Els pobles espolsen els arxius municipals en una embranzida per complir la futura llei

Montuïri, Sóller, Deià, Esporles, Sencelles, Ariany i Felanitx són només alguns dels municipis que han ordenat o digitalitzat els seus arxius municipals entre el 2020 i el 2022. Mentre alguns es posen les piles per quedar a l’altura dels que històricament han estat un exemple de conservació del patrimoni documental –com Capdepera, Campos i Andratx–, d’altres es troben en procés. Tot, per fer una embranzida abans que entri en vigor la nova llei autonòmica d’arxius, que es preveu que s’enllesteixi enguany –ja està aprovada pel Consell de Govern i aquesta mateixa setmana s’ha constituït la ponència parlamentària per debatre les esmenes–. En concret, la nova llei obligarà que es digitalitzi la documentació i que existeixi una xarxa d’arxius municipals. Abans, però, perquè això es pugui dur a terme, s’han de posar a punt els arxius pel que fa a ordenació i personal, la qual cosa no és fàcil per manca de recursos econòmics i de professionals especialitzats.

Cal tenir en compte que encara es treballa en un cens específic. Només una vintena de municipis de l’illa disposa de responsable especialitzat que s’encarregui dels arxius, es podria concloure dels darrers contactes que ha tingut la Direcció insular de Cultura, explica la directora del departament, Maria Pastor. Allò ideal és que el professional que se n’encarregui sigui un arxiver documentalista, però en molts casos recau en un funcionari municipal. “Hem estat sempre una figura marginada, perquè els ajuntaments no tenen recursos per dedicar a la nostra professió”, assegura l’arxiver de Sóller, Toni Quetgles. De fet, la seva arribada a l’arxiu municipal de la vall representa la importància del càrrec: “La meva plaça va sortir després d’un robatori de pergamins, tot i que després es varen recuperar tot d’una”, explica. “Un arxiu ha de tenir clau; si no, hi ha el risc que la història desaparegui”, puntualitza la presidenta de l’Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Illes Balears (ABADIB), Montserrat Puyol.

Precisament, amb l’objectiu de consolidar una xarxa –similar a la de les biblioteques–, l’arxiu general del Consell de Mallorca organitza periòdicament trobades per conèixer les necessitats i realitats dels arxius municipals. De fet, el departament insular treballa en aquests moments en una radiografia de la situació. “En alguns pobles, l’arxiu municipal es té oblidat i per competències n’hauríem de fer un seguiment més exhaustiu”, reconeix Pastor. Igualment, la directora insular insisteix que “cada vegada es treballa més en aquest aspecte i s’han incrementat les dotacions destinades als arxius”. El Consell posa a disposició dels municipis 200.000 euros anuals, a banda dels 45.000 que poden sol·licitar per material necessari.

Ara bé, contra tot pronòstic, hi ha certs factors que indiquen que el futur d’arxius i d’arxivers està salvat. Per una banda, el creixent interès de l’administració a posar ordre en el tema i, per l’altra, i a diferència d’altres sectors, els avanços tecnològics:“El procés de digitalització dels arxius necessita personal especialitzat i, per això, la professió mai havia estat tan ben considerada i sol·licitada”, assegura Puyol. Com a mostra, l’ABADIB s’acaba de reactivar i en formen part joves “que estiren”, segons explica la presidenta. “Tot i que els recursos no acompanyen, la nostra professió està en alça”, insisteix. 

La tecnologia, a favor de la professió 

Precisament, la digitalització és la passa que hauran d’acabar fent tots els consistoris, especialment perquè “amb els anys, i sobretot en els darrers temps, s’ha generat una quantitat de paperassa immensa a l’administració”, diu l’exarxiver de Santa Margalida i historiador Toni Mas. Els ajuntaments que ja ho han aplicat, com el de Montuïri, han optat per deixar-ho ens mans de la plataforma d’arxius històrics de les Illes Balears creada per la UIB. 

Igualment, la documentació física encara no ha desaparegut i, abans de digitalitzar-la, cal ordenar tots els documents. “És necessari que la informació estigui ben catalogada per poder ser localitzada en poc temps”, explica Toni Mas. Per tal de fer-ho possible, altres pobles s’han vist obligats a invertir-hi recursos propis. Per exemple, l’Ajuntament de Muro es troba a punt d’inaugurar l’antic edifici de la cooperativa del poble, reformat exclusivament per emmagatzemar-hi l’arxiu municipal. El projecte es va començar a dissenyar fa 17 anys i ha costat 1.700.000 euros, segons explica el batle, Miquel Porquer.

Els secrets dels prestatges 

Padrons, cadastres, actes de plens, censos, llibres d’actes, llibres de comptes, informació sobre la producció industrial del poble, registres de la propietat, causes judicials... els documents que es poden trobar en un arxiu municipal són infinits, igual que les històries que s’hi amaguen.

Ho sap bé Bàrbara Suau, una mestra de Bunyola aficionada a explorar l’arxiu del seu poble i que ha recopilat en diferents llibres algunes de les seves investigacions. “És com una droga perquè, quan trobes alguna cosa, sempre en vols continuar descobrint”. 

Suau confessa que li agrada la sensació de tocar el paper antic i necessita dedicar tot un dematí per estar capficada a l’arxiu, conscient que hi ha d’anar sense horari, perquè les hores es perden entre la història. “Allà hi he passat fred i calor”, conta. Tal vegada, un dels seus documents preferits sigui un cadastre de 1773 escrit a mà en què figura la informació de tots els antics propietaris de les possessions del municipi. “He hagut d’aprendre a llegir lletra antiga”, diu. “Hi trobes dades curioses que t’ajuden a saber com era l’antiga vida quotidiana del segle XVII”, explica. De fet, és difícil enumerar les anècdotes que Suau ha descobert al lloc, com quan una vegada va obrir una carpeta i varen caure a terra unes fotos de carnet de la seva padrina. En definitiva, “serà el meu ofici de jubilació”, conclou.

Com Suau, els amants de la història són un dels perfils d’usuaris que consulten els arxius, però també cal destacar els historiadors professionals. “Tenim usuaris fixos”, explica Toni Quetgles des de Sóller. L’altre tipus de perfil d’usuari és el personal lligat a l’administració:secretaris, advocats, arquitectes i fins i tot immobiliàries. Així, segons coincideixen les fonts consultades, els expedients d’obres són els documents més consultats dels arxius per la gran quantitat d’obres que es duen a terme, ja que es consulten llicències o antics plànols d’un edifici.

En els darrers temps, les entitats privades també han comptat amb els especialistes per gestionar els seus arxius. “Estam sorpresos del boom de demanda de serveis de documentació”, explica la presidenta de l’ABADIB. L’arxiver Quetgles ho confirma:“A Sóller ens han deixat l’arxiu de l’antiga fàbrica de teixits, altres empreses comercials i fins i tot arxius familiars que contenen pergamins i fotografies”. A banda d’això, a la vall han ordenat edicions de premsa local –cal tenir en compte que antigament al poble hi havia dues impremtes.

Els arxius, clau en la Memòria Històrica

Els arxius municipals també han estat essencials en la identificació de víctimes del franquisme. La presidenta de l’associació Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, és arxivera i ha coordinat el projecte de digitalització de prop de 300.000 documents que han localitzat persones i fosses. Malgrat que la major part de la investigació s’ha duit a terme a l’arxiu del togat militar, els dels pobles han estat claus per descobrir alguns desapareguts, especialment els llibres dels cementeris i els registres civils.

Oliver explica que moltes víctimes del franquisme no varen ser inscrites com a difuntes, però d’altres sí, especialment les assassinades al principi de la repressió. “Els que deixaven tirats a la cuneta s’inscrivien als comentaris”, diu. Aquest cas s’ha pogut aplicar especialment a les víctimes que figuren al cementeri de Palma, ja que d’altres, com els enterrats en fosses com la de Porreres, no varen ser registrats. En molts casos s’ha entregat la còpia de la documentació a les famílies.