Tres comissions d'investigació pel cas Koldo: per a què serviran?

PalmaTres comissions d'investigació sobre un mateix tema: el cas Koldo. Totes tres arrenquen centrades en un dels contractes que investiga l'Audiència Nacional, el de les Illes Balears, que afecta l'actual presidenta del Congrés i exlíder de l'Executiu autonòmic, Francina Armengol. Mentre al Parlament Vox presidirà, previsiblement, la comissió amb el suport del PP, al Senat hi ha majoria dels populars i al Congrés, la plurinacional. Però per a què serviran aquestes comissions?

Els diputats de cada cambra (en el cas de les Balears, una majoria o una cinquena part dels diputats) tenen la potestat de crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte d'interès públic. Una vegada constituïdes, elaboren un pla de treball, poden nomenar ponències i requerir la presència de qualsevol persona per escoltar-la. En el cas del Congrés i el Senat, assistir-hi és obligatori, mentre que a les cambres autonòmiques les autoritats estatals poden demanar absentar-s'hi, com va passar a Catalunya quan l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, varen evitar comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament autonòmic sobre l'operació Catalunya. Les compareixences poden ser públiques sempre que no versin sobre qüestions judicials amb caràcter reservat. Les decisions es voten per vot ponderat, i al final de tot el procés es dicta un document amb les conclusions, que es publiquen juntament amb els vots particulars rebutjats si el grup proposant ho sol·licita.

Sense responsabilitats penals

Les comissions fan una investigació per intentar esclarir uns fets i atribuir responsabilitats polítiques, però les seves conclusions no tenen cap efecte penal. Com a molt, la mesa de la Cambra pot donar trasllat al Ministeri Fiscal perquè aquest exercici, si és procedent, les accions legals pertinents. "La dimensió penal del cas queda fora, correspon al sistema jurídic", explica Bernat Riutort, professor titular de Filosofia i Ciència Política a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Queda la dimensió política. "Aquestes comissions haurien de fer una valoració de les conseqüències i les responsabilitats del cas", apunta l'expert, que adverteix, però, que el més previsible és que s'acabin convertint en "la continuació d'una batalla política desenfrenada". Ho reforça el fet, com apunta el politòleg Guillermo Bezzina, que les comissions depenen de les majories de cada cambra: "Són un instrument de fiscalització que necessita les majories parlamentàries". Així es podria reflectir en les conclusions de les tres comissions, que conviuran en el temps, però depenen de diferents majories, i previsiblement diferiran tant en els plans de treball com en les resolucions finals. "Cada comissió cercarà imposar el relat d'uns i altres, que aniran en paral·lel a la investigació judicial", expressa.

Per a Riutort, les comissions "podrien ser un bon instrument, però així com està avui en dia l'escenari polític, no ho seran en absolut". L'expert denuncia una pèrdua de "respecte" institucional: "El Parlament, el Congrés i el Senat s'han convertit en una batalla desfermada, sense contemplacions, de situar-se en un context institucional d'amic versus enemic". En aquest sentit, considera que les comissions seran "el reflex" de la tensió entre els partits: "S'insultaran, es degradaran i es diran coses". Al seu entendre, si el PP "controla el Senat" (perquè hi té la majoria) i "convoca compareixences per fer mal a l'altre, què es farà al Congrés? El mateix, on la majoria és dels altres". Tot i això, Riutort defensa l'existència de les comissions per "esbrinar la responsabilitat política d'aquells que han comès faltes": "Les responsabilitats haurien de tenir una repercussió, no penal, però sí una sanció política". Amb tot, en l'ambient de crispació actual, lamenta, "no serviran per a això, sinó que formaran part de la batalla política, cultural, ideològica i interessada".

Hi coincideix l’articulista especialitzat en ciència política Antoni Fornés, que considera que "les comissions d'investigació són un instrument amb una utilitat limitada": "Poden ser útils perquè comparegui gent per donar resposta a preguntes de la ciutadania, poden contribuir al debat públic". Amb tot, el fet que estiguin "a mercè de la majoria parlamentària, dels interessos dels grups polítics, les condiciona".