Es pot sancionar Le Senne per incomplir el reglament del Parlament?

PalmaEl president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha fet públic un comunicat argumentant la seva decisió d'expulsar la vicepresidenta segona, Mercedes Garrido, i la secretària segona, Pilar Costa, del ple el passat dimarts, durant el debat de la derogació de la Llei de memòria democràtica. El líder de la Cambra ha assegurat que, si va arrencar i estripar una fotografia de les Roges del Molinar del seient de Garrido és perquè el varen "provocar" mentre intentava mantenir la "neutralitat" de la Mesa. No obstant això, el reglament no diu res sobre la col·locació de fotografies als seients de la Mesa i, de fet, tant el PSIB com el govern espanyol han anunciat que estudien accions legals contra el president de la Cambra balear. Se'l podria sancionar?

Tant fonts dels serveis jurídics del Parlament consultades per l'ARA Balears com l'advocat de Dret Públic i Constitucional Sebastià Rubí coincideixen en el fet que Garrido i Costa podrien interposar un recurs contra Le Senne al Tribunal Constitucional (TC) al·legant que, en expulsar-les del ple i arrencar la fotografia, pot haver vulnerat la seva llibertat d'expressió. "Poden demanar empara per protegir la seva llibertat d'expressió", defensa Rubí, que adverteix que els recursos contra "actes del legislatiu" no són habituals, encara que el 2017 se n'interposaren contra la Mesa del Parlament català, durant els debats de les lleis de desconnexió i el referèndum. "Le Senne ha impedit la llibertat d'expressió de les diputades, i ho ha fet al temple de la llibertat d'expressió, que és el Parlament", remarca l'expert.

Ara bé, hi ha discrepàncies entre els juristes respecte de l'argument que ha donat Le Senne: que va actuar per preservar la neutralitat a la Cambra. "La paraula 'neutralitat' no apareix al reglament del Parlament, i ell té el mandat d'aplicar el reglament", expressa Rubí: "Ha actuat contràriament al reglament de la Cambra". Le Senne va cridar a l'ordre tres vegades Garrido i Costa, com estableix la norma que regeix la institució, abans d'expulsar-la. No obstant això, segons l'expert no tenia el dret de fer-ho: "El president només pot cridar a l'ordre si es compleixen els supòsits de l'article 118".

Segons aquest article, els diputats només poden ser cridats a l'ordre si profereixen "paraules" o expressen "conceptes ofensius al decòrum de la Cambra o dels seus membres, les institucions del Govern o qualsevol altra persona o entitat"; si "en els seus discursos" falten a "l'establert per a la bona marxa de les deliberacions", si "amb interrupcions o de qualsevol altra manera alteren l'ordre de les sessions" o si continuen fent ús de la paraula després que se'ls retiri. No s'hi diu res de l'exhibició de símbols. De fet, hi ha precedents de membres de la Mesa que, en legislatures anteriors, varen mostrar fotografies sense cap represàlia. Per exemple, ho feren Gloria Santiago (Podem) el 2019, i Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca) el 2021.

A diferència de Rubí, però, fonts del servei jurídic del Parlament consideren que el principi de la neutralitat de la Mesa, encara que no apareix expressament al reglament, "està acceptat a totes les Cambres" legislatives que els membres de la Mesa no exhibeixin distintius molt vistosos, ja que són els 'moderadors' dels debats". Per això, Le Senne no va cridar a l'ordre cap dels diputats que exhibien pancartes contra la derogació de la Llei de memòria des del seu escó: només ho va fer amb les representants de la Mesa. Les mateixes fonts argumenten que ell té el principi d'autoritat executiva de la sessió i, si considera que hi ha algun element que distorsiona, té la "potestat" de cridar a l'ordre.

A través de les lleis de memòria

Una altra de les vies per denunciar Le Senne és a través de la Llei de memòria autonòmica o bé de l'estatal. De fet, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha anunciat que ja ha donat instruccions als serveis jurídics del Ministeri perquè analitzin si es poden emprendre accions legals contra l'actuació de Le Senne. Segons fonts de la Conselleria de la Presidència de les Illes, el Govern balear per ara no ho preveu, però no descarta sol·licitar un informe al respecte si així ho sol·licita alguna entitat. Així ho va fer quan l'associació Memòria de Mallorca va demanar que s'investigassin les declaracions del conseller insular de Vox, David Gil, que va parlar de "croada d'alliberament" per referir-se al cop d'estat de 1936, una causa que es va arxivar.

Amb tot, Rubí veu poc recorregut a aquesta via. "Esquinçar la fotografia no apareix al règim sancionador de cap de les dues normatives", explica. El jurista veu més possibilitats en la denúncia que ha presentat el Partit Comunista d'Espanya (PCE) a la Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia per un presumpte delicte d'odi, per trencar la fotografia de les activistes antifranquistes. "Esqueixar una fotografia d'una persona represaliada es podria considerar provocar odi", exposa Rubí: "Ajuda que es normalitzi un comportament irresponsable, i segons el jutge pot considerar justificada la denúncia".