Bingos nadalencs als pobles: va la darrera!

IncaPelat, quina, guixa o loteria. Té diferents noms en diferents pobles i està molt arrelat a la comarca del Raiguer. Aquesta espècie de bingo col·lectiu, que es juga durant les vetlades de Nadal, quan fa fosca prest, no hi ha feina i els comerços estan tancats, s'ha convertit enguany en una altra de les tradicions que corre el risc de perdre's a mans de la regulació.

La Policia Nacional, autoritat competent en matèria de joc, ha anunciat que els bars que n'organitzin s'enfronten a sancions que poden arribar als 60.000 euros. El motiu és que aquests bingos no estan subjectes a impostos, però suposen un lucre per als amos del bar i, per tant, són il·legals.

Fins aquest Nadal, diu Joan Ramis, batle de Llubí, "hi havia una certa permissivitat", però enguany la Policia ja ha fet la ronda pels dos bars del poble que feien comptes organitzar-ne per avisar-los del risc.

Tradició centenària

A Llubí no es cantaran els números, com tampoc no passarà a Santa Maria, a Binissalem, a Pòrtol ni a Lloseta. Bernat Coll, batle llosetí, afirma que ha aconsellat als bars del poble que no n'organitzin. Alguns d'ells, com el Bestard, fa més de 100 anys que en fan.

"És injust", diu l'amo pelater d'un bar, que no vol que surti el seu nom. "Pot ser que hi hagi locals que hi han fet molts guanys", explica, "però el benefici que ens enduim la majoria és molt minso". Segons diu, el bar treu poc més d'un deu per cent dels beneficis. Aquí, es juga el 25 i el 26 de desembre i l'1 i el 6 de gener. Segons conta el casiner, cada jornada es poden arribar a dur a terme unes 40 partides.

El mètode de joc sol ser el següent: el jugador adquireix un cartró per 50 cèntims, que té quinze números repartits en tres línies. Pot jugar la línia o el cartró sencer. Mentre l'encarregat recopila els diners, el cantador prepara la gola per enunciar els números que sortiran de la senalleta, d'una loteria de jugueta o de qualsevol altre estri que serveixi per guardar els bolls i remenar. Antigament, quan no hi havia micròfons, havia de tenir una veu potent. Allò que és imprescindible, però, és la seva gràcia per cantar els números, molts dels quals estan batejats amb un malnom (mirau el requadre).

Els malnoms

Segons explica Bernat Calafat en un estudi elaborat per a les Jornades d'Estudis Locals de Santa Maria, aquests malnoms poden tenir diverses causes: fonètiques (el set és el Pep), físiques (el tres és l'aranyeta), semàntiques (el 33, l'edat de Crist) o d'una associació d'idees (el 89 és la padrina).

Se sap que la tradició del bingo nadalenc estava fortament arrelada a inicis del segle XX. Això no obstant, en alguns pobles la Guerra Civil la va aturar en sec. És el que ocorregué a Sant Joan. "Ma mare em contava que hi anava amb els padrins", relata Catalina Lluïsa Gayà, presidenta de la tercera edat del municipi. Allà, el joc prenia el nom de guixa, perquè amb aquest llegum tapaven els números.

En altres municipis, com a Santa Maria, se li diu pelat, possiblement perquè molts se'n tornen pelats a casa després de jugar. A Pòrtol, en canvi, rep el nom de quina perquè es necessiten cinc números per fer una línia.

Un article del mateix Calafat a la revista local Coanegra de Santa Maria, publicat el 1986, deixa constància de la vitalitat que tenia el joc fa trenta anys. Tot i això, l'autor ja hi alerta que alguns bars comencen a cantar en castellà i no en el "mallorquí ben llampant" amb què ho fan els altres. L'autor també fa notar que el costum de dir els números pel malnom es va perdent.

Durant els darrers anys, molts dels pobles en què perdura la tradició d'aquest entreteniment nadalenc ja havien passat a jugar en castellà i les partides "de cada vegada s'assemblaven més a les d'un bingo de Ciutat", diu un veí santamarier. Quan ja era hora de tancar, el cantador ho anunciava amb un crit de "Va la darrera!", i es feia l'última jugada del dia.