Les murades de Sant Salvador són del poble

PalmaLa història de les murades i els patis interiors de Sant Salvador -a Artà- és la història d’una lluita entre l’Ajuntament i l’Església.

Si l’any passat el jutjat de Primera Instància donà la raó a l’Església i considerà provat que eren de la seva propietat, aquesta setmana l’Audiència ha capgirat la història i ha revocat la resolució. S’ha declarat que tant les murades com els patis interiors del recinte, identificats en els plànols aportats amb l’escrit de la demanda, són propietat de l’Ajuntament d’Artà.

El Bisbat ja ha anunciat la intenció de recórrer contra la decisió al Tribunal Suprem però al Consistori se celebra que, almenys de moment, David hagi guanyat Goliat.

“Estam sorpresos”, assegurava el batle d’Àrtà, Manuel Galán, moments després de conèixer la notícia. “No les teníem totes”, va dir argumentant que “pensàvem que l’Església posaria tota la seva maquinària en marxa per evitar que això passàs”.

Però el cert és que, segons l’Audiència, les murades de Sant Salvador són propietat de l’Ajuntament que, d’altra banda, és la institució que, anualment, s’encarrega de la despesa del seu manteniment. “Aquesta sentència marca un punt d’inflexió” sobre els béns immatriculats de l’Església, “ens estan felicitant amics des de Còrdova i tot”, ha afegit.

El Govern de l’expresident Mariano Rajoy va modificar la normativa l’any 2015 perquè l’Església fes immatriculacions sense necessitat de certificar-ne la propietat.

A les Balears, des del 1978 s’han immatriculat més de 200 béns a nom de l’Església catòlica segons un registre del Govern. Precisament, més de la meitat d’aquestes propietats, 116, es registraren entre els anys 2014 i 2015. I just aquest darrer any fou el torn de les murades de Sant Salvador. Quan l’Ajuntament d’Artà, que paga el manteniment i les despeses de conservació dels béns, se’n va assebentar, va recórrer als tribunals.

L’Audiència ara declara nul·la i sense valor la inscripció registral de la finca d’Artà a favor de la parròquia. A més, n’ordena la cancel·laciuó al registre de la propietat de Manacor número 2, sense perjudicar el dret de la parròquia a instar en un futur la inscripció en favor seu -exclusivament del temple religiós, i en cap cas de les murades i els patis interiors.

Els magistrats, en la seva resolució, assenyalen que la finca fou exclosa de l’àmbit d’aplicació de la llei per no haver estat subhastada -i per tant, no haver quedat atribuïda a un tercer- i consideraven acreditat que l’immoble controvertit mai no fou expropiat del poble al qual pertanyia.

Així, atès que no fou usucapió per a un altre -ja fos la parròquia o una entitat diferent-, i que el dret de propietat tenia una vocació de perpetuïtat fins a la seva extinció, el tribunal considerà que se n’havia d’estimar el recurs d’apel·lació.

Un nou recurs

Varen transcórrer molt poques hores des que es va conèixer la decisió judicial fins que el Bisbat de Mallorca anuncià un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

“Hi ha arguments històrics i jurídics suficients”, assenyalà la Secretaria de Comunicació de la Diòcesi per sostenir que tot el recinte de Sant Salvador pertany a la parròquia de la Transfiguració del Senyor d’Artà.

El Bisbat i l’Ajuntament manifestaren la intenció de continuar amb la bona entesa i la col·laboració que fins ara s’ha mantingut amb les distintes administracions.