Vox registra la derogació de la Llei de memòria argumentant que "discrimina" el bàndol franquista

PalmaCom havia anunciat, Vox ha registrat aquest dimecres la derogació de la Llei de memòria democràtica. L'extrema dreta considera en l'exposició de motius que la llei "discrimina i aparta una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com per exemple el bàndol en què varen lluitar", en referència al bàndol franquista. El text, que té el suport del PP, inclou dos articles, un de derogació i un altre que estableix que els poders públics "reconeguin el dret a expressar i difondre pensaments, idees i opinions" de tota mena sobre el franquisme i la Guerra Civil, també els que exalten el dictador. També disposa que tots els procediments iniciats i no conclosos en matèria de memòria democràtica "decauran de manera automàtica". Per exemple, l'informe iniciat pel Govern sobre les declaracions d'un conseller insular de Vox, David Gil, que recentment va definir el cop d'estat de 1936 com "la darrera croada d'alliberament".

El text registrat per Vox defineix "allò que va succeir a Espanya entre 1931 i 1945" com "la nota dominant en un continent mogut per les passions ideològiques, la brutalització de la política i la deshumanització de l'altre". "Les convulsions que varen seguir a la proclamació de la Segona República ja feien presagiar el clima d'inestabilitat social, crisi institucional i exclusió de l'adversari que caracteritzaria els seus diferents governs", continua l'escrit, que estableix que es dissolguin "totes les comissions, organismes i institucions de caràcter públic autonòmic que haguessin estat creades a conseqüència de la llei". "Mai no hi ha hagut un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme", assenyalen els diputats que signen la iniciativa, Sergio Rodríguez i Idoia Ribas: "Lluny de suposar un problema, l'heterogeneïtat de posicions és una sana riquesa a preservar".

"Els camins de la història no són els de la memòria"

"Els camins de la història no són els de la memòria", considera Vox. "Davant les ingerències, coaccions i restriccions de drets de la legislació memorialista, el principal deure de l'Estat (...) ha de partir de l'empara de les llibertats i de preservar la reconciliació heretada". "La concòrdia i no el revisionisme rancuniós ha de ser la resposta a aquells sofriments del passat", etziba Vox. En el mateix sentit, la formació assegura que la Llei de memòria "persegueix el dret a dissentir" i cerca "reescriure la història al gust d'una part". El portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, Sergio Rodríguez, ha defensat en roda de premsa la proposta, insistint que durant la Transició "Espanya va decidir un fer pas endavant, superar el passat, perdonar els errors i mirar cap al futur": "L'Estat no és qui per dir als ciutadans què poden pensar i què no poden pensar, què poden investigar i què no".

Prohens: "Complesc amb la paraula donada"

La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha refermat en una atenció als mitjans en el seu suport a aquesta iniciativa. "Complesc amb la paraula donada, amb tots els punts de l'acord d'investidura i amb el programa de govern", ha remarcat, i ha insistit que la Llei de memòria democràtica "no va sortir del consens". Un posicionament que topa amb el de les formacions d'esquerres. El portaveu adjunt del PSIB, Marc Pons, ha lamentat que els deu primers mesos de mandat de Prohens hagin estat "centrats en retrocessos socials i democràtics". "La llei avala el discurs franquista d'una època passada que necessita ser reparada", ha exposat Pons. Al seu torn, l'ecosobiranista Lluís Apesteguia ha lamentat que "es pugui argumentar en un Parlament democràtic que un aixecament feixista i una dictadura poden ser qüestions interpretables": "La llibertat té límits, el respecte a la dignitat col·lectiva". "A ningú li passa pel cap que a Alemanya hi pogués haver un debat sobre si el nazisme és una qüestió interpretable?", ha insistit el portaveu de MÉS. En el mateix sentit, des de Més per Menorca, Josep Castells, ha insistit que la Llei de memòria democràtica "no va contra ningú": "Els que ho pensen potser haurien de fer psicoanàlisi". Per part d'Unides Podem, Cristina Gómez ha titllat la derogació de la llei d'"atemptat contra la normativa de dret internacional".