La badia de Cala Millor s'adaptarà al canvi climàtic a través d'un projecte pioner

PalmaEl projecte LIFE AdaptCalaMillor s'ha presentat aquest dilluns a l'Auditori Sa Màniga. Es tracta d'un projecte de governança per impulsar l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini, enfocat en el sistema de platges i l'àrea urbana de la badia de Cala Millor. L'objectiu és augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia. La iniciativa està emmarcada en el programa europeu LIFE, un dels instruments financers de la Unió Europea amb major dotació pressupostària per a projectes de medi ambient, natura i acció pel clima.

Aquest projecte començarà el proper 1 de gener de 2023 i tindrà una durada de cinc anys. El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha assenyalat: "Aquest estiu hem batut rècords de temperatures, però també de borrasques cada cop més agressives que causen danys milionaris al nostre litoral i a les nostres infraestructures; danys i efectes que també tenen conseqüències en la qualitat de les nostres platges d’arena, un dels nostres principals atractius turístics, i que cada cop costa més d’aconseguir regenerar". Per això, aquesta primera passa, segons Yllanes, és fonamental.

Per la seva part, el president del Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç, Nicolau Bordal García, ha indicat: "El projecte LIFE AdaptCalaMillor és un projecte pioner, un projecte d’investigació que vol millorar la imatge i el reconeixement de marca de Cala Millor, vol atacar problemes, cercar solucions i permetre la presa de decisions als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, pioners en la creació d'aquest consorci".

El projecte

LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança, com ara la implicació de la ciutadania en la presa de decisions sobre planificació i gestió costanera, que augmentin la resiliència de les platges urbanes. Així, l'aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d'un projecte d'adaptació a llarg termini basat en la comprensió i l'acord d'un ampli ventall d'actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia. La seva implantació minimitzarà els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca.

Aquest projecte ha estat promogut i liderat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, a través de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, i en coordinació amb el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB); l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA); la Universitat de les Illes Balears (UIB); l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria (IHCantabria); la Universitat de Cantàbria (UC); el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç; l'Associació Hotelera de Cala Millor - Sa Coma; la Fundació Conama, i el laboratori de paisatges LANDLAB. Disposa d'un pressupost total de 2.294.047 euros.

Mesures

Els projectes d'adaptació a llarg termini han d'incloure com a alternatives "solucions verdes" i necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per tenir una resolució important a escala local, i construir així el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides. En l'àmbit geogràfic, s'elaboraran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini de 2030 i 2050.

Després, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l'elaboració de mapes multirisc que serviran per decidir sobre estratègies d'adaptació integrades a escala local. Aquesta metodologia inclourà també mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles entre si. Finalment, es redactarà un pla conceptual i d'avantprojecte d'urbanització del litoral de Cala Millor per a una superfície total de 85.795,4 m².

Previsió de l'impacte

Els impactes del canvi climàtic en el litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per 2050 i 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l'afectació d'edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com en molts llocs costaners de l'arxipèlag balear i en altres regions mediterrànies, això afectarà el turisme. Segons el projecte PIMA ADAPTA COSTAS, la platja urbana de Cala Millor resultaria afectada per una pèrdua de platja seca d'entre un 33% i un 66% el 2100, tots dos escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. El procés d'erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, ja que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i tant la fisiografia com els usos humans n'impossibiliten la reculada.

Quant a la socioeconomia, al voltant del 74% dels habitants de Cala Millor treballen en el sector serveis i la resta ho fa en el sector de la construcció, molt relacionat amb el turisme. Al final de la temporada d'estiu, els guanys poden assolir els 75 milions d'euros només en aquesta ubicació. Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic en els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics. Tots dos municipis resultaran afectats per la pèrdua dels beneficis ecosistèmics recreatius que ofereix la platja.

D'una banda, a Sant Llorenç des Cardassar la pèrdua variaria entre els 16 milions d'euros en l'escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. D'altra banda, a Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d'euros en l'escenari actual als 26,7 milions en condicions adverses segons estimacions per al 2100. En qualsevol cas, aquesta proposta pretén incorporar les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per ser informades i formades sobre riscos basats en la ciència i solucions integrades d'adaptació per a Cala Millor.