La suposada existència de la 'llengua balear' divideix Vox

PalmaLes visibles cares de desaprovació d'alguns dels diputats de Vox durant la intervenció de la seva companya Patricia de las Heras han estat eloqüents. Hi ha una part dels representants del partit que discrepen de les tesis de la nova direcció del grup parlamentari, que nega la unitat de la llengua catalana. El discurs de De las Heras en el ple del Parlament d'aquest dimarts, en què ha defensat modificar la denominació de català de l'Estatut d'autonomia per la de "llengua balear", ni tan sols ha rebut l'aplaudiment de la totalitat del seu grup parlamentari: els diputats Idoia Ribas, Sergio Rodríguez i Agustín Buades ho han evitat.

Encara que els tres parlamentaris han evitat fer declaracions al respecte, fonts de la formació confirmen que una part del grup no està d'acord amb la decisió de Vox de sumar-se a les teories acientífiques de la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà, mentre que Ribas es manté al marge del debat. Fonts del sector crític de Vox consideren "absurd" negar la unitat de la llengua catalana: "No tothom a Vox comparteix els postulats d'aquesta associació". La seva opinió, per tant, és més propera a la que va expressar públicament dilluns l'exdiputat de Vox Xisco Cardona, que actualment és no adscrit. "No existeix la llengua balear, és un invent sense substrat científic", va dir en roda de premsa: "Vox s'equivoca".

Segons fonts oficials del grup parlamentari, Vox defensa l'existència d'una "llengua balear" diferent del català. Amb tot, en un primer moment va registrar la pregunta que aquest dimarts ha dirigit al Govern parlant de "llengües balears", en plural, i la gramàtica a què ha fet referència De las Heras per apuntalar els seus arguments parla només del parlar de Mallorca. Tant la diputada com la portaveu del grup, Manuela Cañadas, i el president del Parlament, Gabriel Le Senne (que sol emprar l'article salat quan condueix els debats en català) defensen, igual que De las Heras, aquesta posició. "Vull que les meves filles estudiïn en mallorquí, no en català", va dir Cañadas dijous, en una intervenció íntegrament en castellà.

Quina llengua es parla a les Illes, segons Vox?

De las Heras ha argumentat que, després que Felip VI hagi concedit el certificat de reial a aquesta associació que escriu en català no normatiu, és el moment de canviar-ne la denominació a l'Estatut d'autonomia, una proposta que ha topat amb l'oposició frontal del Govern. Emprant, ella també, únicament el castellà, De las Heras ha assegurat que "valencians, mallorquins i menorquins varen fer els seus diccionaris en els segles XVII i XVIII, i el 1835 [Joan Jos] Amengual va crear la gramàtica mallorquina, 83 anys abans que Pompeio Fabra", ha remarcat. La diputada ha insistit que "els catalans es varen adonar que no tenien ni diccionari ni acadèmia" i que per això es va crear l'Institut d'Estudis Catalans, "per després dir que tots parlam català i som part d'aquest somni annexionista que anomenen Països Catalans". En paral·lel, ha vinculat el catalanisme amb "el paradigmàtic nacionalista alemany, i, per cert, nazi, Carl Schmitt, que deia que 'una llengua, una nació'".