Aranzadi fa nous sondejos a Montuïri per localitzar la fossa dels campaners

MontuïriLa segona jornada d'excavació a la zona enjardinada de l'entrada al cementeri de Montuïri ha estat també infructuosa. Durant aquest dimarts capvespre, la Societat de Ciències Aranzadi ha obert sense cap resultat un segon punt, vora la fossa sèptica de l'edifici, on algunes fonts orals situen la fossa comuna amb els cossos dels quatre campaners assassinats la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936, les restes dels quals s'intenta localitzar en aplicació de la Llei de fosses del Govern balear i a petició de familiars directes.

No obstant això, gran part de l'equip encara treballa en el primer punt d'excavació, entre la cisterna i el mur esquerre del cementeri, on inicialment aquest dilluns començà la recerca de la fossa comuna. Ja a la part dreta a l'entrada del recinte, vora una fossa sèptica, s'hi han fet dos grans clots, també sense resultat positiu.

Zona afectada per obres

A aquest segon indret, s'hi ha actuat també perquè fa uns deu anys s'hi va construir una fossa sèptica i durant les obres s'hi trobaren bastantes restes que foren retornades a la terra, després d'una inspecció –a petició de l'Ajuntament– de l'antropòloga del poblat talaiòtic de Son Fornés, Cristina Riuete. Així ho ha explicat l'historiador de la Guerra Civil Tomeu Garí, estudiós de les fosses comunes, entre les quals la de Porreres.

La segona zona excavada aquest dimarts, vora un magatzem de l'edifici central del cementeri construït el 1932, és un lloc on antigament s'enterrava gent atea o que s'hagués suïcidat. "Si s'hi trobassin restes, el material estaria ja molt remogut", ha subratllat Tomeu Garí, que ha assenyalat un tercer punt, també recollit de font oral, que se situa en un passadís arran de l'edifici. És una tercera opció i segurament durant aquest dimecres s'hi podria fer un sondeig.

Esperança

"A Sant Joan es varen tardar quatre dies, i això que es tenia documentada", recorda l'historiador porrerenc. Tomeu Garí diu que de la fossa de Montuïri només hi ha actes de defunció assenyalant el dia del traspàs dels quatre veïns de Campos i que havien estat morts "per arma de foc". No hi ha més informació, segons Tomeu Garí, partidari també d'obrir el passadís esquerre en sortir de l'edifici mortuori i en direcció al camp obert de tombes del cementeri.