Toni Salas: "Als municipis tothom viu i estima com vol"

Mentre en les darreres setmanes la Part Forana s’ha aixecat contra els prejudicis, el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Toni Salas, assegura que el municipalisme es té més en compte que mai. Tot i les diferències polítiques que separen cada un dels batles de les Balears, ell n’és la cara i veu a les institucions supramunicipals per aconseguir les demandes en comú de tots els pobles.

Com vau viure les declaracions de l’organitzadora del Pride de Palma en relació amb la gent de la Part Forana?

— Les vam viure amb certa estupefacció. Als municipis tothom viu i estima com vol. El que va traspuar Kristin Hansen –a qui no tenc el gust de conèixer– va ser un gran desconeixement de la societat que l’acull i uns prejudicis cap a part de la població, precisament ella que forma part d’un col·lectiu que demana que no tinguem prejudicis.

Utilitzam massa el cotxe, la gent dels municipis?

— Entenc sempre totes les posicions perquè som un home extremadament diplomàtic. Comprenc que el conseller hagi de llançar el missatge de mobilitat sostenible i amb això li faig costat, però també entenc que la gent de la Part Forana a vegades es vegi forçada a utilitzar el transport privat perquè el transport públic a certs indrets no dona el servei que tots voldríem.

Això ens du a parlar de la saturació. Heu notat la turistificació dels pobles que abans no ho estaven?

— Sí. Jo crec que ja s’ha encetat el debat sobre el repte demogràfic pel que fa a la manca d’habitatge, de serveis, etc. Per exemple, així com a Friends els amics havien de compartir pis a Nova York, els joves de la Part Forana ho hauran d’acabar fent perquè Mallorca és una destinació valorada per Europa, i ara veim, que també pels Estats Units. Tots tenim en ment municipis on és un privilegi viure i això arribarà a passar amb tots. Les institucions ens hem d’agafar seriosament fer polítiques valentes al respecte.

Com s’han plantejat enguany les festes populars postpandèmia?

— Vàrem tenir més conflicte el 2021 perquè encara hi havia onades i ens vam haver de coordinar. Enguany no preparam operatius especials, almanco des de la FELIB.

Tan sols s’han adherit 17 municipis a la campanya ‘No i punt!’, contra l’assetjament a les festes.

— Em sorprèn la xifra. Vull pensar que molts de municipis, tot i no haver-se adherit administrativament a la campanya, tindran advertències a les cartelleries i programes. L’oci ha de ser segur i divertit per a tothom i l’única manera de fer-ho és amb respecte.

Hi ha manca de Policia Local als pobles. El Govern va preparar un borsí d’interins per pal·liar-ho. Pensau que el problema pot arribar a tenir solució?

— És complex en molts aspectes. El primer mal endèmic que tenim és la població flotant. En segon lloc, la taxa de reposició de la llei Montoro no ens ha permès renovar les plantilles d’aquells que es jubilaven i, llavors, és quan ens començam a prendre els agents entre municipis per les diferències salarials, mentre la cosa ideal seria implantar uns barems. Ara, la sorpresa ha estat que només hi ha hagut 145 candidats aptes al borsí que tant havíem reclamat. Esperàvem una participació molt major. Igualment, els municipis estam fent un gran esforç en els processos d’oposició. Ara bé, la manera per posar fi a aquest dèficit seria crear un cos policial dependent del Govern en el qual els municipis pagàssim pel servei rebut. Digues-li policia autonòmica, policia foral... el nom que vulguis. Sembla que amb el nom de policia autonòmica s’aixequen ampolles, però a mi no m’espanta el nom, el que m’espanta és no tenir efectius per donar cobertures bàsiques als municipis. La majoria de municipis no tenim policia els vespres i molts dels petits no en tenim ni els horabaixes.

Quina opinió us mereix el debat que s’ha creat entorn de la moratòria del requisit de català per als interins que s’estabilitzaran?

— La meva opinió personal és que sembla que hi ha un fet que a vegades s’oblida; el català és la llengua pròpia i cooficial i l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització li donen un estatus que s’ha de respectar. Allò que es fa és traslladar als treballadors l’obligatorietat de conèixer les dues llengües oficials. Entenc que darrere cada persona hi ha una història i com a gestor públic has de saber tenir certa empatia. Si pel motiu que sigui hi ha algú que no ho hagi pogut fer fins ara, em sembla bé l’oportunitat que dona el Govern, sempre que es compleixi la condició dels dos anys. Hem de recordar que a l’altra banda hi ha gent que ja ha acreditat el català i ha passat pels processos corresponents. Per tant, hem d’intentar ser justos i a vegades ser justos no és ser populars. Una cosa és donar facilitats i l’altra és obviar la Llei de normalització.

Prest entrarem en precampanya electoral per a les eleccions del 2023. Crearà això divisió entre els diferents colors polítics que hi ha a la FELIB?

— No. Els mateixos problemes que afronta un batle del PP també els afronta un d’El Pi o de MÉS. La prova ha estat la pandèmia. Allò que a vegades desuneix és quan s’anteposen els interessos dels partits i no sol passar. Ens ho hem trobat molt poques vegades.

I després de la pandèmia i el vaivé de les restriccions, com estan les relacions dels municipis amb el Govern i el Consell?

— Diria que millor que mai perquè les altres institucions han descobert la utilitat de la FELIB. Diria que es té més en compte el municipalisme que mai. Naturalment, hi ha conflictes de municipis concrets amb conselleries en concret, però normalment sempre es troba el camí per solucionar-los.

S’instal·laran finalment càmeres als camps de futbol dels pobles per evitar situacions de violència?

— Estam mirant de reformular la instal·lació d’aquestes càmeres i serà més fàcil que ho faci cada ajuntament pel seu compte. Amb allò que estam d’acord és que cal més vigilància a les instal·lacions esportives i que no s’ha de culpar els bars que s’hi troben de les situacions que es poden viure. També hem proposat actualitzar les ordenances municipals per incloure-hi el dret d’admissió, la qual cosa no és estranya als camps de futbol professionals quan un individu acumula conductes incorrectes.u