Son Coletes s’obrirà per a la recerca de fosses comunes

ManacorExcavar una part del cementeri de Son Coletes per mirar de localitzar-hi alguna de les fosses comunes obertes el 1936, per sepultar els republicans assassinats allà mateix i altres víctimes de la repressió franquista, és una de les nou intervencions previstes en el Pla d’actuacions 2019-2020 aprovades el 6 de març per la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, òrgan adscrit a la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat.

Els tècnics han pogut fitar el cementeri vell de Son Coletes, sobre el qual es va construir l’actual a partir de 1943 i que va ser inaugurat el 1953. Es tracta de confirmar la hipòtesi que encara queden cossos davall la nova construcció que podrien ser de represaliats de la Guerra Civil.

Segons un estudi del periodista i historiador Antoni Tugores, a Son Coletes varen tenir lloc els enterraments després de nombroses execucions realitzades des de finals d’agost de 1936 i el final de la postguerra. El nombre de víctimes identificades és de 365, més un nombre indeterminat sense identificar, la majoria civils i també militars republicans capturats després del desembarcament a sa Coma. Però Tugores adverteix que les primeres remeses de gent detinguda pels falangistes varen ser executades i incinerades al cementeri del Pla (també conegut com a Son Mas). “Les queixes veïnals per l’olor de carn cremada va obligar els revoltats a traslladar les seves malifetes al cementeri obert de Son Coletes, que és un lloc més allunyat del poble que no el del Pla”, explica l’investigador.

Tugores, tot i queno coincideix amb la xifra, per elevada, recorda que el falangista Francesc Darder Riera situa en 700 els assassinats comesos a Manacor pels colpistes. “Tenim l’esperança que amb les obres del nou cementeri de Son Coletes no es fessin netes del tot les zones de les fosses comunes”, explica l’historiador a l’ARA Balears.

Son Coletes començà a ser escenari de la matança de republicans a partir del 25 d’agost de 1936, en ple apogeu de la curta estada de les tropes republicanes del capità Bayo a la costa de Llevant. La detenció i execució de republicans es va accentuar en aquestes setmanes perquè, a més, les presons de Manacor ja eren plenes. “Son Coletes és el símbol de la barbàrie de la Guerra Civil a Mallorca, va ser pràcticament un cementeri pirata”, sentencia Antoni Tugores.

Per la Comissió tècnica de desapareguts i fosses, “l’estudi de viabilitat -fet l’octubre de 2018- ha donat positiu i la importància històrica dels fets succeïts i l’elevat nombre de víctimes fa que s’intervingui en el cementeri de Son Coletes”. Avui dia encara no s’ha fet pública la data de l’inici de les excavacions, que formen part d’un paquet de nou intervencions a executar a les Illes Balears durant el que resta d’enguany i el proper 2020. Porreres, Sencelles, Eivissa, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria són els altres municipis on se cercaran restes de desapareguts durant la guerra.