Protesta a les portes del Parlament per defensar la Llei de memòria: "No matareu les nostres idees"

Palma"No matareu les nostres idees". Prop de 150 persones s'han concentrat aquest dimarts a les portes del Parlament per protestar contra la derogació de la Llei de memòria. Representen una seixantena d'entitats aglutinades sota el paraigua de la Plataforma de Memòria Democràtica, i que tenen la determinació de continuar protestant i pressionant el PP perquè rectifiqui fins que la supressió de la norma, que aquest horabaixa inicia la seva tramitació parlamentària, no es confirmi.

Els representants dels col·lectius han enviat una carta al grup parlamentari del PP. "Els demanam la seva consideració a les més de 2.000 víctimes assassinades i les més de 10.000 víctimes tancades a presons, amb les que patiren condemnes i sentències de mort manifestament injustes, amb les víctimes executades extrajudicialment, amb les que patiren desaparicions forçades", expressen a l'escrit: "Considerin el patiment que estan ocasionant de nou a les seves famílies". La carta adjunta els noms dels assassinats durant la repressió franquista: "Agafin els seus noms i els facin seus com a persones que ens precediren en la lluita per la democràcia, demostrant així que són un partit democràtic, es posicionin devora les víctimes". "La memòria no és una qüestió de partits sinó de drets humans", insisteixen, i demanen als diputats populars que pensin en els morts "a l'hora d'emetre el seu vot". "No tenen veu, però tenen nom i tenen honor, i tenen família", finalitza: "Han de tenir, i tindran, memòria democràtica".

El portaveu del col·lectiu, Miquel Rosselló (membre de la Fundació Darder Mascaró), ha criticat que el PP es justifiqui assegurant que es manté la Llei de Fosses. "No t'hem mort, només t'hem romput una cama", ha dit, i ha defensat que més enllà de recuperar els cossos de les víctimes "l'important és que s'ensenyi i s'expliqui el que va passar, que el 1936 hi va haver un cop d'estat". "Es pretén tornar a la filosofia del franquisme, en què el que va passar el 1936-39 va ser una confrontació d'espanyols", ha lamentat: "És un cop d'estat feixista en un moment en què hi havia Adolf Hitler i Benito Mussolini, no es varen equivocar de bàndol".