El 2022, l'any de la resurrecció de les festes populars

PalmaEl 2022 ja es perfila com l'any de la resurrecció de les festes populars a les Balears. Això, si tot segueix el seu curs i la pandèmia no entrebanca els plans. Les paraules del portaveu el Govern, Iago Negueruela, ho deixaven clar en la roda de premsa posterior al Consell de Govern de dilluns. Preguntat pels mitjans sobre aquesta possibilitat, Negueruela ha respost afirmativament i ha argumentat que "si les coses es mantenen, avançarem cap a la recuperació total de les festes populars".

Així ho ha afirmat el conseller després de comunicar que el Govern eliminarà a partir d'aquest dimarts totes les restriccions sanitàries, tret de l'ús obligatori de la mascareta en interiors i la prohibició de fumar en terrasses. "Si ens comparam respecte de fa un any, veim que tenim una Diada de les Illes Balears que recupera tota la normalitat en exteriors. També hem recuperat la Fira del Ram i algunes pobles, la Rua. Per tant, avançam cap a aquesta normalitat", ha afegit Negueruela.

Arran de l'anunci d'aquest dilluns, l'Executiu ha informat també de les modificacions als ajuntaments, tot i que els ha preavisat que hi haurà certes recomanacions per fer festes. Davant això, el president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Toni Salas, reclama que les directrius siguin clares.

"Cal veure quines són les recomanacions del Govern per tirar endavant les festes", ha explicat en declaracions a l'ARA Balears Salas, qui es mostra cautelós davant l'anunci. El president de la FELIB insisteix que la responsabilitat final és dels ajuntaments i, per tant, s'haurà de ser clar en les normes, especialment les que fan referència a les aglomeracions. Per això, i així com ja va passar durant Sant Antoni, sembla que l'Executiu deixarà en mans dels consistoris la celebració de les festes.

De fet, Salas recorda que "unitat no significa uniformitat", amb referència al fet que cada poble té diferents actes i realitats. Així ha succeït en el pretext de la celebració del Carnestoltes. Mentre alguns ajuntaments s'han atrevit no només amb les disfresses, sinó també a fer la Rua, com per exemple, Lloret de Vistalegre, Alaró, Sineu i Alcúdia, d'altres, com Costitx, l'han celebrat en versió reduïda, amb una cercavila. A Inca han ajornat l'esdeveniment al maig i els més cautelosos, directament, no l'han celebrat, com a sa Pobla.

Esperances per a l'estiu

Mentrestant, a Palma, aquest dimarts tal vegada es recuperi una mica l'esperit de festa amb el mercat tradicional de la Diada als carrers d'Antoni Maura, el passeig de Sagrera, la plaça de la Drassana i la ronda del Migjorn. Després de quedar suspeses les torrades i ajornats els concerts de Sant Sebastià, a Ciutat els actes de la Rueta ja van encendre una espurna d'esperança, que es va recuperar amb la participació de prop de 20.000 persones aquest diumenge.

Igualment, amb l'eliminació de les restriccions covid-19 anunciada aquest dilluns per part de l'Executiu, el que sí que preparen els ajuntaments són les fires de primavera, l'avantsala de les festes d'estiu. A Sineu ja programen la fira de Sant Marc; a Campos, la Fira de Maig; a Palmanyola, celebren la Fira Bona el cap de setmana del 12 de març, i a Palma, els llums del Ram ja han avisat que les portes són obertes, després de dos anys d'espera.

Pel que fa a una de les festes més esperades a l'Arxipèlag, Sant Joan de Ciutadella, el Consistori menorquí va mantenir la prudència davant les filtracions de final de gener sobre la possibilitat de programar aquesta celebració. Així, Ciutadella deixa en mans de la Conselleria de Salut del Govern balear la celebració de les festes patronals. En concret, els dirigents de la capital de Ponent van explicar que es treballa en dos possibles escenaris i la situació epidemiològica dictaminarà si es poden dur a terme les festes per excel·lència de Menorca.