El president del Parlament balear (Vox) esquinça un cartell de dones assassinades pel franquisme durant el ple

PalmaLa tramitació parlamentària de la derogació de la Llei de memòria democràtica a les Illes ha arrencat amb un clima de màxima tensió amb Vox. El president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), ha esquinçat un cartell amb fotografies de víctimes de la dictadura que la vicepresidenta segona, Mercedes Garrido, havia col·locat a la seva taula en senyal de protesta. El líder de la Cambra ha reaccionat d'aquesta manera irada quan, després de demanar a Garrido i a la també socialista i membre de la Mesa Pilar Costa que retirassin els símbols en suport de la memòria democràtica, s'hi han negat.

Le Senne ha demanat que llevassin els "articles" de la taula per "preservar la neutralitat de la Mesa". Garrido, que aguantava un cartell amb retrats de les Roges del Molinar, li ha respost demanant-li en quin article del reglament basava la seva demanda. "La crid a l'ordre per primera vegada", li ha respost ell. "Aquests retrats són aquí com a acte de justícia i de reparació de dones assassinades per botxins falangistes, és un acte de justícia i reparació", hi ha insistit Garrido, davant la qual cosa Le Senne ha reaccionat arrencant el cartell de la taula i exigint a la socialista que abandonàs la sala.

Tot seguit, Le Senne també ha expulsat la secretària de la Mesa, Pilar Costa, perquè s'ha negat a retirar el seu cartell. Ho ha fet malgrat que la socialista just li ha demanat d'acord amb quin article del reglament feia aquella exigència. "Ja tenen l'espectacle que han vingut a cercar", ha etzibat el president del Parlament després de la seva actuació: "Em correspon guardar l'ordre". Davant les queixes dels portaveus de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, i del PSIB, Iago Neugeruela, per la seva actitud, Le Senne ha respost que no li han deixat "una altra opció" i ha amenaçat de fer-los fora de l'hemicicle: "Si pertorben l'ordre, els hauré d'expulsar a tots".

"Qui va protegir García Lorca? La Falange"

L'actitud de Le Senne ha vingut precedida d'una intervenció del diputat de Vox Sergio Rodríguez en què ha defensat l'admissió a tràmit de la derogació de la Llei de memòria, i que ha iniciat d'aquesta manera: "Qui va protegir [Federico] García Lorca? La Falange". Rodríguez s'ha referit a un episodi viscut en el primer ple de juny, quan una diputada de MÉS per Mallorca va carregar contra el PP per citar el poeta mentre manté un pacte amb Vox, que va associar amb els que "promogueren" el seu assassinat. "Supòs que és perquè ens considera hereus del feixisme, la Falange o aquelles persones que varen instigar la seva tràgica mort", ha criticat Rodríguez, que lluny de desmarcar-se d'aquesta ideologia ha dedicat bona part de la seva intervenció a defensar el paper de la Falange en la mort de l'escriptor.

García Lorca va ser assassinat amb tres persones més per "socialista i maçó" a Víznar (Granada), a mans del govern civil que es va instal·lar després del cop d'estat de 1936. Així es desprèn d'un informe policial de Granada de 1965 (30 anys després de la seva mort) que diversos mitjans varen fer públic el 2015, encara que ja es coneixia que l'havien mort per les seves idees. El varen detenir a casa dels seus amics, coneguts com els germans Rosales, José, Luis, Miguel i Gerardo, falangistes. Rodríguez ha assegurat que García Lorca "era una persona reconeguda, d'esquerres, un grandíssim poeta, íntim amic de la família Rosales": "Quan es produeix l'alçament nacional, tem per la seva vida i amb raó, i es refugia a casa seva, la d'aquells perillosos falangistes, que li donen empara i el protegeixen". "Resulta que Ramón Ruiz Alonso, que havia estat diputat de la CEDA i era pròxim al governador civil, decideix que es vol venjar dels Rosales acudint a casa seva i traient d'allà García Lorca", ha defensat Rodríguez, que ha etzibat a l'oposició, que se'l mirava sostenint pancartes de víctimes de la repressió: "El que haurien de fer és llegir més i mostrar menys pancartes".

Rodríguez ha iniciat la seva intervenció amb aquestes paraules. Al seu costat, a l'espai reservat per al públic, se'l miraven els representants de diverses entitats memorialistes, que han accedit al ple en què es debat la derogació de la Llei de memòria després de participar en una concentració a les portes del Parlament. També el conseller insular de Vox David Gil, el mateix que fa uns mesos va ser acusat de blanquejar el franquisme per referir-se al cop d'estat del 36 com una "croada d'alliberament".