L’Ajuntament d'Artà topa amb l’Església per la titularitat de les murades de Sant Salvador

ArtàUn contenciós administratiu haurà de resoldre si les murades i el recinte de Sant Salvador pertanyen a la parròquia d’Artà o són de titularitat pública, tal com ho reclama l’Ajuntament en una moció aprovada pel ple municipal, aquest dilluns, i que té el suport de 12 dels 13 regidors que formen el Consistori. Només el regidor del PP, Juan Lliteras, es va oposar al litigi, que arranca quan el 9 de març de l’any passat el Bisbat inscriu el que és considerat un dels símbols patrimonials del poble com a propietat seva.

I per tot el poble ja s’ha estès que l’Ajuntament i l'Església catòlica aniran a judici. Des de la casa de la vila es considera que la parròquia s’ha beneficiat de lleis hipotecàries “bel·ligerants i permissives com la de 1946 i la del 1998 (article 206)”, fins a arribar a la reforma de 13 de juny de 2015, la qual considera l’Església “com un ciutadà més igualant-ne els drets i deures”.

A partir de la data d’inscripció per part de la parròquia, l’Ajuntament tenia dos anys per presentar recurs. Cal recordar que el 30 de setembre de 2014 ja se’n demanà la immatriculació de les murades com a bé públic. I també hi ha informes i documents històrics, diu l’Ajuntament, “que demostrarien la titularitat pública” de Sant Salvador.

Malgrat la quasi unanimitat política a obrir un front a l’Església, els partits artanencs s’han fet retrets sense contemplacions per la tardança a l'hora d'actuar en l'àmbit administratiu i judicial. Aina Comas, d’Alternativa per Artà (AA), i també tinent de batle en un govern integrat per ElPi, PSOE i AA, ha criticat a UIA, el grup que ha presentat la moció per a la reinversió pública de Sant Salvador, haver “actuat amb cinisme”, ja que aquesta agrupació política estava governant el municipi, “i va badar”, quan el Bisbat procedí a la inscripció de Sant Salvador com a territori diocesà. El portaveu del PSOE, Manolo Galán, no s’ha estalviat tampoc d’acusar UIA, ara a l’oposició, de tenir molts anys aturats un tema de gran importància social en el poble, fins al punt que la recuperació pública de Sant Salvador és un dels eixos del pacte actual de govern municipal.

El recinte emmurallat data de l’època àrab, encara que alguns historiadors el situen més enrere. En el segle XIX s’hi construí una església que en substituïa una d'anterior i que acollia la imatge d’una marededéu, provinent de l’antic temple de Bellpuig. Temple i murades són també un punt de visita turística. El puig està a 182 metres, amb vistes a tota la península artanenca, i durant segles fou un punt de defensa clau davant les incursions pirata que hi havia a la costa nord de l’illa.