Artà tendrà el seu propi 'Stolpeinstain' per recordar el bombardeig del 36 que matà 11 civils
El projecte, aprovat per l'Ajuntament, se presentarà el proper dilluns al Teatre
![Cartell anunciant la presentació del projecte 'Stolpeinstain' a nivell municipal.](https://static1.ara.cat/clip/445d9c30-ead2-41a7-8e03-1f36356604dd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
ArtàEl departament de Patrimoni de l'Ajuntament d'Artà, farà extensiu el projecte Stolpeinstain a la població civil del municipi per fer visibles i reconèixer les onze víctimes del bombardeig aeri que tingué lloc al poble d'Artà el 31 d'agost de 1936. Es tracta d'uns fets documentats per l'historiador Jaume Morey i esmentats en la moció per a la retirada de símbols i distincions franquistes i per a l'impuls de la memòria democràtica, aprovada en el plenari de setembre d'enguany.
Per això, el proper dilluns, dia 17 de desembre, l'artista Gunter Demnig serà a Artà per parlar d'aquest projecte en companyia Jaume Morey i donar-ne els detalls. Serà a partir de les 19.30 h a la cafeteria del Teatre d'Artà.
Stolpersteine són unes petites escultures cúbiques creades per l'artista alemany Gunter Demnig que es varen instal·lar per primera vegada a la ciutat de Colònia per recordar (cada una) una víctima del nazisme.
A Mallorca, l'Associació Memòria de Mallorca i el Consell de Mallorca proposaren a l'artista alemany adaptar el projecte a les víctimes de la repressió franquista amb la instal·lació de 19 pedres memorials, en record de les víctimes del franquisme a diferents municipis de l'Illa, gravant-hi els noms de divuit batles afusellats i d'un president de la Diputació republicana. L'itinerari de col·locació d'aquests elements de memòria històrica s'obre aquest dissabte a Porreres.
La regidora, Aina Comas, ha agraït a Demnig la seva predisposició a col·laborar, en aquest cas, amb una causa per honorar aquelles persones represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura a Artà.
"En el cas d'Artà hem pensat en posar l'accent en les víctimes civils, dones, homes i infants que foren assassinats. De la mà d'historiadors locals, volem que aquesta sigui la primera passa d'un projecte més ample que contribueixi a la recuperació de la memòria històrica, fomenti la reflexió crítica i l'estudi del nostre passat més recent com a element de prevenció contra el feixisme i la intolerància", ha declarat la responsable municipal de Patrimoni.