Es pot canviar la denominació del català a l'Estatut?

PalmaL'Estatut proclama a l'article 4 que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial". Però aquesta setmana, aquesta denominació ha estat qüestionada per dues organitzacions que neguen la unitat de la llengua catalana. Després que la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà hagi demanat al Parlament que declari "l'existència de la llengua balear com a llengua minoritària espanyola", Vox ha anat una passa més enllà i ha demanat al Govern substituir el nom del català pel de "llengües balears" a l'Estatut d'Autonomia. És possible fer aquesta modificació?

Segons exposa el mateix Estatut a l'article 139, la iniciativa per reformar-lo correspon al Parlament, a proposta d'una cinquena part dels diputats. Per tant, calen 12 diputats del Parlament balear (dels actuals 59) que ho proposin: Vox, el partit que actualment vol impulsar la reforma, només en té set. Mentre el PP no li doni suport, i per ara l'ha negat amb contundència, ja hi ha un primer entrebanc per a l'extrema dreta. Què passaria en un escenari en què Vox aconseguís sumar 12 escons? Segons preveu el mateix Estatut, perquè prosperi una reforma per canviar la denominació de la llengua pròpia de les Illes és necessària una "majoria de dos terços dels diputats". Per tant, caldrien 40 de 59 diputats. Encara que l'extrema dreta aconseguís convèncer un altre partit, com per exemple el PP, amb qui actualment manté una aliança, tampoc no arribarien a la majoria suficient (sumen 32 diputats, com a molt 34 si convencessin els dos diputats no adscrits, Llorenç Còrdoba i Xisco Cardona). Però encara que Vox obtingués, en un futur, una majoria aclaparadora, encara trobaria una altra resistència. Per poder modificar l'Estatut necessitaria el suport de les Corts Generals a la reforma mitjançant una llei orgànica. Amb la majoria plurinacional que actualment ostenta la majoria, les aspiracions de l'extrema dreta semblen difícils d'assolir.

Això vol dir que Vox mai podrà eliminar la denominació del català de l'Estatut d'Autonomia de les Illes? Segons l'expert en dret administratiu i autor de Les claus polítiques del procés autonòmic balear, Bartomeu Colom, l'Estatut és difícil de reformar perquè "consta de dues fases", l'aprovació al Parlament i les Corts Generals. També, perquè les majories necessàries perquè una modificació prosperi són àmplies. Però això no vol dir que no es pugui modificar. "En el moment en què els partidaris de canviar-ho tinguin majoria al Parlament i al Congrés, hi pot haver una reforma", exposa: "La Constitució no blinda la denominació de la llengua catalana a l'Estatut".

"Un 'déjà-vu'"

L'expert considera que el debat sobre la denominació de la llengua a les Illes "no és nou". "Això és un déjà-vu", apunta Colom. "Durant el procés de redacció de l'Estatut, Aliança Popular (AP) no volia que se'n digués 'català', sinó la 'llengua de les Balears'", a imatge de l'Estatut del País Valencià, en què es parla de la llengua valenciana. Tot i les resistències inicials d'AP, finalment es va arribar a un consens i totes les forces polítiques varen posar-se d'acord en la qüestió lingüística. Per aquest motiu, aquest dijous al migdia el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha estat nítid en rebutjar la proposta de Vox. "El PP va votar l'Estatut, que defensa que tenim una llengua pròpia, que és el català, i fomentar-ne les diferents modalitats. No ens mourem d'aquí i tampoc no entrarem en debats que no duen enlloc", ha assegurat en roda de premsa.

Segons Colom, aquesta distinció serveix per "sembrar el dubte" sobre la denominació de la llengua. "És anar en contra de la unitat de la llengua", assegura. "Rere aquesta proposta hi ha una voluntat d'esmicolar el català, de deixar-lo encara més petit del que és", expressa l'autor en declaracions a l'ARA Balears: "Seria com que Andalusia no acceptàs que l'andalús és la mateixa llengua que el castellà". Des del faristol del Parlament, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha reivindicat que a les Illes s'estudiï "en mallorquí, no en català". En una intervenció feta íntegrament en castellà, la diputada ha negat l'autoritat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'òrgan que assessora en matèria lingüística les Illes, que en un comunicat signat juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va reivindicar el passat dilluns que "la denominació de la llengua catalana" està "reconeguda per la filologia i per la romanística internacional per referir-se al conjunt de totes les varietats de la llengua parlada a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja d'Aragó". "El català és una llengua aliena", ha mantingut Cañadas, que ha manifestat que la UIB defensa aquesta tesi igual que hi ha estudis "catalanistes" que asseguren que Cristòfol Colom era català.