El PP i Vox s'imposen al Parlament per tancar les portes de l'Oficina Anticorrupció

PalmaEl PP i Vox han imposat la seva majoria per liquidar definitivament l'Oficina Anticorrupció. Així ho ha aprovat aquest dimarts el Parlament, amb l'únic vot favorable d'aquestes dues formacions, ja que el diputat de Sa Unió de Formentera, Llorenç Córdoba, s'ha abstingut. La fórmula per suprimir l'organisme ha estat una proposició de llei del PP, la qual s'ha titulat "llei de transparència i control dels càrrecs públics de les Illes Balears", i que preveu el tancament de l'oficina en un termini màxim de tres mesos. El rellotge començarà a córrer una vegada s'aprovi la llei definitivament, després de la tramitació en comissió parlamentària.

La derogació exprés també inclou un nou articulat per a les declaracions de béns dels consellers i càrrecs públics de l'Administració, que fins ara es publicaven automàticament a la mateixa pàgina de l'Oficina. El nou articulat estableix la creació d'un nou registre, dependent del Parlament, en què aquesta informació tindrà caràcter reservat. A més, la nova llei significarà un retrocés en la protecció dels alertadors, que no podran presentar denúncies anònimes, una mesura que va en contra de les directrius europees.

El tancament de l'Oficina Anticorrupció de les Illes ha generat reaccions al conjunt de l'Estat. Més d'una vintena d'associacions i entitats han reclamat que es mantingui, entre les quals la Xarxa d'Oficines i Agències Antifrau, a més d'organitzacions internacionals especialitzades en el camp de la transparència. El president espanyol, Pedro Sánchez, també va criticar el tancament de l'organisme al Congrés durant el seu debat d'investidura. La creació de l'Oficina Anticorrupció el 2016 va ser una exigència d'Unides Podem per donar suport a la investidura de Francina Armengol (encara que MÉS per Mallorca també ho duia al programa electoral i el PSIB plantejava la instal·lació d’una oficina estatal anticorrupció a les Illes). 

L' òrgan va néixer gairebé en paral·lel a l'Agència Valenciana Antifrau. Com a les Illes (l'expresident Jaume Matas va entrar a la presó el 2014), al País Valencià també eren sonats els casos de corrupció. El PP i Vox han estat molt crítics amb el cost de l'oficina, encara que té menys dotació que altres organismes germans: 1,5 milions d'euros anuals, davant el pressupost de 5,3 milions de l'Agència Valenciana Antifrau i els 6,9 milions de l'Oficina Antifrau de Catalunya per al 2023.

El diputat del PP Mauricio Rodrigo ha defensat a l'hemicicle el tancament de l'Oficina Anticorrupció de les Illes. El conservador ha defensat la recuperació i millora del "sistema anterior" a la creació de l'oficina. Ha definit l'organisme com "una oficina a la qual falta independència, amb competències que dupliquen clarament les d'altres organismes, que actua amb falta de rigor en el seu funcionament propi i que només investiga el que li interessa". Rodrigo ha negat que s'eliminin el "control i la transparència" de l'acció política i ha acusat l'oposició de voler "parlar de la corrupció de la resta i no de la seva". En el mateix sentit, ha lamentat que no es pot concloure, veient els resultats de l'oficina, que hagi estat "eficient o útil": "S'ha limitat a arxivar o reenviar les denúncies als òrgans competents".

Vox compara l'oficina amb un tribunal de la Inquisició

El portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, ha celebrat la liquidació de l'oficina. "Ens hauria agradat tancar més coses, però no ens han deixat", ha dit: "Hauríem tancat l'IBDona i algun altre organisme". El parlamentari ha criticat el funcionament de l'oficina, el reglament de la qual, ha considerat, "s'acosta a la inconstitucionalitat", i ha assegurat que es tanca precisament "un possible focus de corrupció". En el mateix sentit, ha defensat l'eliminació de la possibilitat de fer denúncies anònimes i ha assegurat que, a diferència dels testimonis protegits, "el denunciant anònim protegit només ha existit al tribunal de la Inquisició".

L'oposició lamenta la "passa enrere"

L'oposició en bloc ha carregat contra la supressió de l'organisme, que han titllat de "passa enrere" i "retrocés". El diputat del PSIB Marc Pons ha acusat el PP i Vox de posar una "estora vermella a les tentacions de corrupció". "Mentre la Unió Europea avança, a les Balears el Govern ha agafat el camí contrari, devaluant les institucions i afavorint el clima propici perquè la corrupció torni a arrelar amb força", ha remarcat el socialista.

Des de MÉS per Mallorca, la diputada Maria Ramon ha lamentat que la supressió de l'oficina suposa "tornar als mecanismes de fa més de deu anys". "El novembre de 2014, un 63,8% de la població veia en la corrupció el principal problema de l'Estat", ha lamentat: "Rectifiquin". El representant de Més per Menorca, Josep Castells, ha acusat el PP de "fer una llei per fer més opaca la informació preventiva dels membres del Govern": "Menys transparència". En el mateix sentit, ha lamentat que l'eliminació de l'oficina deixarà un "forat que no quedarà atès de possibles irregularitats administratives que no són delicte". Al seu torn, la diputada d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha recordat que l'oficina es va crear "en una època de corrupció sistèmica del PP": "Com es pot dir llei de transparència una llei que elimina l'oficina, que minvarà que la ciutadania tingui accés a les activitats i càrrecs públics?", s'ha qüestionat. "És una grandíssima manca de vergonya", ha sentenciat Castells.