L'Armada se suma a la segona campanya de la Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca
El sector del fons marí que s'inspeccionarà fins dia 20 de juny es concentra a la badia d'Alcúdia
AlcúdiaEl Departament de Cultura i Patrimoni del Consell, a través de la Direcció insular de Patrimoni, ha començat a la badia d'Alcúdia el segon sector de la primera de les quatre fases de la campanya de la Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca. Es tracta d'un operatiu científic que té el suport logístic del vaixell auxiliar 'Las Palmas' de l'Armada espanyola, que s'ha presentat al Port d'Alcúdia aquest dimecres i que treballarà fins al proper dia 20 de juny.
L'istme que separa les badies de Pollença i Alcúdia serà el punt de partida de l'expedició que coordina el Departament de Cultura amb l'arqueòleg Sebastià Munar al capdavant. Munar ha recordat que molts punts on es troben restes de vaixells enfonsats es coneixen per transmissió oral de moltes generacions.
La punta de les Olles, on es creu que hi pot haver un derelicte d'època clàssic; la zona del Barcarès, on hi ha un fondejador d'època romana associat a l'antic Portus Minor de Pol·lèntia, el Coll Baix i Alcanada són alguns dels punts que ha d'explorar un equip de nou persones, amb el suport del GEAS de la Guàrdia Civil, a més de l'Armada i Ports de les Illes Balears. El Consell hi aporta tres capbussadors arqueòlegs.
Situar la posició geogràfica del patrimoni subaquàtic que es localitzi, analitzar les característiques dels jaciments, documentar-ne les restes arqueològiques i determinar les actuacions per garantir-ne la protecció són els objectius bàsics d'aquesta segona campanya, que s'ha presentat al vaixell 'Las Palmas' a través del capità de corbeta i comandant de la nau, Ricardo Castejón, i el tinent Roberto Ortiz, cap del Centre de Busseig de l'Armada.
La directora insular de Patrimoni, Kika Coll, ha posat en valor tot l'equip de treball i la coordinació entre les institucions per tal de preservar el patrimoni arqueològic subaquàtic i documentar-lo en una carta, la qual s'ha de completar en tres fases posteriors, després de radiografiar el fons de les costes del Llevant, Migjorn i Tramuntana, per aquest ordre. "Es un projecte a llarg termini", ha subratllat Sebastià Munar, i en el qual s'invertirà un trienni en cada fase.