Més construcció i menys control administratiu: les claus del decret de simplificació administrativa

PalmaDonar facilitats per construir a costa d'eliminar traves administratives i, quan calgui, implicant-hi la iniciativa privada. És l'objectiu al qual responen les principals mesures del decret de simplificació administrativa del Govern. La norma, l'esborrany de la qual s'ha presentat aquest dilluns, és la primera pedra d'un complex procés de desburocratització de l'administració que ha impulsat el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa. Aquestes són algunes de les claus del decret, que veurà la llum d'aquí a unes setmanes, segons els càlculs de Costa. Una mesura que afectarà més de 50 lleis i decrets del territori.

Menys controls

La voluntat del Govern és acontentar promotors i constructors, que són crítics amb la lentitud de l'administració. Es tracta de "reduir tràmits, burocràcia i paperassa, i donar seguretat jurídica als inversors", ha exposat Costa: "La tramitació administrativa s'eternitza". En aquest sentit, s'han plantejat diverses mesures a partir de les conclusions de la Comissió de Simplificació, un òrgan amb representants de tota l'Administració.

La manera més directa d'escurçar terminis és eliminar controls. El decret preveu l'eliminació de la Comissió de Medi Ambient, a qui la presidenta Marga Prohens ja havia acusat d'actuar amb criteris polítics. Els informes d'avaluació ambiental quedaran en mans de tècnics de l'Administració, que, segons Costa, els elaboraran seguint "estrictament criteris tècnics". El que pretén el Govern no és que la comissió doni més o menys llicències, sinó que ho faci "en un temps raonable", ha dit Costa. En paral·lel, el decret també preveu una reducció important dels casos que requereixin un informe favorable del Departament de Recursos Hídrics. "Es redueixen els supòsits que requereixen de manera obligatòria un informe de la Direcció General de Recursos Hídrics", apunta el Govern. Ara bé, Costa no ha aclarit si s'ha calculat l'impacte de l'acceleració de la concessió de permisos, que lògicament pot derivar en un major ritme de construcció. "S'ha estat utilitzant la burocratització i deixar expedients dins els calaixos perquè hi hagi ciutadans i empreses que renunciïn als seus projectes", ha defensat: "Hi ha hagut un retard intencionat en alguns òrgans de les Illes".

En el mateix sentit, com va explicar aquest diari, també s'eliminarà el requisit de presentar cèdules d'habitabilitat en edificis de primera ocupació. El Govern considera que aquest tràmit en les obres noves suposa una duplicitat amb la llicència de primera ocupació (que acredita que l'obra s'ha acabat correctament i l'habitatge compleix els requisits), que es mantindrà.

Llicències exprés a través de la privada

Com ja va avançar l'ARA Balears, la norma preveu l'externalització de llicències urbanístiques a través d'empreses: una mena de fast pass per als ciutadans que (mitjançant un pagament extra a aquestes gestores) vulguin tenir abans el seu permís d'obra. D'aquesta manera, el ciutadà pot esperar el tràmit burocràtic habitual (que Costa ha assegurat que pot trigar tres anys a donar el permís de construcció en cas d'obra nova) o bé acudir a la privada. Concretament, a una "Entitat Col·laboradora Urbanística (ECU)": "El pagament estarà regulat, hi haurà un ventall, un preu mínim i un preu màxim". Costa ha deixat la porta oberta que els ajuntaments puguin reduir les taxes de gestió als promotors que duguin la seva llicència a través d'aquesta externalització, encara que ho ha deixat en mans de cada consistori. El vicepresident ha defensat que la figura ja existeix en altres comunitats, com Madrid, Catalunya, Andalusia o el País Valencià.

D'altra banda, el Govern donarà l'opció als consells insulars a donar el servei d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a través de concessionaris privats: "Es donen als consells les possibilitats que preveu la normativa estatal", ha apuntat el vicepresident.

Legalització de cases en sòl rústic

El vicepresident també ha confirmat que la legalització de cases construïdes de manera irregular en sòl rústic s'inclourà al decret. Tot i això, Costa ha negat que la regularització sigui una amnistia, perquè s'exigirà una compensació econòmica als propietaris, que, com va explicar l'ARA Balears, pot ser del 15% del valor de la construcció, encara que Costa ha advertit que el cost pot anar pujant al llarg dels tres anys en què s'ofereixi aquesta possibilitat als propietaris. "Hi ha un nombre d'edificacions en sòl rústic en què l'Administració ha perdut el dret de restablir la legalitat urbanística", ha exposat: "Hi ha la possibilitat de mirar cap a una altra banda i no afrontar una realitat que afecta moltes famílies a les Illes, i donar-los com a única solució que els caigui la casa damunt". Costa no ha aclarit si aquests edificis, una vegada legalitzats, es podran fer servir amb finalitats turístiques (per exemple, per al lloguer turístic), encara que ha avançat que "el més probable és que no". 

Registre unificat de la història social i sanitària

En un altre àmbit, en el marc del decret també es crearà un registre unificat de la història social i sanitària dels ciutadans, que, segons l'Executiu, permetrà "agilitzar la concessió d'ajudes, i accedir a les ajudes a les persones diagnosticades amb una malaltia mental, sense requerir un certificat de discapacitat". De la mateixa manera, Costa ha anunciat que es farà una "agilització del pagament de les subvencions", amb especial atenció a la "reducció de la burocràcia per al sector primari".

Més facilitats a les subvencions

El vicepresident també ha remarcat que es possibilitarà la via telemàtica per a les comunicacions, les justificacions i els registres d'ajudes referents a les energies renovables. També es proposen mesures per agilitzar la concessió de subvencions, que consistirà a simplificar-ne les comprovacions prèvies. També es faran modificacions tècniques a la llei agrària vigent per fer més àgil la tramitació de projectes agrícoles, encara que el vicepresident no ha concretat de quina manera, i es presentarà un pla de digitalització de la burocràcia.

Menys requisits per a les plaques solars

Amb el decret llei s'estableix, a més, la declaració d'interès general, per agilitzar la tramitació de projectes de transició energètica, com, per exemple, punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Costa ha anunciat, a més, que es modificarà la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica, per elevar de 100 a 500 quilowatts les instal·lacions de plaques fotovoltaiques que quedin exemptes d'autorització administrativa prèvia.