El 80% dels figuerals centenaris de les Illes s'estan morint

PalmaEl paisatge agrícola de les Balears canvia i la supervivència dels figuerals centenaris està en perill. El 80% estan en risc de desaparèixer, perquè els arbres es moren. Els assetja un triple còctel format per la xylella fastidiosa, el fong phomopsis cinearescens i la sequera, agreujada pel canvi climàtic, tal com expliquen l'agricultor expert en figueres i propietari de la finca Son Mut Nou, Montserrat Pons, i el president de l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (Arcufi), Arnau Mateu. El cap de servei de la Conselleria d'Agricultura, Joan Andreu, diu que el departament de Sanitat Vegetal també ha detectat "certa degradació" en aquesta espècie d'arbre, però reconeix que per ara no hi ha cap iniciativa per aturar-la ni potenciar-ne el cultiu.

"Els figuerals més antics tenen les hores comptades. Estan a punt d'extingir-se. D'aquí a 10 anys ja no n'hi haurà cap", afirma Pons, taxatiu. La xylella ha afectat sobretot els figuerals envellits, però també ataca exemplars joves, d'uns 25 anys. Envesteix les branques primàries "i això no té solució", explica el pagès, que sap de què parla: a Son Mut Nou hi té 3.000 figueres, de 1.436 varietats diferents (246 de les Illes). El fong no és tan agressiu, però va descloscant els arbres i, a poc a poc, els mata a través de les branques. Per la seva part, la sequera fa que per cultivar aquesta espècie d'arbre fruiter es necessitin tècniques com el reg o el degoteig, "si no es reguen d'aquesta manera passaran a la història", alerta Pons.

"La globalització i la urbanització també han ajudat la degradació de l'agricultura de l'Arxipèlag, i han desaparegut arbres fruiters de tota classe, però sobretot figueres. Això demostra que no sabem defensar el nostre patrimoni agrícola", lamenta Pons. "Ens ho mereixem perquè no el cuidam", afegeix. Mateu també dubta de la supervivència dels figuerals, tant a curt com a llarg termini: "És molt difícil que puguin subsistir. No hi ha ajudes per part de la Conselleria i els pagesos no perden el temps en sembrar-ne perquè no donen beneficis econòmics", afegeix.

Segons recull Pons en el seu llibre 'Les figueres a les Balears', l'època de major plenitud del cultiu d'aquesta fruita va ser als anys 60, quan només a Mallorca hi havia unes 22.000 hectàrees amb 655 mil arbres registrats d'aquesta espècie. Amb el temps es varen anar morint i no es varen reemplaçar per exemplars més joves. Això ha provocat que només en 40 anys hagin desaparegut 20.000 hectàrees de figueres. El 2006 a l'illa ja només en quedaven 2.000: en manco de mig segle s'havien perdut el 91% dels figuerals, i el procés no es va aturar. Segons la Conselleria d'Agricultura, l'any 2019 –la darrera dada registrada– a les Balears hi havia 387 hectàrees de figuerals, però Pons i Mateu discrepen i apunten ara mateix n'hi ha prop de 800. Tot i això, estan convençuts que si s'hagués fet un seguiment agronòmic de la figuera ara els camps estarien "en millors condicions, inclús alguns estarien en el 50% de plenitud, encara que fos amb figueres envellides de 100 anys", assegura el propietari de la finca Son Mut Nou.

Recuperació del cultiu

Arcufi va néixer a Lloret de Vistalegre el 2018 amb l'objectiu de promoure el cultiu de la figuera, així com la conservació de les varietats pròpies: el coll de dama, la marinenca, el bordissot i l'algerina, entre altres. La missió de l'entitat és de donar a conèixer les diferents varietats. També ofereix branques gratuïtes per sembrar, tant a particulars com a pagesos. A més, l'associació treballa amb l'Ajuntament del municipi per crear un museu etnològic i participa en la fira del sequer de Lloret, amb la figa com a protagonista d'aquesta festa. Cal destacar que per tal de conservar les varietats de figueres, Pons ha cedit exemplars de la seva col·lecció de Son Mut Nou a la finca publica Son Real.

Tot i les iniciatives que es duen a terme, Mateu insisteix que "és molt difícil recuperar la cultura dels figuerals i garantir-ne la supervivència", perquè la societat no en coneix les varietats autòctones. El cap de servei de la Conselleria d'Agricultura també n'és conscient: "És complicat rescatar aquesta espècie perquè les noves generacions pràcticament no el coneixen". Mateu intenta ser optimista perquè alguns particulars s'han posat en contacte amb ell per sembrar-ne. "Sembrar un arbre sempre és bo, però no basta", afegeix, "els pagesos ja no cultiven figues perquè han perdut molt de valor i no poden viure només de vendre'n". Per la seva part, Pons assegura que "la recuperació de la figuera serà lenta" i dona per mortes les plantacions d'arbres centenaris: "Deixaran d'existir i només n'hi haurà de joves que es cultivaran amb tècniques com el degoteig o el rec".

Figueres i ametlers

Andreu Joan afirma que de plantacions de figuerals joves "quasi no n'hi ha" i que les que estan malaltes són en camps abandonats. Assegura que la Conselleria no estudia cap mena d'iniciativa per potenciar el cultiu d'aquesta espècie d'arbre, però, en canvi, sí que treballa en un pla per recuperar l'ametler, que compta amb un total de 20.000 hectàrees cultivades a les Illes. Pons i Mateu ho critiquen: "La Conselleria no cerca recuperar varietats antigues o figuerals, però sí oliveres, ametlers o garrovers, que estan en auge pel consum i pel valor econòmic", diu Pons. Mateu considera que "en el mercat actual, hi ha molts d'interessos", i que és "molt fàcil vendre un producte i fer-ne desaparèixer un altre". Andreu Joan es defensa, i manifesta que "si no hi ha ajuts destinats als figuerals és perquè "el sector no ens ha dit que necessita suport".