Una auca glosarà la vida de D'Efak, en complir-se 25 anys de la seva mort
L'Espai d'Art i Humanitats acollirà l'exposició del 14 al 28 d'aquest mes
ManacorL’Ajuntament de Manacor commemorarà el 25è aniversari de la mort de Guillem d’Efak amb l’edició d’una auca que glossarà episodis de la vida del Fill Il·lustre de Manacor. Els textos són de Joan Vilamala, escriptor polifacètic i especialista en l’elaboració d’auques, i les vinyetes són del també polifacètic il·lustrador manacorí Toni Galmés.
Per aprofundir en la vida i obra de Guillem d’Efak, del 14 de febrer al 28 de març, l’Espai d’Art i Humanitats (carrer Major, 22) acollirà l’exposició Auca de Guillem d’Efak, en la qual s’exhibiran, emmarcades, les quaranta-vuit vinyetes originals de l’auca, a més dels rodolins que les han inspirades.
Poemes i cançons
L’exposició es complementa amb fotografies, bibliografia i discografia del manacorí d’origen africà. A la inauguració es podrà gaudir d’un petit tast dels poemes i cançons de D’Efak a càrrec de Biel Majoral, Tomeu Mestre Balutxo, Maria Rosselló, Delfí Mulet, Cati Obrador i Biel Torres.
L’exposició té com a punt de partida la vida i l’obra d’aquest artista tan polifacètic. Guillem Fullana i Hada d’Efak (Asopla, Guinea Equatorial, 23 de març de 1930 - Palma, 15 de febrer de 1995) fou cantant, poeta, actor i dibuixant d’origen guineà, però amb arrels manacorines, i va captivar el públic a partir del moviment de la Cançó Catalana.
Malgrat que era reconegut internacionalment com a cantant, el mateix D'Efak es considerava un poeta-escriptor, el qual ens deixà una extensa obra poètica, narrativa i teatral. També s'interessà pel teatre infantil, en el qual s’inclouen cançons i il·lustracions fetes per l’autor.
D’altra banda, l’Ajuntament oferirà visites guiades a les escoles i també a les associacions i entitats. Destaquen algunes de les seves obres com El poeta i la mina (1968), Madona i l’arbre (premi Carles Riba, Barcelona, 1969), Cançó i conte del dimoni Cucarell (premi Artur Martorell, Barcelona, 1965), JOM (premi Ciutat de Palma, 1973), entre d’altres, a més de la seva discografia Veu de Mallorca (1965), Blues (1965), Vell riu nostre (1965), Plorant (1965), Les cançons de Guillem d’Efak (1966), El dimoni cucarell (1966), Cançó de Son Coletes (1967) i Cançó per a les dones (1968), totes de la discogràfica Concèntric.
