Laura Camargo: "La manera en què Vox parla de llengua a les Illes és un exemple clar de propaganda autoritària"

PalmaLa sociolingüista, professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i exfundadora de Podem a les Illes, Laura Camargo, acaba de presentar el llibre Trumpisme discursiu (Verbum), que analitza el discurs de la dreta radical global. Una estratègia de comunicació que, remarca, imiten Vox i alguns dirigents del PP, com Isabel Díaz Ayuso.

Començau el llibre plantejant una pregunta. Per què l'autoritarisme està creixent arreu del món?

— És un fenomen multifactorial. Parteix d'un discurs que es basa en la propaganda autoritària. Fa servir explicacions molt senzilles, que puguin arribar a diferents tipus de públic, i que no estan arrelades a la veritat. La propaganda autoritària explicada pel filòsof Jason Stanley explica tàctiques retòriques que rompen el pacte de veracitat i tenen una finalitat de polarització i escandalització. Aquest tipus de comunicació fa relats ficcionals per explicar l'origen dels problemes de la gent i intenta solucions aparentment senzilles per a aquests problemes. Per exemple: existeix una conspiració d'una elit corrupta que és la responsable dels problemes del país. Amb aquesta estratègia comunicativa, Donald Trump va guanyar les eleccions el 2016, i tant la dreta com l'extrema dreta l'estan fent servir per mirar de tombar el govern de Pedro Sánchez a Espanya.

Què és el trumpisme discursiu?

— És l'estil comunicatiu de l'extrema dreta global, i una de les seves principals estratègies és la propaganda autoritària. La manera de parlar i de fer discursos de Trump, influït pel seu exassessor Steve Bannon, té ressò i impacte. Es basa en l'ús de boles o fake news, narratives d'amenaça, el discurs antisistema i la incorrecció política. També és un discurs que apel·la a la polarització per la via de les emocions, i que estableix un 'nosaltres' i 'ells'. Els 'altres' poden ser els immigrants, les feministes, els ecologistes, persones que lluiten per un repartiment equitatiu de la riquesa. Un altre eix fonamental és l'antiigualitarisme. Després, hipèrboles, la banalització de la política, la victimització i la cerca de bocs expiatoris. Això connecta amb l'eslògan Make America Great Again, replicat a Espanya per part de Vox.

És un discurs que intenta manipular?

— Sí. El discurs polític sempre té una finalitat persuasiva, però es condueix de diferent manera. En el cas del trumpisme discursiu, condueix la seva persuasió cap a la provocació, la crispació i l'escandalització. Les boles es fan servir moltes vegades per provocar atacs contra persones. En aquest aspecte, la viralització dels missatges a les xarxes socials és fonamental.

Com podem identificar quan estam sent manipulats mitjançant aquest discurs? Quines són les característiques que assenyalen el trumpisme discursiu?

— La visceralitat és important. Les notícies falses són poc subtils i són burdes. Les manipulacions i les mentides criden molt l'atenció. Una bona recomanació és recórrer als Fact Checkers, en català hi ha Verifica't, i també hi ha Maldita.es, Maldito Bulo, i fins i tot Newtral. Després, també ves amb compte amb el que t'envia via WhatsApp, de vegades 'reenviat' o 'reenviat moltes vegades'. Per exemple, a la pandèmia vaig rebre missatges de persones del meu cercle més íntim, el típic missatge: "La cosina d'una de les meves millors amigues diu que avui ha anat a tal lloc i li ha passat això"... I justament, això que ha passat i que és una cosa extraordinària, dona una explicació molt senzilla per a un tema complex. Això ho hem de posar en tela de judici. L'any passat, a Palma, Vox va fer córrer que migrants que havien arribat en pastera havien causat una sèrie de robatoris i atacs, i justament era fals. Hem de mirar les fonts, si aquells en el punt de mira dels continguts són persones vulnerables, i els eixos del discurs: bocs expiatoris que sempre són col·lectius migrants, feministes, ecologistes.

Comentàveu que un dels efectes de la polarització és relacionar paraules amb el nostre estat emocional.

— És un dels trets d'aquesta comunicació populista. Per exemple, Vox tracta la qüestió de la llengua com alguna cosa divisòria en què hi ha una víctima, que és la població castellanoparlant, i sembla que estigués discriminada i passant-ho molt malament. És clarament un exemple de propaganda autoritària. Una vegada es va donar la possibilitat de triar a les famílies, es va demostrar que volien que els nins fossin escolaritzats en català. La qüestió de la memòria també n'és un exemple. El diputat de Vox Sergio Rodríguez va demanar que es "fumigués" la secretaria autonòmica per posar fi a les cuques" (com va recollir Última Hora el 2021). És un discurs que recorda el que feien els nazis, aquest tipus de metàfores animalitzadores per parlar dels jueus i els seus enemics.

Com s'està replicant aquest discurs en l'actualitat?

— S'ha recuperat una part de les estratègies. Com deia el lingüista Victor Klemperer, és un discurs en què la llengua s'empobria molt i es resignificaven molts conceptes. També hi havia una deshumanització i animalització dels enemics del Reich, que ens duu a la migració, de nou. També hi ha la qüestió de cerca bocs expiatoris, d'activar la por. La necessitat d'un líder carismàtic que ens ha de salvar de la decadència per fer renéixer la nostra nació. Allò més preocupant no és només que l'extrema dreta faci aquest discurs, sinó que també el PP l'hagi comprat o activat, per exemple, quan va accedir a fer proves dentals als menors que emigren sols. És una mesura deshumanitzadora. Els imaginaris socials van calant com una pluja fina introduint un nou sentit comú d'època, amb paraules com 'invasió', 'allau', 'menas', 'dictadura progre', 'govern filoetarra', 'autòcrata Sánchez', 'feminazis'.

Qui representa el trumpisme discursiu a Espanya?

— El millor representant és la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, més que Santiago Abascal, encara que ell mira de copiar totes les estratègies d'aquesta onada internacional reaccionària. Copia Donald Trump, Javier Milei, amb la influència d'Elon Musk. Vox és qui sobrepassa totes les línies de la correcció política parlamentària. Però el PP està pujant molt en aquestes iniciatives. És el que triomfa ara. Si dius alguna cosa normal, no tens impacte. Triomfa allò agressiu: insultar, dir paraulotes, comportar-te com un trol a les xarxes socials. Com va dir el ministre de Transports, Óscar Puente, a Twitter: "A les xarxes es juga dur, perquè si no jugues dur, passes desapercebut i ets irrellevant".

Quin paper juguen les xarxes socials en el trumpisme discursiu?

— El de la viralització. Les xarxes han revolucionat la manera de comunicar la política. Els mecanismes de verificació que abans teníem als mitjans tradicionals i que eren obligatoris, a les xarxes ja no hi són. Es pot moure una quantitat massiva d'informació sense verificació ni control que arriba a tot el món i es pot donar com a informació fiable. Les xarxes també contribueixen a la radicalització de les idees. Les teories negacionistes, un gran tret del trumpisme discursiu, s'han fet molt més populars gràcies a les xarxes: un exemple és la negació de la violència masclista. Mira l'èxit de S'ha Acabat la Festa, que amb un canal de Telegram i sense cobertura mediàtica va aconseguir tres eurodiputats.

El discurs de Vox i S'ha Acabat la Festa és hereu del 'franquisme lingüístic' que esmenta al llibre?

— Vox fa una actualització del franquisme lingüístic. Amb el llenguatge del nacionalcatolicisme, avui dia no triomfarien. Ho actualitza i segueix les estratègies dels Estats Units. El llenguatge de Vox és més semblant al del nacionalcatolicisme, i el d'Alvise Pérez [impulsor de S'ha Acabat la Festa] és diferent. Sobretot, perquè ells estan competint pel mateix espai polític i el mateix tipus de votant. El que fa Pérez és potenciar la seva imatge d'outsider, és antisistema, fins i tot en contraposició amb Vox, que va acceptar participar en governs i tenir responsabilitats de gestió. Alvise Pérez es presenta com un antídot en aquest sentit. Però ara, Vox també ha jugat a sortir de l'establishment amb la ruptura i trencament dels pactes.

Com afecta al Govern balear, i al PP, haver de pactar amb l'extrema dreta?

— Negativament. Aquest soci té una capacitat nul·la de donar fiabilitat. Acabam l'any sense pressupostos, ja veurem si després fan un pacte diferent. Però s'ha demostrat que no són de fiar. El PP ha obert molt la mà, els ha donat moltes coses, però ni tan sols amb això estan contents, sempre cerquen radicalitzar més la dreta. Això ha duit el PP a un carreró sense sortida. Ha hagut de pactar amb l'esquerra a canvi de mantenir la Llei de memòria. El problema que té el PP és que d'aquí a molt poc tornarà a mirar cap a Vox. El PP perd el seu horitzó: cada vegada que faci cas a Vox s'acostarà més a l'extrema dreta.

Com a fundadora i exmembre de Podem, per què pensau que el partit ha perdut tanta representació?

— En el context d'una onada reaccionària global, el que no pot pretendre fer l'esquerra transformadora és moderar-se. No va beneficiar Podem participar en governs. Compartir espais de poder amb el Partit Socialista beneficia el Partit Socialista. Si participes en el Govern, però no ets capaç de solucionar el problema més gran de la gent treballadora, que és l'habitatge, sinó que l'agreuges més, la gent no et veu com el partit de les solucions, sinó dels problemes.