L’any en què el català serà requisit per treballar al Servei de Salut

PeriodistaEl primer trimestre del 2018 es preveu intens per a la Conselleria de Salut. Després d’un final d’any marcat per les desavinences entre el Pacte pel decret del català a la sanitat, el Consell de Govern aprovarà, previsiblement, el mes que ve el decret que exigeix el català per accedir a una plaça pública del Servei de Salut, tot i que atorga una moratòria de dos anys per a aquells professionals que ocupin places que no s’hagin pogut cobrir amb personal que pugui acreditar el nivell demanat de català. Cal recordar que aquesta mesura ha suscitat les crítiques de l’oposició i el rebuig dels sindicats. De fet, el sindicat mèdic Simebal i el sindicat d’infermeria SATSE ja varen anunciar que, un cop s’aprovàs el decret, l’impugnarien, perquè consideren que “deixarà fora” molts professionals. I és que enguany hi haurà oposicions. El Govern va aprovar fa unes setmanes un oferta d’ocupació pública per a la incorporació de 3.876 places corresponents a 104 categories professionals diferents que es proveiran durant el 2018, el 2019 i el 2020. Es tracta de la convocatòria d’oferta d’ocupació pública més gran de les història de les Illes Balears, amb la qual el Govern espera posar fi a una de les grans demandes del sector: la interinitat. Actualment, gairebé un 40 % del personal del Servei de Salut és temporal, un percentatge que amb aquesta macrooposició el Govern espera rebaixar fins a un 8%.

Amb la contractació de nou personal el Govern confia reduir encara més les llistes d’espera i ha anunciat, per activa i per passiva, que el 2018 serà l’any de la posada en marxa, novament, del Decret de garantia de demora perquè cap pacient no esperi més de dos mesos per a una consulta amb l’especialista ni més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica. L’increment de l’activitat extraordinària dels professionals ha permès reduir, i molt, les llistes d’espera. Parlam només de les primeres visites; de les segones, no se’n parla. De fet, l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública adverteix que les llistes d’espera de les segones visites ha anat “augmentant exponencialment sense que hi hagi cap pla per disminuir-les”.

I mentrestant, la societat envelleix, i es fan necessaris més recursos sociosanitaris. L’anunci estrella del Govern de reconvertir l’antic hospital de Son Dureta en un centre sociosanitari per a malalts crònics i persones amb dependència, continua pendent de Madrid. De moment, la ministra Fátima Bánez només ha traslladat a Armengol la seva intenció d’autoritzar el projecte de reforma, un tràmit imprescindible per iniciar les obres de la primera fase, per a la qual Salut ja ha anunciat que enguany es destinarien 1,5 milions d’euros, que servirien per a la redacció del projecte de demolició dels edificis de consultes externes i maternitat, i la licitació del projecte arquitectònic.