la seva "família, els fills". També perquè va veure "molt idealisme a Vox". "Quan vegi que Vox ja no respon als meus principis, que són el cristianisme i el liberalisme, me n'aniré", sentencia. En el mateix sentit, nega tenir una ideologia radical. "No em consider extremista", argumenta: "Tenc idees, valors clars, que són el cristianisme i el liberalisme, jo defens la llibertat". Preguntat sobre si s'estima més una societat com l'actual o una com la de fa cinquanta anys, Le Senne expressa que "hem avançat en molts camps, incloent-hi la llibertat política". "No defensaré la societat de fa cinquanta anys, però sí que és cert que, en la mesura que era una societat més catòlica, hi ha punts en què estàvem millor que ara", assenyala el president del Parlament: "Defensar alguns punts de vista pacífics de fa uns anys no és extremista, que hi pugui haver escoles de nins i nines separats em sembla que és defensar la llibertat".

En aquest sentit, Le Senne també va ser crític amb l'educació. "Ho sentim en els nostres grans, que l'ensenyament dels nostres pares era molt millor que el d'ara", va exposar: "Quan era a Societat Civil Balear vàrem fer un estudi dels llibres de text, i estaven completament impregnats de valors que jo no compartesc". En aquest sentit, va insistir que "com a liberal", està "per la llibertat".