El batle de Vilafranca reté l'ajuda de mil euros a l'exhumació de la fosa de Porreres

VilafrancaPer ara, l’únic cop moral a les tasques d’exhumació de víctimes de la Guerra Civil a la fossa comuna de Porreres ha arribat de Vilafranca, un dels pobles veïns. El batle, Montserrat Rosselló, de Partit pel Poble (grup delfí del PP), ha reconegut en el darrer ple que ha aturat l’ajuda de mil euros destinada a sufragar despeses d’identificació de víctimes “perquè no s’han complit les meves condicions”. Aquesta resposta, a la pregunta de Jaume Català (MÉS) de per què no s’havia transferit l’ajuda, va deixar perplexos els membres de l’oposició, MÉS (3) i Independents-Esquerra (2).

Quines eren les condicions del batle? Segons Rosselló, que els familiars de Pere Frau -una víctima local assassinada i desapareguda- firmassin la seva conformitat amb les tasques exhumatòries que es duen a terme i per a les quals molts ajuntaments de Mallorca han aprovat subvencions per donar suport a la identificació dels cossos que s’hi han trobat, a més dels que s’hi puguin localitzar en noves prospeccions previstes.

D’aquesta manera, Rosselló està incomplint l’acord plenari del 10 de gener, en què a instància del grup MÉS s’aprovà l’ajuda per deu vots a favor (PxP, MÉS i Independents-Esquerra) i un en contra, Gori Bauzá (PxP). L’acord diu textualment: “L’Ajuntament de Vilafranca col·laborarà amb una aportació de 1.000 euros en el procés d’obertura i posterior exhumació de les fosses de les víctimes del franquisme”. A més, segons consta a l’acta de l’esmentada sessió, el batle només es limità a demanar “si els familiars de Pere Frau n’han sol·licitat l’exhumació, a la qual cosa el Sr. Català (MÉS) contesta que hi estan interessats”. I s’hi afegeix: “La sra. Maria de Lluc Bauzà (Independents-Esquerra) contesta que s’ha de fer -donar l’ajuda- per tothom, no per una persona en particular, i el sr. Jaume Català manifesta que els costos per persona exhumada pugen a 1.000 euros, i per això a la seva moció demanen aquesta aportació, vist que hi ha un vilafranquer entre els cossos exhumats i que l’aportació es pot atorgar a l’associació de Memòria Històrica”.

Per tant, el batle de Vilafranca va posar unes condicions que no foren recollides a l’acta de la sessió plenària o se les ha tret de la màniga. En tot cas, si manté el bloqueig, estaria incomplint un acord plenari.

La víctima del poble

Jaume Sansó, exbatle que ha redactat gran part de la història de Vilafranca en el període de la Guerra Civil, va constatar que Pere Frau Barceló (Manacor, 1904) es va casar el 1933 amb la vilafranquera Joana Maria Font Bover. “Visqué al número 14 del carrer Nord. Fou torturat i assassinat dia 4 de setembre de 1936 a Porreres i el seu cos, llançat dins el pou de Son Lluís. Era pare d’un filla de dos anys i d’un fill d’un. Tenia 32 anys”.

MÉS recorda en l’exposició de motius de la moció, per la qual s’aprovà l’ajuda de mil euros, que “la Comissió tècnica de la Llei de recerca de persones desaparegudes de la Guerra Civil i del franquisme ha inclòs les fosses situades al municipi de Porreres dins els plans anuals de 2016 i 2017 de senyalització, prospecció i intervenció de les fosses de les Illes Balears”.

Els portaveus de l’oposició, a la reunió del Consistori, dimarts, lamentaren que el batle posi tants d’obstacles a l’ajuda de 1.000 euros per a les exhumacions i identificació de víctimes “i, en canvi, s’hagi aprovat, sense cap condició ni una, una subvenció de 500 euros per a un concurs de cans llebrers”.

El secretari i el metge, víctimes mortals

La intervenció del batle Jaume Bauzá Boscana durant el cop d’estat de 1936 evità que l’escamot falangista de Vilafranca s’acarnissàs amb els simpatitzants de la República, però no pogué evitar que la causa contra l’esquerra es cobràs la vida del secretari municipal, Miquel Capó (Búger), ni tampoc la del metge Sebastià Sancho (Son Servera). El regidor d’Esquerra, Bartomeu Estrany Morlà, se salvà gràcies a la mediació del batle. Fou condemnat a presó i reclusió en camps de concentració.