La Sala
Part Forana 24/03/2022

Francesc Mestre: "Aquesta legislatura he hagut de fer coses que no m'han agradat"

6 min
El batle de Sant Joan, Francesc Mestre

Sant JoanFrancesc Mestre (El Pi) fa feina en política des de l'any 2007 i és el batle de Sant Joan des de fa dues legislatures. Fins l'any passat va compaginar el càrrec amb la feina a l'empresa familiar, però amb la pandèmia es va veure obligat a dedicar-se exclusivament a l'Ajuntament. La primera vegada que guanyà les eleccions, va ser edil del poble gràcies a un pacte amb el Partit Popular. Ara, en aquesta legislatura, forma equip de govern amb els socialistes de Sant Joan.

Repetiu legislatura. Us ha servit, l'experiència acumulada?

— Clarament. L'experiència és molt important. Qualsevol persona que es vulgui presentar a la batlia primer hauria de ser regidor.

Aquesta vegada, però, governau amb diferents socis. Primer vàreu governar amb el PP i després amb els socialistes. Amb qui us enteneu millor?

— S'ha de prioritzar la feina abans que el color polític. Amb les dues formacions hem treballat bé i tenim un tracte cordial.

Perquè vareu optar per pactar amb els socialistes i no repetir amb el PP i l'Assemblea per Sant Joan?

— No tenir majoria per tres vots és una mica frustrant, però al final són els santjoaners els que decideixen. Vàrem fer aquest acord de govern perquè consideràvem que a tres vots de la majoria havíem de tenir la batlia, cosa que el PP no ens donava al 100% i el PSOE, sí. També s'ha de tenir en compte que Sant Joan és un municipi petit i que tenim pocs recursos. El fet que tant en el Govern com en el Consell hi governin partits socialistes fa que la feina sigui més fluida.

Un dels reptes d'aquesta legislatura ha estat gestionar la pandèmia. Sant Joan va estar en el punt de mira per ser un dels pobles on s'acumulava més incidència de contagis, just al principi de la pandèmia. Esosava molt la mirada en la residència. Com ho vàreu viure professionalment i personalment?

— Va ser un període molt feixuc i em va llevar la son. A mi m'afecta molt l'estat de les persones i la pandèmia va ser un cop molt fort. Amb la residència ens hi vàrem implicar tots. Abans la relació era més distant, però en aquesta legislatura hi ha hagut una bona comunicació i hem fet molta feina conjunta. Els vàrem donar moltes pautes.

Diríeu que no heu tingut una legislatura fàcil?

— En absolut. A mi m'ha tocat tot: la pandèmia, el tràmit de l'administració electrònica, la incorporació de la secretària i la regulació del personal. És una legislatura per no recordar, m'ha fet canviar. Abans era una persona vigorosa, de tirar envant. Ara som més recelós. He hagut de fer coses que no m'agraden, com per exemple imposar-me, suspendre actes i dir coses que a la gent no li han agradat... M'ha llevat la son.

Tornant al present. Els ajuntaments ara centren els esforços a reunir fons europeus. Els tramitareu? En quins projectes s'invertiran?

— Hem fet un projecte de rutes cicloturistes i senderisme. Com que econòmicament no ho podem assumir, el presentam als fons europeus. Però amb la invasió d'Ucraïna no sé què passarà amb aquests fons. Crec que els comprometrà i això em fa recelar que arribin a bon port, perquè hi haurà més necessitats bàsiques i els depuraran molt.

Durant aquesta legislatura, quins projectes heu posat en marxa?

— El darrer any de l'anterior legislatura vàrem començar amb el projecte de l'escoleta municipal, i l'acabarem ara. Hem reformat i rehabilitat un edifici. L'adaptació dels requisits per a l'escoleta pública ens ha duit molta feina i ho hem fet tot amb ajudes. La primera vegada que vaig entrar com a batle, l'Ajuntament tenia un deute de 600.000 euros i em va costar molt arrancar amb aquest projecte. Ara, puc dir que enguany l'escoleta estarà acabada i serà 100% pública.

Un dels principals problemes dels municipis és el subministrament d'aigua potable. Quin és el cas de Sant Joan?

— Sant Joan no està en el consorci d'aigües. La gestió de l'aigua és únicament i exclusivament de l'Ajuntament. Tenim dos sondatges, si un s'espenya l'altre funciona i no tiram l'aigua. La suficiència està assegurada. El 2019 vàrem llogar una finca i hi hem trobat molta aigua, ens ha donat el doble del cabal que teníem. Hem millorat la xarxa d'uns quatre carrers que en perdien i ara presentam un projecte que afecta tota la xarxa del poble. Es farà enguany i això farà que millori el servei d'aigua. Amb la quantitat d'aigua que tenim no necessitam afegir-nos al consorci d'aigües. Nosaltres la gestionam i la cobram. El servei és econòmic i molt bo per als residents.

Teniu una aplicació perquè el poble estigui informat. Heu vist millora des que teniu aquest servei en marxa? Hi ha molta agent apuntada?

— Sí, hi ha molta gent apuntada. Tenim una aplicació de l'Ajuntament i també un Whatsapp, a fi de donar informació dels actes i dels problemes. La gent l'utilitza bastant i funciona bastant bé.

En quin punt us trobau en temes de reciclatge?

— En aquests moments estam al 50%. Intentam tenir un reciclatge coherent, però ens veim obligats a fer una campanya de conscienciació. Fa anys que tenim el servei de recollida selectiva però encara n'hi ha que no reciclen bé. Ara hem contractat una empresa perquè ens ajudi amb aquest tema, i aniran als habitatges que reciclen malament per explicar-los com ho han de fer. La gent que viu en rústic acudeix directament al punt verd.

Un dels objectius de la mancomunitat és el turisme. Què pot oferir Sant Joan?

— Natura, patrimoni, cultura i tranquil·litat. El mes de desembre vàrem acabar un projecte de rehabilitació del casal d'antics fossers, devora Consolació, i hi hem construït un refugi de set cel·les de tres dies. L'objectiu és destinar-lo a un turisme de repòs, descans i desconnexió. Però no sabem si serà necessari oferir-lo als refugiats.

Respecte dels refugiats, hi ha diverses famílies de Sant Joan implicades en aquesta causa. Hi ajuda d'alguna manera, l'Ajuntament? Què es pot oferir a les famílies d'acollida o als afectats directes?

— Cada vegada que se'ns demana ajuda intentam donar-la. Ara ens han demanat la recollida d'aliments. La nostra feina es donar l'ajuda que puguem.

Quina relació teniu amb els pobles de veïnat?

— Molt bona. Admir els batles i regidors perquè s'impliquen i s'esforcen. He vist com en alguns municipis hi ha hagut canvis de color en l'equip de govern, i, tot i que les idees no són les mateixes, la dedicació, sí.

L'any passat el festival Mobofest se'n va anar de Sant Joan per "una manca de sintonia" amb l'Ajuntament. A més, moltes associacions de Sant Joan es varen pronunciar en contra que l'Ajuntament deixàs fugir el festival. Què va passar?

— No crec que hi hagués manca de sintonia, però pot ser que la visió del lloc no fos la mateixa. Nosaltres enteníem que era un lloc amb patrimoni protegit, està envoltat de pinar i havíem de marcar unes pautes. Amb el Mobofest patia molta càrrega humana. Quan l'equip directiu d'aquest festival em va proposar fer-ho a Sant Joan em va agradar la idea. En un principi es va parlar de fer-ho dos anys a cada poble, per reforçar el Pla de Mallorca, i havien de ser concerts petits, però va arribar un moment que es va fer massa gran.

Diríeu que no us vàreu entendre amb els promotors?

— Hi va haver manca de comunicació i d'informació per les dues bandes, tant dels organitzadors com de l'Ajuntament. No compartíem la manera de gestionar. Per exemple, en un punt on hi havia pedra antiga no em pareixia bé que s'hi posassin els food trucks, perquè fan brutor i oli. Hi havia desavinències greus. L'Ajuntament va impulsar econòmicament aquest festival, nosaltres pagàvem les ambulàncies i posàvem l'aparcament i policies de reforç, entre altres despeses.

Setmanes després que se n'anassin va circular un document en què s'acusava l'Ajuntament d'haver demanat una subvenció en nom del Mobofest i que el Consistori se'n quedàs l'import sense retribuir el festival així com tocava. Què en deis?

— No era una subvenció demanada per al Mobofest, sinó per a activitats festives. Era una subvenció de 6.500 euros. Es va demanar una subvenció de festes d'estiu i Mobofest perquè les factures més grosses eren del festival. Entenc que si les factures són pagades i duen el nom de l'Ajuntament de Sant Joan, perquè qui ha pagat és l'Ajuntament, qui ha de rebre el 50% de bonificació de la factura és el Consistori, no el promotor de l'esdeveniment.

Us presentareu a les pròximes eleccions?

— No ho sé. Encara no ho tenc clar, ho decidiré al moment. Depèn de com es desenvolupi aquest any.

stats