Ariany retirarà plaques i noms de carrers franquistes del municipi

L'Ajuntament d'Ariany, a instància del grup municipal socialista, ha aprovat per unanimitat que es retirin les plaques i els noms de carrers franquistes del municipi. En concret, canviarà el nom del carrer Martí Truyols, rector de la Parròquia entre el 1906 i el 1942 i divulgador de la propaganda franquista segons el Cens de Símbols, a més de les seves corresponents plaques identificatives, així com tots els honors civils que en el seu moment li poguessin haver concedit des del Consistori.

Pau Lladó, portaveu del grup socialista i regidor de Cultura, ha explicat que el Cens de Símbols identifica Truyols com a promotor durant la Guerra Civil de propaganda a favor de les disposicions de les autoritats feixistes de Mallorca. Segons unes entrevistes publicades a la revista del poble, el rector criticà persones que en privat li confessaren que guardaven queviures per la por de les requises dels elements revoltats i també demanava a les famílies que donassin voluntàriament l'or i les joies que tenien amb l'excusa que, si no ho feien, serien assassinades pels falangistes.

A més, esllevarà de la façana del número 42 del carrer Major ('Ca'n Casulla') la placa que fa referència a l'antiga 'Plaza Teniente Coronel Franco', que tot i que ja no dona nom oficial a aquesta plaça, no ha estat retirada i encara és visible.

Les propostes per incorporar a la nomenclatura dels carrers d'Ariany són els noms de Tall de dones i de Catalina Vanrell Gomis, sa mestra Pou. En concret, Tall de dones és el títol del treball presentat per Bàrbara Genovard com a tesi de Llicenciatura a la Universitat de les Illes Balears el maig del 1986. En aquest estudi, s'hi presenten una sèrie de detalls etnològics d'Ariany i es reivindica el treball realitzat per la dona dins l'àmbit familiar i laboral. El document va ser editat per l'Institut d'Estudis Baleàrics l'any 1989 i va guanyar el Premi Extraordinari de Llicenciatura de la Secció d'Història General del curs 1985-86. Fins al segle passat, a Ariany, hi havia talls de dones per anar a entrecavar, a collir herba, a segar, a collir ametles i, curiosament, també per anar a collir olives a Artà, Bunyola i Sóller. Fins i tot, hi va haver una notable presència de la dona arianyera en la indústria perlera de Manacor i en la de la pell d'Inca, explica Lladó.

Pel que fa a Catalina Vanrell Gomis, sa mestra Pou, es destaca el testimoni d'Antoni Pascual a la Revista Ariany (agost 1983), que expressa que "aquesta dona, des de fa més de seixanta anys, després d'atendre les obligacions familiars com una mare de família, s'ha dedicat a l'ensenyament de les primeres lletres als infants i, sobretot, a la tasca d'ensenyar-nos a la gran majoria d'arianyers..., i encara avui amb tants d'anys a l'esquena, li perdura el do de saber-se guanyar els infants, que amb ella es troben a gust". També destaca el testimoni de Biel Frontera Mestre, a la revista local (agost 1990), en què expressa que "... hauran de passar moltes generacions perquè es deixi de parlar de sa mestra Pou. Quasi tots els infants del poble, durant una època no gaire llunyana, varen passar per ca seva per aprendre la doctrina, per veure el betlem o per resar el mes de Maria, per aprendre a llegir i a escriure, a sonar el tambor i cantar moltes vegades 'caragol treu banya' amb ella".

D'aquesta manera, Lladó ha explicat que les dues mocions que han presentat en el darrer ple perquè es retirin els dos símbols esmentats, i que han estat aprovades per unanimitat, fan complir la Llei de memòria històrica, la qual estableix que els escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació personal o col·lectiva de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió durant la dictadura han de ser retirats dels edificis i dels espais públics.