Banyalbufar demana a Costes que no esbuqui els escars del Port des Canonge

PalmaEl ple de l'Ajuntament de Banyalbufar ha aprovat aquest dilluns sol·licitar la preservació dels antics escars del Port des Canonge, davant l'amenaça d'esbucar-los per part de la Demarcació de Costes. La moció presentada per l'agrupació Per Banyalbufar i Port des Canonge, i que ha estat aprovada per unanimitat, fa aquesta petició al govern espanyol, al de les Illes Balears i també al Consell de Mallorca. Alhora, reconeix el valor patrimonial d'aquestes construccions a vorera de la mar i sol·licita, a més, que la futura llei de la serra de Tramuntana les incorpori com un element paisatgístic d'aquesta part de la costa nord.

"Hem demanat també que s'aprovi el catàleg de béns patrimonials del municipi, perquè a hores d'ara només hi ha un document amb fitxes patrimonials que encara no han estat aprovades pel ple. Si demanam que altres administracions preservin aquestes edificacions, pensam que el mateix Ajuntament les ha de catalogar així com és necessari", ha explicat Francesc Albertí, portaveu de Per Banyalbufar i Port des Canonge.

El mes d'agost passat, el Ministeri de Transició Ecològica va informar que no es tramitaven noves sol·licituds de concessions d'escars, perquè tenen ordre ferma de demolició. El Pi ha presentat una iniciativa al Parlament per aturar la demolició d'aquestes construccions, ja que totes són d'abans de la dècada del 1940, quan aparegueren els primers xalets al nucli del Port des Canonge. Les representacions més antigues d'escars apareixen al Die Balearen de l'arxiduc Lluís Salvador.

A diferència d'altres escars o de barraques per a barques d'arreu de Mallorca, els del Port des Canonge tenen la peculiaritat que antigament els pescadors no només hi guardaven la barca, sinó que també hi quedaven a romandre. "És per aquest motiu que els escars del Port des Canonge tenen una tipologia especial, perquè a causa de la distància i el mal camí que separen el Port des Canonge de Banyalbufar, antigament els pecadors no tornaven al poble cada dia. Aquestes construccions estaven condicionades per estar-hi un parell de dies", explica Albertí.