El Parlament dona llum verda a l'extrema dreta per derogar la llei de memòria

PalmaLa majoria del PP i Vox s'ha imposat aquest dimarts i ha donat llum verda a la tramitació parlamentària de la derogació de la Llei de Memòria democràtica. Els populars han cedit la iniciativa a l'extrema dreta, assegurant que ho feia per complir amb l'acord d'investidura. Ho ha fet amb el renou de fons de les entitats memorialistes, que al migdia s'han concentrat a les portes del Parlament, i malgrat l'advertiment d'Amnistia Internacional (AI), que ha advertit que eliminar la normativa posa en risc el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de violacions dels drets humans. Mentre l'oposició ha carregat contra la "submissió del PP a Vox", l'extrema dreta ha estat desfermada durant el debat. El president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox) ha arribat a arrencar i estripar un cartell amb fotografies de dones assassinades per la dictadura, les Roges del Molinar, i ha expulsat les dues membres de la mesa que l'havien col·locat. En paral·lel, el diputat Sergio Rodríguez ha defensat que va ser "La Falange" qui va "protegir" el poeta Federico García Lorca abans de ser assassinat.

El text per suprimir la Llei de Memòria i Reconeixements democràtics justifica que "mai hi ha hagut un relat consensuat sobre la II República, la Guerra Civil i el Franquisme, ni entre els historiadors (...) ni entre els ciutadans". Mentre que es refereix a l'etapa de la dictadura com "el Franquisme" (de fet, la paraula 'dictadura' ni tan sols apareix en el text), parla del període entre 1931 i 1945 com "la brutalització de la política i la deshumanització de l'altre". L'escrit, que ha estat validat pel PP i Vox, no condemna el règim explícitament, un fet que segons AI suposa "una preocupant invisibilització del que va passar durant el període històric corresponent al franquisme, així com una de les víctimes que varen patir aquestes greus vulneracions de drets humans".

Segons defensen Vox i el PP, la Llei de memòria "no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que varen impulsar la Transició, en decretar la intromissió de l'Estat en l'esfera de la consciència dels espanyols". L'escrit assegura que la llei vulnera drets fonamentals com "la igualtat de tots els espanyols", "discrimina" els ciutadans segons "la seva opinió" o qüestions com "el bàndol en què varen lluitar", cosa que segons l'extrema dreta "promou el rancor i evita el reconeixement a tots els que varen vessar la seva sang per Espanya".

El PP ho justifica per l'acord d'investidura

El Govern ha justificat la derogació perquè va ser una condició de Vox per mantenir el seu suport parlamentari al PP. "Això passa quan un Govern és en minoria", ha dit la consellera de Presidència, Antònia Estarellas: "No hem amagat que tenim un pacte d'investidura". Sigui com sigui, ha posat l'accent en què es manté la Llei de Fosses. La presidenta, Marga Prohens, s'ha expressat en els mateixos termes: "El reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme es troben en aquesta llei que, aquesta sí, vàrem pactar i hi va haver un absolut consens". De fet, el Govern ha anunciat aquest mateix dimarts que s'han localitzat vint-i-quatre cossos entre juliol de 2023 i l'actualitat a les fosses que s'han exhumat, en el marc del IV Pla de Fosses.

Amb tot, tal com va explicar l'ARA Balears, l'Executiu encara no ha nomenat els tècnics de la comissió de Fosses, un òrgan bàsic per dur el control de les actuacions d'acord amb la norma. En paral·lel, sí que ha donat entrada a l'organisme a una associació alineada amb les tesis de Vox. Els projectes licitats per l'anterior govern han continuat, però professionals consultats varen admetre que treballen sovint al marge de l'Executiu. Entre altres, el servei d'atenció psicològica de les víctimes.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha denunciat la derogació: "Avui perd la democràcia, es cedeix en valors, en la dignitat i la reparació de tot un poble que va patir el Franquisme". "És a temps de votar que 'no' a la ultradreta", ha dit. La presidenta ha respost a Negueruela retraient-li els pactes del PSOE a Madrid. També l'ha acusat d'haver-se reunit "amb la ultradreta abans d'entrar al Parlament": "Cordons sanitaris, no tabernaris".

Sota examen del Constitucional

La supressió de la Llei de Memòria i Reconeixements democràtics de les Illes, que es va aprovar el 2018 amb el vot favorable del PP a bona part del seu articulat, s'afegeix a les polítiques contra la memòria democràtica que PP i Vox han implementat on governen, com el País Valencià, Castella i Lleó i Aragó, on a més s'han volgut substituir amb lleis de concòrdia. El govern espanyol va anunciar que ho duria al Tribunal Constitucional (TC), i aquest mateix dilluns va suspendre la derogació de la Llei de memòria a Aragó a l'espera de resoldre el primer recurs.