Els arqueòlegs d'Atics comencen la segona campanya d'excavacions a Porreres
El coordinador del segon Pla de fosses, Cesc Busquets, ha assenyalat que es desconeix la possibilitat real de trobar restes humanes
ManacorL'equip tècnic d'Atics ha començat aquest dimecres les excavacions a la fossa de Porreres. L'actuació, emmarcada en el segon Pla de fosses, se centra en una zona enjardinada que es troba just a la dreta de l'entrada del cementeri. El coordinador d'aquest segon pla, Cesc Busquets, es mostra esperançat, però assenyala que es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes.
El Pla d'actuació recull que, atès l'elevat nombre d'assassinats que es produïren a Porreres, és probable que s'utilitzàs més d'una zona del cementeri com a fossa. Segons les investigacions fetes i els testimonis orals recollits per l'associació Memòria de Mallorca, el nombre de víctimes a Porreres rondaria les 137.
A la zona enjardinada s'hi fan cinc sondatges que envolten un conjunt d'estructures funeràries. Aquests sondatges tenen una profunditat mínima de 80 cm, ja que aquesta és la fondària a partir de la qual varen aparèixer 55 cossos en la primera intervenció del 2016.
Cesc Busquets assenyala que, de moment, s'estan repetint les seqüències de la primera actuació. Vora tombes del segle XIX, s'estan trobant fosses retallades que podrien correspondre amb el que se cerca. Busquets insisteix, però, que aquesta informació s'ha d'agafar "amb pinces" i que no es pot confirmar res, de moment.
La consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha indicat que "és una necessitat per a la democràcia saber què va passar aquí", paraules a les quals el secretari de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, ha afegit que "hi posam i posarem tots els mitjans que siguin necessaris".
La batlessa de Porreres, Xisca Mora, ha assenyalat que "col·laboram al màxim per reparar la justícia i la imatge del municipi". Per part seva, la presidenta de l'associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha indicat que "el fet de cercar ja és reparador", i ha incidit en la necessitat que aquestes qüestions "siguin una qüestió d'estat".
Per a aquesta actuació, l'equip d'Atics disposa d'un equip de quatre arqueòlegs, tres antropòlegs, dos forenses i l'assessorament dels historiadors i investigadors Bartomeu Garí i Queralt Solé. L'Ajuntament de Porreres, per part seva, ha facilitat les tasques de neteja i retirada de material per a l'òptim desenvolupament de les tasques d'excavació.
Primera actuació
El novembre del 2016 va tenir lloc una primera excavació al cementeri de Porreres arran d'una petició de l'associació Memòria de Mallorca que va tenir el suport del Govern i l'ajuntament del municipi. En aquella campanya es va constatar l'enterrament de víctimes que procedien de les presons de Can Mir i Bellver, assassinades entre l'agost del 1936 i el març del 1937.
Les tasques de la primera excavació varen permetre localitzar nou fosses en les quals es localitzaren 55 víctimes. D'aquestes, tan sols es pogueren exhumar els cossos de 49, ja que una de les fosses es troba sota els nínxols de la part central de la parcel·la.
Dels 49 cossos exhumats, se n'identificaren 14 a partir de les proves d'ADN. Resten 35 cossos sense identificar. Jesús Jurado ha assenyalat que això es pot deure al fet que no s'han pogut recuperar dades d'ADN o no s'ha localitzat cap familiar de la víctima. El segon Pla de fosses preveu fer un estudi antropològic per tal d'identificar aquests 35 individus.
En el segon pla ja s'ha intervingut en els cementeris de Sencelles, Son Coletes (Manacor), Bunyola i Eivissa i al forn de calç del coll d'Artà. Ara comença la segona intervenció a Porreres i quedaran pendents les actuacions a Valldemossa, Santa Maria del Camí i el pou de Son Lluís, també a Porreres.