Artà viu Sant Antoni amb orgull i sentiment: "És el millor de tot Mallorca"
Els carrers s'han omplert de gom a gom de camises blanques i mocadors vermells des de primera hora del matí
PalmaFamílies artanenques anaven a cercar ensaïmades i coca de Sant Antoni des de les 6.30 del matí, mentre que els que quedaven a casa encalentien la xocolata. És tradició fer una xocolatada amb el grup d'amics a cal que viu més a prop de ca l'obrer", conta l'artanenca Maribel Rosselló. De fet, hi ha gloses que secunden la tradició: "Noltros amb ànsia esperam/ arribi vostra diada/ el dematí berenam/ xocolata amb ensaïmada". Una vegada asseguts a taula i vestits amb la camisa blanca i el mocador vermell comencen a entonar gloses que sonaran pels carrers d'Artà durant tota la jornada.
Abans de les 8.30 h, alguns encara amb la xocolata dins la boca, han partit cap a ca l'obrer, Miquel Cursach, on se celebra el primer ball a les 9 en punt. Els carrers estan plens de foguerons que s'encendran en haver acabat les completes. "Vindreu a sopar?", demanen els propietaris de les cases que en fan als més coneguts. Els nins petits colquen damunt l'esquena dels pares per veure bé el dimoni i juguen amb el nus del mocador que els familiars que els aguanten duen fermat al coll. En demanar-los: "Voleu baixar?" Criden que no molt emocionats.
En arribar a ca l’obrer, tothom empeny per ser dels primers del cercle que acollirà el ball dels dimonis. “Molts d’anys! Com estàs?” és la frase que se sent a mesura que el carrer s’omple. Al so d’un corn i de les mamballetes dels residents, la rivalitat entre pobles també hi és present: “En arribar a Capdepera el primer que es veu són les finestres obertes i els llits sense fer”. Durant tot el dematí els artanencs han fet befa de les prediccions que l’Agència Estatal de Meteorologia havia anunciat. “Tanta sort que havia de ploure”, deien. Encara això, enmig d’un sol d’estiu, els núvols han fet caure quatre gotes damunt el municipi.
Ca l'obrer
Els dimonis, encara sense vestir, surten de ca l’obrer i s’enfilen a l’escaló de l’entrada per cantar amb tots els assistents. Entre les cançons, Xisco Sansó (més conegut com a Xisco Mosca) etziba un: “Visca Sant Antoni” i rep la resposta de tot el poble: “Visca!”. A un parell de minuts de començar el primer ball, s’obre la porta de ca l’obrer, s’entreveuen les canyes dels dimonis i la gent embogeix. "Artanencs, feis cercle!", criden perquè els residents facin lloc per rebre el primer ball. A les 9 h en punt, un artanenc que estava dret damunt els escalons que conformen l’entrada de ca l’obrer ha assenyalat la banda de música que ha entonat el famós “tataxin” i els dimonis han sortit a ballar.
En haver acabat el primer ball, que ha donat el sus a la festa, tots els participants que hi havia al carrer de ca l’obrer han partit darrere els dimonis per acompanyar-los durant la capta, que antigament era el moment en el qual els dimonis feien un recorregut pel poble i per les escoles per anar a cercar nins i gent que se sumàs a la festa i recaptar doblers per finançar-la. Actualment, la capta consisteix a voltar tot el poble i acompanyar els dimonis a totes les cases on balla. “Fan més de 100 balls, acaben rebentats”, pronuncien alguns artanencs. “I s’han de canviar de sabates més de tres vegades”, afegeixen. Les sabates dels dimonis són d’espart.
Enmig de la capta es poden trobar artanencs amb els programes de Sant Antoni amb la mà i una bosseta vermella. Al municipi, els programes que anuncien les activitats que se celebren durant la festivitat surten el mateix dia. El preu és “la voluntat” repeteixen els venedors. El recorregut pel municipi segueix. Moltes cases estan obertes de bat a bat i els balcons estan plens de gent que convida als més coneguts a pujar al balcó per poder gaudir i veure els balls amb amplitud: “pujau, pujau! Està obert!”.
"Voleu herbes? I moscatell?"
De la mateixa manera, el 16 de gener, els artanencs ofereixen entrar a ca seva a tots els coneguts de confiança. “Passau i agafau el que vulgueu”. En entrar hi ha geleres amb beguda, taules plenes de coques salades i també dolces. Si no hi caben dedins, les posen a la lleixa de les finestres que donen al carrer. "Voleu herbes? I moscatell?", demanen.
Manacorins i gabellins, entre d’altres també s’acosten al municipi per viure la festivitat. "Hi ha gabellins per aquí!", criden i els saluden com si fossin un artanenc més. Al municipi tenen una manera de distingir els de fora entre els artanencs: les herbes. “Els que són d’aquí en beuen de Can Moià i els que no, duen una botella de Túnel”, conta Joan Rodríguez.
Entre gloses i mamballetes, l’acompanyada als dimonis continua fins a aproximadament les 5 h de l’horabaixa. En acabar, començaran les completes i posteriorment els foguerons.