Alfonso Rodríguez: "El Pla general de Calvià cerca decréixer, desclassificar urbanitzables i protegir el sòl rústic"

CalviàAlfonso Rodríguez Badal (Saragossa, 1964) va aconseguir arribar a ser batle de Calvià pel PSIB el 2015, després de dotze anys de PP. Els populars varen rompre l'hegemonia socialista al municipi, que des del 1983 havia estat un dels seus feus més importants a les Balears. La legislatura passada, Rodríguez va governar pactant amb Sí Se Puede Calvià, mentre que aquesta ho està fent amb Podem-MÉS.

Com ha estat el vostre mandat fins ara?

— Sempre hem entès que la batlia de Calvià és un repte enorme, i han estat sis anys d'una intensitat brutal. La gestió suposa un esforç de gairebé 24 hores cada dia set dies a la setmana. Quan vàrem arribar, teníem la sensació que calia fer moltes coses i canviar dinàmiques, perquè l'activitat econòmica estava aturada. Necessitava una empenta per gestionar i respondre als projectes que teníem i continuam tenint en cartera, tot i que aquests dos darrers anys s'han retingut una mica, però no els hem oblidat.

Quines fites polítiques aconseguides en destacaríeu?

— Hem insistit molt en la protecció social amb polítiques clares d'equitat educativa a través de beques i recursos per tornar on estava Calvià, que era un municipi amb polítiques educatives molt potents. També hem ajudat la indústria turística, que és molt important. A més, hem treballat per aconseguir inversions que aconsegueixin crear activitat fora de temporada, com és el cas de la finca pública de Galatzó i el museu del puig de la Morisca. D'altra banda, hi ha hagut millores en escoles, escoletes, centres de gent gran, als poliesportius, i està en marxa la construcció d'una escola d'adults.

Què heu fet per minvar el problema d'accés a l'habitatge?

— Les polítiques d'habitatge no només venen determinades pel Govern. Necessiten un llarg recorregut; les començàrem la legislatura passada i ara floreixen. Som l'únic municipi de les Balears que ha posat recursos propis per al desenvolupament d'habitatge protegit, no només en sòl, com poden fer molts municipis, també amb recursos. La meitat de la promoció de 48 HPO que s'acabaran a la primavera a Magaluf l'ha pagada el Govern i l'altra meitat, els calvianers. Hem iniciat la construcció de 99 habitatges a Santa Ponça que tenen finançament exclusivament municipal; això no ho ha fet cap altre ajuntament. Tot això és un eix estratègic que hem acompanyat amb ajudes al lloguer.

Quants doblers hi heu destinat i quanta gent se n'ha beneficiat?

— Cal tenir en compte que abans que arribàssim no existien i l'any passat i enguany hem fet dues convocatòries: una d'ordinària i una altra d'extraordinària pel coronavirus. El 2020 donàrem 646.884 euros que varen beneficiar 469 persones.

Calvià té un múscul financer molt important, però les ajudes del Govern i el Consell de Mallorca han ajudat la gestió municipal?

— Independentment del múscul financer, hi ha una decisió política de dedicar romanents per a ajudes o retallar partides de despesa per incrementar-les. L'any passat, per exemple, el Govern i el Consell ens van donar 500.000 euros per a autònoms, i nosaltres hi posàrem 1,5 milions. Ens podríem haver quedat a l'altura del Govern, però vàrem decidir anar més enllà. El mateix va passar amb els 3.000.000 d'euros per ajudar el sector productiu, perquè n'hi hem destinat 2.000.000 euros. Estam satisfets amb les subvencions rebudes, però la pandèmia ha copejat molt el turisme al municipi i calia fer un esforç. Cal tenir en compte que en temporada alta més del 85% de l'afiliació a la Seguretat Social depèn del sector turístic o oferta associada.

Quin ha estat el moment més dur de la pandèmia?

— Els moments més durs varen ser quan l'efecte del tancament econòmic va arribar a suposar dificultats molt serioses per a moltes famílies. Rebérem multitud de peticions absolutament lògiques de famílies en risc d'exclusió, que podrien perdre el lloguer o que no podien alimentar els seus fills. Quan arribà el tancament, el març de l'any passat, molts treballadors esgotaren els estalvis, perquè, com que eren temporals, no tenien contractació i no feien feina des de novembre de 2019. L'any passat teníem pressupostats 200.000 euros d'ajudes d'urgència necessitat, i al final n'hi dedicàrem 1,3 milions. El 90% eren ajudes bàsiques per a alimentació i altres per a lloguer.

Amb la reactivació econòmica, quina és la situació social al municipi?

— La temporada havia de ser curta, però ha resultat millor del que esperàvem. Això no vol dir que hagi estat bona, perquè per molts treballadors que han pogut estar contractats tres o quatre mesos no és suficient. És lògic, perquè no pots anar a l'atur, tot i que la protecció social dels ERTO i els fixos discontinus els ho facilita. La reactivació econòmica, però, sí que s'ha notat perquè hi ha hagut més contractació, han baixat substancialment les peticions d'ajudes d'urgència necessitat. No som ingenu. Coneixem bé la realitat de Calvià, i encara hi ha moltes famílies que quan acabi l'octubre iniciaran un hivern difícil i llarg; necessitaran ajudes i el seu municipi els les donarà.

A l'acte commemoratiu de les Festes del Rei en Jaume vàreu afirmar que "no podem pensar que el nombre de turistes creixi cada any". Quines polítiques es poden fer per adaptar les zones turístiques a aquesta filosofia?

— El missatge clar era d'una millor i correcta distribució del volum de turistes que venen cada any. Un percentatge molt elevat dels visitants es comprimeixen en tres mesos. L'alt nivell d'ocupació té dos efectes que són contraris a la qualitat. Per una part, dificulta que el turista trobi una estança de qualitat, que cerqui calma i atenció correcta. I per altra banda, genera problemes de gestió de la pressió humana sobre el territori i els recursos, que són finits. La reflexió al sector turístic fou que no comptàssim l'èxit de les temporades en clau de si hem tingut un 95% d'ocupació, i ho facem mirant la rendibilitat que ha deixat la temporada a l'empresari i com ha generat llocs de feina de qualitat. El turista s'ha d'endur la imatge que ha gaudit d'un espai sense aglomeracions i un servei correcte. Quan parl de qualitat, no em referesc al luxe.

Què heu fet?

— A més d'insistir al sector, cercam la promoció turística d'esdeveniments esportius i culturals que acompanyin l'inici i el final de la temporada, o sigui, desestacionalitzar. Que el creixement possible de les reformes dels hotels s'ajusti a un espai comú i no de places turístiques. És cert que ho marca el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics (PIAT), però la llei Delgado oferia un creixement: si creixies en qualitat, podies guanyar altura i places. En les reformes hoteleres sempre intentam arribar a un consens perquè no tapin les vistes o les zones més denses.

Plantejau la reconversió d'allotjaments turístics de manera sistemàtica per augmentar els pisos residencials?

— Les polítiques de canvi d'usos han tingut un resultat molt negatiu i no hi estam d'acord. Quan tens una zona amb un plantejament turístic i es desenvolupa amb hotels i oferta complementària, atreu un flux de turistes que fan créixer llocs de feina i l'oferta associada. Si canvies això perquè sigui residencial, ho fas en contra del teu plantejament urbanístic. On tenies places hoteleres, bars i restaurants, de sobte, tens residents en lloc de visitants. Els residents passen a viure en un entorn ple de places hoteleres, bars i restaurants, amb les molèsties que comporten. A més, manquen escoletes, escoles i parcs. El mercat, amb el canvi d'ús de fa uns anys, va aconseguir transformar el que estava establert al Pla general. No podem permetre que el mercat canviï el disseny urbà. En el seu moment, per alguns hotelers el canvi a residencial fou rendible, com va passar a Cala Major i a Calvià. A Santa Ponça es va fer amb milers de places i, de sobte, els residents reclamaven tot el que els mancava. També pot passar a la inversa, quan el mercat diu que el més rendible és el lloguer turístic en zones residencials. Es torna a alterar el plantejament urbà a través de la gentrificació. Per això, en el Pla general en el qual estam treballant volem que es respecti. En tot cas, es pot canviar l'ús d'un hotel de manera quirúrgica en cas de necessitar un centre de dia, per exemple.

Fa mesos que un grup inversor està interessant a comprar l'hotel Punta Negra, un dels més emblemàtics del municipi. Si es fa l'operació, sabeu si els compradors preveuen atreure un turisme diferent que transformi l'economia de la zona?

— Sabem que hi ha inversors interessats, però no sabem en quina situació estan ara les negociacions amb els propietaris. La intenció que ens ha arribat és que es millori l'activitat de l'hotel, incrementant encara més la qualitat sense augmentar les places ni modificar l'edifici. El projecte també cercaria perllongar la temporada i això sempre és positiu.

El litoral de Calvià és un dels que més pateixen un ús privatiu a les Balears. Devora de la cala de Portals Nous hi ha un empedrat fet per evitar que els banyistes jeguin davant d'un xalet i la construcció arran de mar dificulta l'accés a domini públic a molts llocs. Tot i ser competència de Costes, què heu fet per impedir-ho?

— En el cas de Portals, vam tornar a demanar a Costes que iniciï el tràmit, perquè ens vam assabentar que havia caducat. Esperam que es restitueixi. La nostra política al litoral sempre ha estat basada en el fet que quan caduca una concessió apostam perquè en cas de prorrogar-se no entorpeixi l'accés públic a la costa. Els informes que feim per a Costes, que no són vinculants, sempre informen negativament si una instal·lació no permet l'accés públic.

Als nuclis tradicionals de Calvià vila i el Capdellà es va implantar la recollida de fems porta per porta fa un any i mig. Com el valorau?

— Es va fer primer aquí perquè són les zones ideals per fer-lo, i l'experiència és satisfactòria. També es va introduir en la taxa una bonificació per als que compleixen amb la classificació en origen. A més, continuam amb la implantació del contenidor orgànic, i a l'estiu s'ha provat a Son Caliu. El següent pas és fer-ho a Son Ferrer, la urbanització de Galatzó i Costa de la Calma. Anirà amb un sistema que a través d'una targeta es pugui saber qui fa ús del contenidor per poder rebre una bonificació.

És evident que l'activitat econòmica principal és el turisme, que s'ubica al litoral, però què fa l'Ajuntament per potenciar el camp?

— El sector primari no només produeix productes, també genera i preserva el paisatge. Això, fins i tot, és un actiu turístic per a la temporada baixa. Tenim ajudes al sector primari, que enguany s'han gairebé triplicat. Donarem al voltant de 100.000 euros, tot i que abans n'atorgàvem uns 30.000. També hem intensificat la relació amb els agricultors. La gran finca pública de Galatzó, que ja disposa d'un pla d'usos, preveu mantenir un sistema d'activitat agropecuari no extensiu. La idea és que es faci el mateix que es feia antigament a la finca. L'objectiu és tenir un exemple viu de com era el sector primari fa 80 anys. El Pla general que esperam aprovar inicialment el novembre considerarà que més del 70% del terreny de Calvià, que és espai rústic, estigui protegit. El planejament cerca decréixer, desclassificar urbanitzables i protegir el sòl rústic.

El Pla general mantindrà el polèmic projecte de l'ecotúnel en el tram de l'autopista de Costa d'en Blanes i Portals i la construcció d'una segona carretera per accedir a la urbanització de Son Font o finalment es descarta?

— En el cas de la carretera, volíem treure el trànsit pesant i constant que passa pel poble. Però és cert que les alternatives tenien un impacte ambiental i dificultat orogràfica i s'abandonà la idea. Pel que fa al túnel, la iniciativa va sortir per protegir acústicament una zona d'habitatges, però també perquè no hi havia altres possibilitats. Les barreres per absorbir el renou no serveixen en el tram de Costa d'en Blanes i Portals. El pla ho proposava com una solució tècnica possible però molt costosa. Si alguna vegada es pot desenvolupar, s'hauria de finançar amb doblers supramunicipals i fent un estudi clar dels terrenys que es crearien a la falda de l'ecotúnel, on hi hauria bones vistes que podrien servir per costejar una part del projecte.

La plataforma Joves de Mallorca per la Llengua va acusar l'Ajuntament de Calvià de "manca de voluntat i col·laboració" per no poder fer el festival Treu la Llengua al municipi. Què en pensau? Fou per motius polítics?

— En absolut fou per un motiu polític; si no, no hauríem acceptat inicialment la proposta i no hauríem proposat fer-lo l'any que ve, com vàrem fer. Si fos per un motiu polític, diríem que no el volem mai, però és absurd. Va ser per un motiu tècnic. Quan arriba la proposta, en una situació de pandèmia, has de saber si s'hi pot controlar l'aforament. Malgrat que es va demanar que la proposta fos millorada, no va rebre el vistiplau dels tècnics. Això ha passat amb altres activitats. No tenim cap problema a cedir i col·laborar per fer un festival d'aquestes característiques al recinte firal.

En el primer ple de la legislatura es va aprovar una pujada del sou del 6% als membres de l'equip de govern i de l'oposició. Des de llavors sou el batle que més cobra de les Balears: 68.000 euros anuals. Només cobrau mil euros menys que la presidenta Francina Armengol. No hi hauria d'haver més diferència?

— En cap moment es va dir que els quatre anys anteriors a la pujada no es varen actualitzar a l'IPC. Durant aquells anys no es va apujar ni un cèntim cap retribució de polítics ni de personal eventual. El 2019 ho vàrem actualitzar. En aquell període molts treballadors varen tenir increments del sou a l'IPC, però aquí no, perquè es va decidir així. Per això, el 2019 ho vàrem actualitzar. D'altra banda, respecte de les retribucions a Calvià, sempre ho he tingut clar. El 2011 vaig dir que la proposta socialista era retallar un 30% el sou del batle. Entre el 2007 i el 2011 el batle (llavors Carlos Delgado, del PP) cobrava 92.000 euros i vaig demanar retallar-lo un 30%. Després, el senyor Manuel Onieva (PP) en cobrava més de 70.000 i vaig proposar reduir un 10% del sou. Quan arribàrem el 2015, vaig complir. Quan el ciutadà va anar a votar per decidir qui volia que governàs, sabia què faríem. Però no només això. En arribar a l'Ajuntament trobàrem directors generals que cobraven 64.000 euros, un gerent de Calvià 2000 i una cap de gabinet que tenien un sou per sobre dels 70.000, i tot això es va retallar molt més. Vàrem adaptar les retribucions a les persones que després se'ls exigiria molta activitat, compromís i feina, a més de la responsabilitat pública. Crec que el més importat per als ciutadans és que els polítics que governam i les persones amb càrrecs eventuals facin feina intensament i amb honestedat. Això s'està fent, i crec que són retribucions ajustades. En tot cas, cal tenir en compte les retribucions de l'oposició. Quan era cap de l'oposició del grup majoritari socialista, tenia una indemnització pel càrrec, però vaig reduir un 50% de la jornada i del sou a la meva feina per dedicar-me des de l'oposició a Calvià. Amb això tenia un sou digne. Ho podrien haver fet alguns membres de l'oposició actual, i no ho han fet. La retribució d'algunes feines privades més la indemnització per ser regidor està en un nivell similar al meu.

El PP pateix una forta crisi interna municipal i la resta de formacions no tenen cap figura destacable. Com veia la situació dels partits de l'oposició?

— Els militants i els votants han de ser els que diguin la seva sobre la feina que fan. Alguna cosa sí que digueren a les urnes el 2019, perquè el PP va perdre molts dels seus suports. Una altra cosa és la feina que feim amb l'oposició. Crec que com a equip de govern, en un moment tan complicat com l'any passat, tinguérem reunions amb els portaveus de l'oposició pràcticament cada setmana. Comentàvem els problemes i les solucions. A més, aconseguírem un pacte per la reactivació de Calvià, que va tenir la unanimitat de tots els partits i els agents socials. En determinats moments és més important el benefici que es pugui atorgar a la ciutadania que la disputa política que creguis que et pot donar rèdit electoral. I crec que en alguns moments l'oposició s'està equivocant.

En les darreres eleccions vàreu aconseguir mantenir els deu regidors socialistes, però vàreu haver de pactar amb Podem-MÉS. Creis que en la pròxima legislatura el PSOE podrà tornar a governar en solitari?

— Sempre he dit que això és decisió dels ciutadans. Si ens diuen que hem de governar tots sols, ho farem. Si diuen que ho hem de fer amb partits amb els quals sigui més senzill arribar a acords, ho farem, i a Calvià fins ara això ha passat per l'esquerra. Supòs que a partir d'ara també; ho dic perquè en el seu moment es parlava de Ciutadans, però s'han alienat fins ara amb postulats de la dreta. El 2015 els ciutadans ens digueren que ens reforçàvem, però que encara no ho podíem fer tots sols. Crec que el pacte és satisfactori per a tots; governam bé, sense tensions internes. Respectam els acords programàtics d'inici de legislatura, tot i que evidentment existeixen diferents discrepàncies que es llimen en la feina diària. Estic satisfet de com evoluciona.

Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions municipals?

— És un tema en què que, de veritat, encara no pens. Estam tan preocupats a donar resposta a les necessitats de Calvià que crec que la ciutadania no entendria que estiguéssim pensant sobre qui repeteix i qui no. És clar, però, que el PSIB comença un procés congressual i arribarà. Sí que puc dir que tenc forces i estic il·lusionat; el projecte socialista al municipi té recorregut.

Si tornau a governar, arribareu a estar a l'Ajuntament 12 anys, els mateixos que Margarita Nájera. Sent del mateix partit, quines diferències caracteritzen el vostre i el seu govern?

— Són els moments. Margarita va governar 12 anys, però veníem de vuit anys de Paco Obrador. Durant aquells 20 anys de govern socialista es va construir un municipi que va créixer precisament en aquells anys, i això va requerir dotar-lo de serveis i infraestructures. Foren 20 anys de política socialista que consider brillant. Per això no és una qüestió de comparar. Margarita tenia el seu estil i jo, el meu, com tothom. La filosofia socialista, però, és la mateixa: l'interès general per damunt de tot.

Calvià ha estat un feu socialista, malgrat l'etapa de Carlos Delgado i Manuel Onieva. Això no passava a la resta de municipis de Mallorca. Ara, en canvi, el PSIB és el partit més votat a les Balears. A què és degut aquest canvi sociològic?

— Hi ha hagut moltes variables, com és la irrupció d'altres partits que varen rompre el bipartidisme. Això ha fet que la capacitat de sumar el vot d'esquerres es fragmentàs, però sumant. La suma del vot progressista que volia un canvi de les polítiques d'un PP amb pinzellades gairebé autoritàries, poc participatius i una dinàmica molt de dretes. Això va provocar un moviment cap a opcions més progressistes, però que havien demostrat fiabilitat en la gestió, com som els socialistes. És un segell que tenim al Govern, al Consell i entenc que també als municipis on governam. Garantim gestió segura de govern amb empremta d'esquerres.

Creis que el PSOE de Calvià té el pes que li correspon dins del partit?

— Entenc que sí. Tenim representació en el consell polític del PSIB, en el consell polític de Mallorca i estic en l'executiva del partit. La veu de Calvià és escoltada en clau de polítiques turístiques, però també en gestió perquè acumulam molta història. Sempre s'ha mirat això com una manera de fer polítiques progressistes.

Us agradaria fer el bot a la política autonòmica en algun moment?

— No tenc una ambició especial per canviar a un altre àmbit polític. Si finalment la vida política em duu a una possibilitat de gestió fora del municipi, ho rebré amb agraïment, i si veig que puc aportar en aquell lloc l'experiència acumulada al partit i la institució, ho faré. Ambició gens; som un professor que va col·laborar el 2007 en els pactes per l'educació durant un govern socialista i que va acabar en política.