Nou ajuntaments de Mallorca sense banc volen crear una cooperativa de crèdit

PalmaL'Ajuntament de Deià, amb Lluís Apesteguia al capdavant, va enviar una carta a tots els consistoris de Mallorca amb motiu del tancament de l'única sucursal bancària que hi ha al poble de la Serra. La carta proposava una reunió a tots aquells pobles amb el mateix problema o amb indicis clars d'acabar igual que Deià, és a dir, sense cap oficina bancària pels seus habitants. La reunió s'ha celebrat aquest dilluns amb representació de Costitx, Sóller, Mancor, Esporles, Sant Llorenç, Montuïri, Fornalutx, Bunyola i, per descomptat, Deià. Una de les conclusions més importants a la que s'ha arribat és que si l'Estat no dona una solució a aquest problema, es proposarà la creació d'una cooperativa de crèdit propulsada pels mateixos ajuntaments.

"Seria una solució molt vàlida per donar servei als pobles que s'hauran quedat sense oficina bancària", reconeix Apesteguia. Aquesta, és una opció inèdita, ja que mai s'ha propulsat una cooperativa d'aquest estil on diversos ajuntaments hagin aportat el capital inicial. De fet, una cooperativa de crèdit és una entitat financera de dipòsit. El seu objectiu és servir les necessitats de finançament i potenciar els estalvis dels seus socis, primordialment, i de tercers en la mesura que sigui possible mitjançant les activitats pròpies de les entitats de crèdit. Les caixes rurals, tradicionalment, són cooperatives d'aquesta mena.

Segons ha explicat el batle de Deià, aquest èxode d'oficines bancàries és un problema que ja va començar fa temps a les Illes. "Fa un parell d'anys, la Colònia de Sant Pere ja es va quedar sense oficines", destacava Apesteguia. A més, ha evidenciat que a altres territoris de l'Estat ja fa temps que estan patint aquest problema.

Les propostes per la solució

Després de la reunió amb els nou pobles, s'ha constituït una comissió de treball sobre aquest tema. Es posarà en marxa a partir de la setmana que ve i el primer pas que es farà serà contactar amb les entitats bancàries per saber si n'hi ha alguna que es voldria fer càrrec per voluntat pròpia de donar el servei que necessiten aquests nuclis urbans. Alhora, el que també es farà serà demanar a les institucions supramunicipals i al Govern de l'Estat que creï un marc normatiu que impedeixi "que això pugui passar", explicava Lluís Apesteguia, ja que, segons el seu parer, "hauria de ser obligació de les entitats que el Govern va rescatar amb doblers públics."

Després de l'opció de les entitats tradicionals, també s'ha parlat d'una banca pública propulsada pel govern de l'Estat, per "poder suplir aquestes mancances que el lliure capitalisme deixa desemparades", deia el nou candidat a les primàries de MÉS per Mallorca a la presidència del Govern de les Illes. Així i tot, Apesteguia ha reconegut que s'ha d'estar preparat per la falta de resposta de l'Estat, i per això ha dit que cal tenir aquest instrument preparat i tenir el marc juridicoadministratiu preparat. "Esperarem un temps prudencial, però no per sempre", ha conclòs.