Sis decrets en dotze mesos: el balanç del primer any de Prohens
Només la superen Bauzá i Armengol l'any de pandèmia
PalmaEn el seu primer any de mandat, la presidenta Marga Prohens s'ha abonat a aprovar decrets llei, una manera de legislar que ha prioritzat per damunt les lleis, que requereixen un debat parlamentari per tirar endavant. En dotze mesos, el Govern ha donat llum verda a sis decrets llei, i Prohens s'ha convertit en la tercera presidenta que més n'ha aprovat en el primer any de legislatura. Només la superen l'expresident José Ramón Bauzá (PP), que en només un any va tirar endavant tretze decrets, i la presidenta Francina Armengol, que va estrenar el seu segon mandat durant la covid, motiu pel qual en va impulsar molts per donar resposta a l'emergència: de la dotzena de decrets que el Govern del Pacte va aprovar, sis estaven relacionats amb la pandèmia.
Així es desprèn d'un recompte fet per l'ARA Balears a partir de les dades del Parlament. Dels decrets que ha impulsat Prohens, només dos s'han tramitat com a projecte de llei: el d'emergència habitacional i el de modificació de la llei de tributs cedits a l'Estat. Tot i això, tots s'han validat al Parlament gràcies al suport de Vox. Poc més d'un mes després de la investidura de la presidenta, es va publicar el Decret de mesures urgents pel qual el català va deixar de ser un requisit a l'àmbit sanitari. També es va gestionar un segon decret sobre salut, i un altre per modificar el de turisme d'excessos aprovat l'anterior legislatura. En paral·lel, l'Executiu ha validat el Decret de simplificació administrativa, una norma d'ampli abast que afecta totes les conselleries i una cinquantena de normativa autonòmica. Aquest darrer decret es tramita com a llei al Parlament.
La figura del decret llei, que només es preveu a partir de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2007 (abans els governs autonòmics no en podien fer) sovint és criticada per l'oposició perquè l'aprova el Govern i és d'aplicació immediata, sense haver de passar pel Parlament. Es pressuposa per a casos en què es consideri que cal una actuació ràpida, i decau trenta dies després si la Cambra legislativa no el valida (en aquest cas, el PP parteix amb el vot favorable de Vox als seus, en compliment de l'acord de governabilitat). De fet, l'Estatut parla de "necessitat extraordinària i urgent". Però el seu ús s'ha anat generalitzant els darrers anys per part dels governs com a una via més ràpida de dur a terme mesures.
El primer Executiu a dictar un decret va ser el de Francesc Antich, el 2007, de mesures cautelars fins a l'aprovació de normativa de protecció d'àrees de valor ambiental. El va succeir José Ramón Bauzá, que en el seu primer any al capdavant del Govern (entre juny de 2011 i juny de 2012) va dictar tretze decrets llei. Per la seva banda, Armengol va dictar tres decrets llei en el seu primer any de mandat, i dotze en el primer any del segon mandat.
Cinc lleis, dues provinents de decrets
En paral·lel, durant el primer any de mandat de Prohens s'han aprovat cinc lleis. Una de les quals, la del taxi, a proposta del primer partit de l'oposició, el PSIB. La segona és el Decret d'habitatge, que es va tramitar al Parlament com a projecte de llei. A més, es va aprovar una Llei de transparència per eliminar l'Oficina Anticorrupció. També es varen a provar dues lleis que en modifiquen d'anteriors, la de cessió de tributs cedits a l'Estat i la de la unificació per l'absorció del Col·legi Oficial de titulats mercantils i empresarials al Col·legi Oficial d'Economistes de les Illes. Es tracta de normes senzilles, ja que el procés d'elaboració d'un avantprojecte de llei pot durar mesos al Govern, i el procediment legislatiu pot allargar-se uns tres mesos des que un projecte o proposició de llei entra en tramitació parlamentària fins que entra en vigor. Amb l'excepció de la Llei de pressupostos, la norma més ambiciosa i vital per un Executiu entrant.
Durant el primer any de mandat (2015-2016), Armengol va impulsar una quinzena de lleis. Entre aquestes, una norma per erradicar l'LGTBIfòbia i la Llei de fosses, per recuperar els cossos dels represaliats durant la dictadura. El primer any del seu segon mandat, marcat per a pandèmia, només es varen aprovar dues lleis, la de pressupostos i la de modificació de la Llei de capitalitat de Palma. Per la seva banda, Bauzá (2011) va impulsar deu lleis, de les quals quatre desenvolupaven els decrets que havia aprovat abans. Durant els primers dotze mesos del segon mandat d'Antich, foren deu lleis, i onze en el seu primer mandat (1999). Pel que fa a Jaume Matas (PP), va aprovar vuit normes entre el juny de 2003 i juny de 2004, i nou entre el juny de 1996 i juny de 1997. Per la seva banda, l'expresident Cristòfol Soler, que només va governar durant un any, va aconseguir impulsar els pressupostos, la llei d'acompanyament dels pressupostos i una llei de modificació de la funció pública. Durant el primer any dels tres mandats de Gabriel Cañellas es varen aprovar sis, nou i quatre lleis respectivament: en els anys 1983, 1987 i 1991.
