Vox ja té redactada la proposta per derogar la Llei de memòria democràtica

PalmaVox posa en marxa l'eliminació de la Llei de memòria democràtica a les Balears, com està fent a altres comunitats on governa. La formació d'extrema dreta, que sustenta l'Executiu de Marga Prohens, ja té a punt la primera redacció del text per derogar la llei i l'ha enviada a la seva direcció estatal (que revisa tots els textos parlamentaris del grup) perquè li doni la validació definitiva. El PP i Vox varen pactar la supressió d'aquesta norma –està en vigor des del 2018– perquè la consideren partidista, encara que sí que mantindran la Llei de fosses. Segons fonts del partit, la previsió és que el text definitiu entri en tramitació parlamentària en aquest període de sessions.

L'acord de governabilitat signat entre el PP i Vox és clar en el seu punt 48: “Es derogarà la Llei 2/2018 (...) de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, i se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil". El pacte també remarca que "s'evitarà la destrucció de monuments i d'elements històrics, procurant-ne el manteniment correcte i el coneixement dins del context històric". Fonts de Vox expliquen que la qüestió s'ha abordat en les reunions de seguiment del pacte i la formació ja treballa en el text per dur-ho al Parlament. Previsiblement serà una llei que contindria exclusivament la derogació de la norma anterior. El PP va deixar en mans del seu soci la gestió d'aquesta mesura, com també va fer amb la creació de l'Oficina Lingüística, avui aparcada, en part per les contradiccions jurídiques del text que va presentar l'extrema dreta.

La Llei de memòria democràtica de les Illes aborda el reconeixement i la difusió de la història de la Guerra Civil i el franquisme a les Balears. Entre altres qüestions, regula el cens de víctimes del franquisme i el de simbologia franquista, com també la seva retirada; l'accés a informació en els casos de desaparicions forçoses d'infants; la investigació científica i la divulgació de memòria democràtica; la reparació i el reconeixement a les víctimes; la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic i un règim sancionador per als actes contraris a la memòria democràtica i d'apologia del franquisme (que, de fet, el Govern va anunciar recentment que activarà per les declaracions d'un conseller de Vox). En canvi, tant el PP com Vox estan d'acord a respectar la Llei de fosses, centrada en la recuperació de represaliats pel franquisme.

Croada a diverses comunitats

Totes les comunitats excepte Madrid, Galícia, Múrcia i Castella-la Manxa tenen lleis de memòria pròpies. Però Vox ha duit endavant una croada per derogar-la a les Balears, Aragó, el País Valencià, Castella i Lleó (en aquestes dues darreres comunitats, a través d'una llei "de concòrdia" ) i Cantàbria (on encara que governa el PP amb majoria absoluta, Vox ha presentat la iniciativa per suprimir-la). També a Extremadura l'extrema dreta ha pressionat el PP per derogar la llei, però en aquest territori ha topat amb la negativa dels populars, que de moment només preveuen fer-hi alguns canvis, com informa Efe.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat aquest dimarts que el govern espanyol inclourà "d'ofici" a la llei estatal de memòria democràtica tot allò que els executius autonòmics del PP i Vox eliminin de les seves lleis, com ja ha fet Aragó. En la seva compareixença, recollida per Efe, Torres ha insistit que, al marge de proposar a aquests governs asseure's a negociar sobre les discrepàncies que presenten aquestes normes (i, en cas de desacord, recórrer davant el Tribunal Constitucional), el govern està decidit a traslladar a la llei estatal aspectes com el mapa de fosses o llocs de memòria. "On hi hagi una normativa autonòmica restrictiva respecte del que són drets internacionals i drets humans, el govern d'Espanya ho inclourà a la llei de memòria democràtica", ha garantit Torres. El ministre ha defensat que la "reparació" de les víctimes que varen ser "executades per defensar un ordre democràtic" ha de ser "un principi i un pilar fonamental en què no hi hagi discussió".