Andreu Bujosa: "Prendre decisions desgasta"

Andreu Bujosa governa a Bunyola amb Esquerra Oberta, l'agrupació que va fundar ell mateix, juntament amb altres persones, l'any 2011. Abans, l'any 2007, ja havia estat regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament. De fet, és l'únic batle de Mallorca afiliat al partit català que ara forma part de MÉS per Mallorca. Després de set anys al capdavant del Consistori, aquesta legislatura, gràcies a un pacte amb la coalició del PSIB i Podem (Suma per Bunyola), actualitza algunes de les qüestions d'un municipi enclavat a la serra de Tramunana, que assumeix el pes d'un nucli històric, un llogaret, un polígon, tres urbanitzacions i una Entitat Local Menor.

Com valorau aquesta legislatura?

— Una legislatura complicada. Tothom té clar, ha vist i ha patit, per desgràcia, el covid. Ha estat complicat sobretot en l'ajuda a la gent i en el fet de donar resposta a les necessitats urgents de la gent i del comerç. Igualment, diria que ho hem superat, no amb excel·lent, però amb una nota relativament alta. Tot i les limitacions que té un ajuntament com el de Bunyola, hem sabut fer front a la pandèmia i hem pogut estar al costat dels veïns i dels comerciants i les empreses.

Quines són aquestes limitacions de què parlau?

— D'entrada, la limitació pressupostària. Parlam d'un ajuntament petit. Ara feim les darreres passes per aprovar el pressupost del 2022 i parlam d'un pressupost de 6.300.000 euros i és el més baix d'aquesta legislatura. Hem de tenir en compte que també és un ajuntament limitat pel nombre de personal. Hi ha ajuntaments que tenen més personal. A més, també hem de tenir clar que és un municipi complex; quasi 7.0000 habitants, però amb molts de nuclis. Dins els límits del municipi també hi ha un polígon [el de les Veles] que va fer el Consell en el seu moment i que ha de gestionar l'Ajuntament i un hospital comarcal [l'hospital Joan March]. És un municipi petit, però amb bastantes complexitats.

Demanaríeu al Consell o al Govern que es faci càrrec del polígon de les Veles?

— Clar, del manteniment del polígon de les Veles se n'encarrega l'Ajuntament de Bunyola, amb el personal i el pressupost que tenim, mentre que és un polígon pensat i dimensionat per donar servei a tot Mallorca. No dona servei al municipi de Bunyola i, de fet, ara no hi ha cap empresa que sigui bunyolina. Des del 2015, que som al capdavant de la gestió municipal, és una premissa que hem plantejat a Consell i Govern; no és l'Ajuntament que s'ha de fer càrrec d'aquestes infraestructures. També ho pensam així pel bé de la infraestructura. L'Ajuntament no pot tenir cura d'un polígon com aquest. L'Ajuntament es fa càrrec del manteniment, com si fos el poble; el feim net, feim la recollida de residus, si s'espenya el clavegueram o el llum ho hem d'arreglar, etc. Hi ha una sèrie de despeses que estan ben pensades per a un polígon, el que no està ben pensat és que sigui l'Ajuntament de Bunyola que ho hagi d'assumir.

Sou o vàreu ser el primer batle de Mallorca d'Esquerra Republicana. Encara hi estau afiliat?

— Correcte, sí, encara hi estic. Som d'Esquerra Repúblicana, però a Bunyola es presenta la llista d'electors d'Esquerra Oberta (EOB), formada per diferents tipus de persones i sensibilitats polítiques de la mateixa branca. Jo o n'Agustina [Vilaret] som militants d'ER, hi ha militants de MÉS i també gent que no milita a cap partit i que va trobar interessant el projecte d'EOB per millorar el poble.

Ja són set anys. La batlia desgasta?

— Sí, la batlia desgasta i qualsevol lloc de gestió en el qual s'hagin de prendre decisions que, evidentment, no sempre són decisions encertades o tant com ho haurien de ser. Quan són decisions encertades no són bones per a tothom o no tothom les entén. Llavors, la batlia desgasta i és un procés natural en aquesta gestió. No crec que ningú pensi el contrari. La batlia desgasta per les dues parts; desgasta als que gestionam i als gestionats. Per això, crec que és bo que hi hagi canvi perquè entren maneres de fer i pensar noves i no es queda sempre en les idees que potser eren bones fa vuit anys, però ara s'han de fer d'una altra manera.

Heu pogut fer tot el que volieu quan vàreu començar?

— No, ni prop fer-s'hi. Sempre vas amb molta il·lusió i hi ha projectes que van quedant o no van sortint tan bé com ens agradaria. Tenim l'espina clavada i lluitarem per aconseguir el solar per a l'escola nova abans del 2023. Crec que el projecte de Can Gual [construcció d'un edifici públic aturat des de fa 17 anys] serà una realitat abans del 2023 i la gent ho podrà aprofitar definitivament. Lluitarem també per deixar el planejament al més enllestit possible, però sempre queden petits projectes que ens hauria agradat emprendre i que no hi ha temps o no han sortit elements favorables per fer-ho. Estaria molt bé també fer una reforma a l'edifici de l'Ajuntament i això s'ha començat adquirint una casa veïna i tenim la possibilitat d'adquirir les oficines de Bankia que ara queden buides. Anirem fent passes i si no ho acabam, ho deixarem tot al més encaminat possible perquè els que vinguin puguin continuar, si ho creuen interessant.

Pensau que heu perdut el vot o suport de segons quin sector de la població, com podria ser el jovent?

— No ho sé, és mal de dir si perds el vot dels joves o dels grans. Com he dit, prendre decisions desgasta. No tot ho fas bé per a tothom, i a vegades es prenen decisions que a tu t'agradarien d'una manera, però veus que no queda més remei que fer-ho de l'altra. En l'àmbit municipal la política és molt viscuda; hi ha un contacte directe entre els gestors (nosaltres) i els ciutadans. No és el mateix que una presidenta del Govern o un president de l'Estat que viuen dins les seves bombolles. Nosaltres tocam carrer. Berenam entre la gent, ens aturen pel carrer... és mal de dir. Evidentment, tenim clar que no ho hem fet bé per a tothom i ens hem equivocat en coses que s'haurien pogut fer d'una altra manera. Ara bé, el balanç global és positiu i el que ha de fer la gent quan venen les eleccions és posar-ho tot damunt la taula i valorar-ho tot. Un municipi no només són les festes de Sant Mateu o un carrer en concret, sinó el global del municipi i l'ajuntament ha de fer feina pel global; el nucli històric, el nucli d'Orient, Palmanyola, sa Coma, sa Font Seca, Son Amar... Hem de saber veure el global i crec que si es mira des del 2015, Bunyola ha canviat bastant i ho ha fet cap a bé.

Les urbanitzacions són Bunyola?

— Bunyola i les competències de l'Ajuntament són les que són. Evidentment, dins cada nucli, el Consistori fa el que pot i no té carta lliure. Per exemple, a Palmanyola hi ha una Entitat Local Menor amb un seguit de competències que s'han de respectar.

Palmanyola és Bunyola?

— Palmanyola és Bunyola, sí. Amb la seva particularitat de ser l'única Entitat Local Menor de les Balears.

La sindicatura de comptes recomana la suspensió de la figura de l'Entitat Local Menor. Hi estaríeu d'acord?

— Des del 2013, els informes de la sindicatura de comptes de les Balears fan la mateixa recomanació: que el Govern estudiï la viabilitat de mantenir una Entitat Local Menor. La sindicatura fa aquest informe des de l'estudi dels números freds, sense interessos polítics pel mig. Hem de tenir en compte que a un cert grup municipal que està dins l'Ajuntament ja li va interessar aquesta polèmica. Jo ja ho vaig defensar en un ple i a la televisió i torn a dir el mateix; crec que no és necessari que a Palmanyola existeixi una administració diferent de la de l'Ajuntament. No és necessari que hi hagi l'Entitat Local Menor. Es podria gestionar perfectament i segurament molt millor i més eficientment, com gestionam la resta del municipi. Això no vol dir que Palmanyola hagi de deixar de tenir serveis o que s'hagi de tancar l'oficina. Al contrari, això vol dir que l'Ajuntament ha d'assumir l'oficina i dotar-la de personal perquè els veïns de Palmanyola continuïn tenint els mateixos serveis o millors.

Seria possible que es convertís Palmanyola en un ajuntamaent diferent?

— Ho veig més difícil. Per esdevenir un municipi s'han de donar una sèrie de condicions que entenc que ara per ara, Palmanyola no compleix. Partint del fet que Palmayola és una urbanització que fa 40-45 anys que es va crear. No és un nucli de població que hagi existit sempre i entenc que hi hauria nuclis històrics que tindria més sentit que fossin municipis. Per exemple, alguns nuclis o urbanitzacions de Calvià o Portocolom i Portocristo a Felanitx i Manacor.

Quina partida del pressupost es destina a les urbanitzacions?

— A l'hora de fer el pressupost no diferenciam entre nuclis. Tenim un pressupost amb una sèrie de projectes i es van executant. Per exemple, el personal (amb una dotació de 2.193.000 euros) fa feina per tot el municipi; pels ciutadans del nucli històric, pels de Palmanyola etc. Igualment, en les desespes corrents, financeres o la partida destinada a Sa Comuna. Un ciutadà que viu a Palmanyola té els mateixos drets que un ciutadà que viu a Bunyola. El cementeri és de tots. L'escoleta municipal és de tots. Tots els doblers que l'Ajuntament gestiona es reparteixen. L'única partida exclusiva és la de Palmanyola, que se'n va directament perquè en gaudeixin ells. Enguany són 481.478 euros que gestionarà l'ELM dins les seves competències. La idea és que són uns pressupostos per a tot el municipi. Si canviam els fanals de Bunyola o Orient es veu més específic, però la brigada, per exemple, fa feina per tots. Les festes de Bunyola són les de tots. Les subvencions del comerç per pal·liar els efectes de la pandèmia han estat per a tots, les subvencions esportives també són per a tot el municipi.

Tornant al nucli històric. Les terrasses s'han delimitat aquest estiu a causa de la pandèmia amb unes cordes que han despertat polèmica. Per què s'ha hagut de prendre aquesta mesura? No hi havia altra manera de delimitar?

— Les terrasses creen debat. L'ús privatiu de l'espai públic és un tema que sempre crea debat i, per això, estam tramitant una ordenança que ho aclareixi tot. Com a ajuntament intentam combinar l'ús públic i privatiu de l'espai perquè, en l'ús privatiu, qui se n'acaba aprofitant som els bunyolins. Som nosaltres els primers que ens asseim a fer un cafè o a berenar. Hem de saber conviure. S'ha intentat de moltes maneres i ens trobam sempre el mateix; que els negocis intenten estirar un poc la corda per tenir més lloc o la gent que es queixa perquè els negocis tenen més lloc del que els toca. El tema de les cordes per delimitar la plaça ha estat un poc polèmic. Estèticament, tampoc ens acabava d'agradar, però a altres municipis ho tenen així, no és que a Bunyola haguéssim inventat una manera nova de tancar. Vàrem cercar una manera fàcil que es pugués desmuntar en cas de necessitar tota la plaça i que també deixàs marcats els espais ocupables. Els bars han respectat perquè hi havia una corda. El que està marcat a terra no ho respecten. Tots hi hem de posar de la nostra part i ens agradaria tenir una plaça neta, fora res, però els bars han de saber cenyir-se al lloc que els pertoca perquè si no lleven espai a la resta de bunyolins. Si fa ganes un dia anar a plaça sense prendre res, no has d'estar obligat a asseure't a una cadira d'un bar, sinó que has de poder tenir un espai per seure.

De fet, ha sorgit una plataforma, anomenada Vianants en Lluita, que reivindica aquesta qüestió, entre d'altres. Heu pogut parlar amb ells?

— Sí, hem fet reunions. Des de Vianants en Lluita ens demanen una sèrie de coses i és aquí on l'Ajuntament intenta regular el que demanarien uns i el que voldrien uns altres. Per simplificar molt les coses; potser els bars voldrien tenir tota la plaça per a ells i els vianants tota la plaça per anar lliurement. Nosaltres hem de trobar el terme mitjà i aquí ve el que comentàvem del desgast. Com que uns no tenen el que volen i els altres tampoc, mai ningú està content, però és la nostra feina intentar arribar a l'equilibri perquè tothom tingui un poc del que demana.

És difcíl arribar a l'equilibri pel que fa a la històrica problemàtica de manca d'aparcament al poble?

— El problema de l'aparcament és endèmic a Bunyola, al nucli històric. És un problema aquí i a tots els nuclis de la serra de Tramuntana. És un lloc idíl·lic, envoltat de muntanyes, però també dificulta molt l'aparcament. Bunyola està enclavat enmig de tres pujols i això ho limita molt. Hi ha la petició de Vianants en Lluita i en part, la compartim. Ens agradaria que els carrers del poble fossin per a vianants i des de l'equip de govern creim que és factible; ens agradaria que quasi tots els carrers fossin per a vianants i que només passassin els veïns per carregar i descarregar. Ara bé, ens trobam amb les necessitats d'aparcament i a mesura que anem oferit aparcaments dissuasius podrem anar llevant aparcaments dels carrers. Als Vianants en Lluita els agradaria que la cosa fos més ràpida. Es faran més aparcaments dissuasius. Ara tenim el de la costa de l'Estació; si no hi ha res de nou esperam obrir el de Can Gual amb més de 80 aparcaments més; estam mirant per fer-ne un davant el cementeri i el dia que puguem disposar del solar de l'escola nova també podrem fer un aparcament on hi cabran uns200 cotxes aproximadament. Igualment, hi ha zones de Bunyola on és molt mal de fer posar-hi un aparcament, com per exemple la sortida cap a Orient, des del carrer dels Germans Cabot. S'hauran de cercar solucions perquè els veïns de la zona tinguin un aparcament a una distància raonable i no hagin d'aparcar a la carretera com fan ara.

En quin procés es troba l'escola nova?

— Vàrem proposar una sèrie de solars al Consell i ens varen dir quin era el que anava bé. A partir d'aquí, s'ha de fer una modificació puntual del planejament perquè aquest solar que s'ha triat per les condicions té una qualificació rústica i l'hem de passar a qualificació d'equipaments docents. També s'ha de fer la feina d'expropiar part del solar al propietari. El procés és llarg. Pel que fa al planejament, està en aprovació inicial i ara el traurem en aprovació per resoldre les al·legacions. Una vegada tinguem l'aprovació inicial, el Consell hi haurà de donar el vistiplau, que sempre té la darrera paraula.

Finalment, es construirà el projecte d'habitatges de Can Mas?

— Hi ha un projecte d'habitatges. És un solar que està dins urbà i que té tots els equipaments que la llei marca (aigua, clavegueram, accés rodat, llum, etc.) i en qualsevol moment es pot construir el projecte. Arran d'un escrit presentat pel GOB, al que al·legava manca d'integració paisatgística, es va obrir un informe i els tècnics hi han fet feina i s'ha canviat el que estèticament no quadrava amb els cànons de Bunyola. Ara mateix està damunt la teulada del promotor si continua endavant amb el projecte.

Les desigualtats socials a Bunyola han augmentat a causa de la pandèmia?

— Imagín que, com als altres municipis, hem tingut un increment de gent que s'ha apropat per demanar ajuda als serveis socials, ja sigui per pagar un lloguer, per pagar una escoleta o una activitat extraescolar per als infants. No ha estat un increment gaire gros. Crec que el fet que Bunyola no és cap poble costaner sinó que la gran majoria de la gent que viu a Bunyola són funcionaris o feines per l'estil, ha influït. Evidentment, el nostre sector comercial ho ha patit. L'any passat vàrem treure una línia d'ajudes de 1.500 euros per tots aquells que havien tingut una minva de més d'un 30%. L'increment ha estat relativament moderat. Des de l'equip de govern tot d'una vàrem reforçar l'àrea de serveis socials i continuam fent feina en el caire social per atendre la gent de la millor manera possible.

Vàreu llevar la creu dels caiguts per la Llei de memòria històrica i hi vau fer un procés de participació ciutadana per saber si hi no hi posàveu res, una olivera o una placa commemorativa. Va guanyar l'olivera, però ja no hi és. Enteneu la polèmica?

— És un poble petit i encara hi ha gent a qui li fa por parlar d'aquests temes. Entenc la polèmica. La creu dels caiguts era un símbol enmig del poble que venia a dir: "Bunyolins i bunyolines, feis bonda que us miram, no sortiu del botador". El símbol representa por i estic content que la gent, quan l'hem llevat, ha parlat i ho ha fet lliurement. Hi ha gent que li ha paraescut bé i d'altra malament, però se n'ha xerrat tranquil·lament i crec que és positiu. Antigament, quan es va posar la creu, segur que no se'n va parlar. Finalment, es posarà una olivera que varen matar. Aquesta olivera era temporal per no deixar buit el pedestal de la creu i ara miram de posar-hi una olivera més grossa, que va ser el que va guanyar al procés de participació. Posarem una olivera més digna.

És difícil ser un poble que se situa enmig de Palma i entre els pobles més turístics de la serra de Tramuntana?

— Estam envoltats de pobles amb encant: Esporles, Sóller, Valldemossa... Però Bunyola no desmereix gens ni una mica. Cada un té la seva idiosincràsia i sentiment. Bunyola és un poble atractiu per venir-hi a viure i aquests anys hem crescut en població. Anam fent el nostre camí. Tampoc ens interessa tenir un creixement inviable. Ens va bé créixer a poc a poc i tenir la cosa controlada. Creixem molt a les urbanitzacions. Tant Sa Coma com la Font Seca aquests darrers anys havien quedat aturades i ara s'han reactivat. Si les urbanitzacions no estan en el 100% hi queda poc. Crec que la pandèmia ha ajudat perquè la gent ha vist que es pot viure a prop de Palma i tenir espai. Les urbanitzacions tornen a reviscolar i la gent presenta projectes per fer-hi habitatges. A més, Bunyola té un gran reclam que és la Comuna.

Es podria promocionar més el llogaret d'Orient?

— És petit, és BIC i s'ha d'anar alerta. Es podria promocionar més, però no sé fins a quin punt ens interessa tenir-hi una allau de gent. És un lloc que té el seu encant, però no ens interessa tenir autobusos de gent cap allà. Tot s'ha de fer, no obstant això, des del punt de vista sostenible i amb el respecte pels veïns que hi viuen. A Bunyola el tema del lloguer turístic està controlat. Hem de saber tenir equilibri i no morir d'èxit.

Us tornareu a presentar a les eleccions?

— No ho sé. Esquerra Oberta obrirà opció que la gent es pugui presentar per fer llistes. Després, és la gent que vota. Jo particularment faig comptes continuar lligat al projecte d'EOB, ja sigui de tercer, dins les llistes o fora. Crec que és un projecte molt bo per a Bunyola, però també pens que hem de deixar passar les cares i idees noves i els que fa anys que hi som, passar darrere i donar ajuda quan se'ns necessiti. Crec molt en el canvi. Després de vuit anys, és bo per al gestor i és bo per al poble perquè, si no, arriba un moment que penses que ets el millor del món, que ho fas tot bé i que la gent no en té ni idea. Crec que això és una errada i m'agradaria no cometre-la. Crec que en el canvi i crec que hi ha gent jove i no tan jove amb idees noves que ho faran molt millor que jo. Jo seré allà si em necessiten per estirar el carro el que faci falta.